dall' Italiano al Dialetto Bośàc'
Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.
Ól bàit dal làc'
ÓL BÀIT DAL LÀC’
‘nòtra rèsǜ parche la rógia la podeva ca restà sücia, l’era ca la sua acqua la sirviva par tignii frèsc ol làc’ 'n de li colderi.
Al dì de'ncöo
Al giorno d'oggi
Al dì de'ncöo
Al dì de 'ncöo lamentàs lè pècàat,
se stà tròp bée rispèt al pasàat
ma miga tüt al gira bée,
trop infesc sóta i pée.
Col digitàl al va tüt 'mprèsa
ma sa vargót al va ca bée
le colpa del'App o dèla réet.
Lè ca pü coma 'na olta
ca sa 'l se rómpeva 'n ròp
sel giüstava de bòt;
Rót 'na stròpa del campac'
al prüm tósch de bedóla o de coler
a fan una növa l'era sübet fac'.
Adès sa te sée malàat te ghée oia a speciàa
sa 'nvece te sée sàa
ai te cór réet par ulìt cüràa.
I te fa crét ca te sée libèr e'ntàat
ai ti mèt ol cordaiól scià par ol col
a par pudìi laoràa.
Mèt i soldi sóta 'l mataràz o 'l paiù
i völ ca pü,
sül cünt corènt te de lagai sü.
A tì, par ol tò bée, na tèsera
ai te dà, pagàa iscé
al diventa quasi 'n piasé.
Quanca tüc' ai garà la tèsera,
'n banca noma 'n nümer ai scrivarà,
iscé chi ca i giüga coi nümer i grignarà.
Chi ca iè gióen ai crès a sta manera
coma sa fös sempri prümavera,
noma i véc' ai pö ca pensaà cal sies véra.
burdiù
s.m.
corda fatta di filo d’acciaio e canapa
L'asen e 'l cuntadìi
L'asino e il contadino
l'aśen e'l cuntadìi
'N dì l' aśen dè ´n cuntadìi lè dàc' giò èn de'n póz.
L' animàl là piàigüut e la giolàat fò daliasci par ùri, ´ntàat ca ol cuntadìi 'l cercàva dè fàa vargót al reguàrt.
Àla fìi la decidüut ca l' aśen l'era tròp véc’ e ol póz l'era süc' da tàat tèep e 'l gheva già beśógn dè vès stupàat gió, ducà 'l valeva ca davéra la pèna de fà fadighi a tirà fó l' aśen dal póz.
Là ciamàat i sṍö visìi, tacàac' dè cà e ognantǜu, ciapàat scià 'na badìl, ià cuminciàat a tràgió tèera ´ndèl póz.
L' aśen, rendüut cǜnt dè chèl ca l'era réet a sucét, 'l se mès a caràgnàa e giolàa da fà pura.
Dòpo quai badìladi dè tèera, còla sòrpresa dè tǜc’, l'aśen 'l piantailò dè lamentàs.
'L cuntadìi là vardàat èn fónt al póz e le rèstàat de stüch a chèl ca là vist.
A ògna badìlada dè tèera l'aśen l’era réet a fàa vargót dè miga crét: 'l bàteva la tèera coi źòcoi e 'l fàva 'n pàs sùra la tèera.
E lóor giò sempre püsé tèera ma bèlebée debòt tǜc’ ià idüut con sòrpresa l'aśen a ruàa sü fìna àla bùca dol póz, pasàa sùra l'öor e scapaià a zómp.
Moral dela faola:
La vìta la tràadòs ògna sòort dè tèera....
'l secrèt par 'ndà fó dal póz l'è sgnìcala e üsala par fà 'n pàs èn sü inòlt e trà 'n zómp.
'N pö 'ndàfó dai póz pǜsé profónc' cal ghè sabes sà 'n sè arènt ca.
Besogna üsa la tèera cai tè trà adòs par pudìi 'ndàa inàaz.
Völ bée dè pǜ, sgnìca la tèera parché èn chèsta vìta beśògna vès 'na suluziù, mìga 'n probléma.
Laga ca'i véri aśegn i sìès i òtri.
