dall' Italiano al Dialetto Bośàc'
Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.
Al dipènt còma te la leigét
Al dipènt còma te la leigét
'Ncöö l'è stàcia la giórnàda pǜsée brǜta dè sèmpri
e pruáa ca a convincem ca
'l ghè vargót dè bùu ògni dì
parché sà te vardet da prṍf,
ol mònt l'è ´n pòst pütòsto máal mès
áa sà
'n póo dè gentiléza ògna táat la ghè
soddisfaziù e la contentéza li düra ca.
e l'è ca véra ca
Tramónt
TRAMONTO
TRAMÓNT
Mi ‘l só ca sa vargüu de ótri, ‘na sira
Ia furtüna i ghà büut de ‘sta bèla mira:
òl sùul ca ‘l va-gió e ‘l salüda ‘ntàat
‘sto bèl paés de-scià da l’Ada slongàat.
Tanto òl so despiasé l’è profónt,
fin ca l’à fac’ nòtro gìr ol mònt
da miga pudìi scoldàl còl so afèt
‘sto pòst iscè bèl … quasi perfèt,
ca, coi söö ragi tacàs al völarìs
a li nósi montagni e chi béi pìz,
e ‘ntàat al piàisc colór disperàac’
ca gnè ‘l Giòto ü ‘l Rafaèl ià sognàac’:
l’agitaziù dèl so cöör inamoràat,
‘nsèma a li niòli ca i l’à speciàat,
ol ciél al tèisc con penèladi gènèrósi
dè ‘n rós prüfümàat coma pétai de rósi,
e ‘nsèma viöla coma 'n ciclamìi,
azzür come i óc’ curióos de ‘n ridisìi,
mes-ciàac’ a l’armunia de l’aranciù,
còlt e duls coma 'n bèl baciù,
e l’argènt di cavéi de li nósi nóni,
par i sói neudìi i püsé béi dóni,
‘nsèma al ròsa dèl fiòch sǜ la pòrta,
quànca ‘na rèdèsa la tua cà la confòrta,
e la lüüs di öc’ ca i ta fac’ sintìi biòt
ol dì ca òl tò amór te ‘ncuntràat, ghiót,
con la tua ànema ghèrba, sorprésa,
a vidìi tata belèzza ca la te mirava ‘ndifésa,
e ‘l giàlt dèl canarìi ca en gabbia al canta
la cansù dèl so paés ca ‘n cöör al vanta,
quànca lìber al vulava ‘ndi söö céi,
‘nsèma a de mila colór ótri üseéi!
E tüc’ ‘sti fantastèch, straurdinari regài
i se mès-cia come ‘n ciél i fóoch artificiai
quànca òl dì de la fèsta dèl paés se spara
e ogni colóor con l’òtro al se tara!
L’è sira: dòl sùul se vìt nòma i sprüzi
deréet de li sèt soreli li scimi güzi, 1)
ma i sói ràgi, come i dìic de ‘na màa,
ai salüda: ciào Bosàc’, ‘n sé vit domàa!
NOTE
- Montagni de la Val Màsen, ca a vardali da Albósàgia, ‘sti sèt scimi tüti compagni, li par própi sèt soréli.
sciór
s.m.
signore,ricco | ‘l tèmp, ‘l cǜ e gli sciór i comànda lór = il tempo, il culo e i ricchi comandano loro
Ol lǜf e la bólp
Il lupo e la volpe
Ol lǜf e la bólp
'N dì i và ditè 'ndè 'n bàit dè móntàgna 'ndua al frésch sǜ 'nden rongiàl de acqua ghé iló 'na grànt cónca dè ràm piéna dè làc’.
La bólp la dìs al sò amìis: "ghè sura fói piscéni e bachec' de légn, laga ca i lechi sǜ mi!", e iscé la se lèca sǜ de güst la pàna.
'L lǜf 'l specia, pò 'l bìif tǜt ol làc’ spanàat.
'L rua ol pastóor e la bólp la scapa dala puleröla da 'ndua i dùu iera 'ndàc' dité, ma ol lǜf, 'nfiàat dal lac' tracanàat, 'l ghè rua ca a pasàa e al se ciapàa sü tati legnàdi fìn'ca lè ridót a 'na pelascia, iscé 'l pö 'nfilàs fò a lǜü da chèl böc' strec'.
La bólp, ndèl fratèep, iló a speciàa 'ndèl bósch tacàat, la maiàat nisciṍli e coi güs la fàc' scià 'na colàna ca la se mèsa 'ntóren al còl.
Quànca la vìt ruàa ol lǜf cal źòpegava, la scürlìs la colàna e la dìs: "àa mi sóo stàcia marelada sü; te sentèt cóma i me scrisciöla i òs".
Ciapàat da la compaśiù 'l lǜf credulù al tö sü a gigiola la bólp e, 'ntàat cal źopega, al lè pòrta a tórnàa 'n réet.
Li nòni li conclüdeva cola 'nteligènsa di véc’: " 'ndìi, 'ndìi a giügàa ca'l malàat 'l porta 'l saa!"
Òl prüm col fiór, 'l segónd col cólór, 'l terzöl quànca se pöl.
Il primo fieno va tagliato quando c’è il fiore, il secondo quando è maturo, il terzo quando si può
La bèla e 'l fiṍl dol rè
La bella e il figlio del re
La bèla e 'l fiṍl dol rè
'L fiṍl dol rè 'l và a càscia, a càscia de camósc e li 'ncuntràat 'na pastóra a l'umbrìa dè 'n frasèn.
Ca fìi bèla pastóra al'umbrìa dol frasèn?
Mi fóo la cólsa 'ntàat ca vardi e cüri i mée agnéi.
Sé te sivèt pǜsé grandìna taresi portàat ià con mì.
Sebée mi sìès piscinina, otramèet l'amóor mi sò fàa.
'L le ciàpa par li sṍi màa biànchi e le tira èn sèla e le mena fìna èn Francia sènsa mài smontàa.
Quànca la bèla l'è stàcia èn Francia, la se mèsa a piàisc tàat sensa pü smèt.
Chée ca te ghée bèla ca òtro te fée ca, se miga chèl dè nóma caràgnà?
Te piàngèt ol pà e la màma o quàiüu dè cà òsa?
Mi caràgni 'l mè amóor dè prǜma ca óo bandunàat.
Sbiótèt e vén a léc’ con mì a pósàa.
Me sóo ligàda i vistic' tàat stréc' ca pödi ca sligàs; prèstém la òsa spada ca 'l curdù völi taiàa.
Quànca la bèla la ghà scià la spada 'ndèl sò cṍör la s'lé piantada.