dall' Italiano al Dialetto Bośàc'
Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.
Li pózzi
Li pózzi
Ol pentimèet, cal me compàgna par vìi smentegàat par tròp tèep stì pòsc', 'l me 'mpidìs dè partecipàa ali funsiù dèla domènega ca se cunsüma èn löoch quànca li bàiti, mèsi apòst cóma sa'l födés 'n preśépi, li se 'mpinìs dè vìta.
Scünti i mée eróor 'ndèl confesiónàal dè màma natüra; a l'umbrìa deli piànti dè colèr.
'L nisciolèer l'è l' tósch ca se trua èn móntàgna ca'l soporta ca òtri sòta de l'ùu; negǜna òtra pianta la ghè tée a stach aprṍof.
Sóta li sṍi bròchi lè dificèl truàa 'na vegetaziù ca la vée sü forta.
La belèza dèl mè dialèt
La bellezza del mio dialetto
LA BELÈZA DEL MÈ DIALÈT
Adès ve cünti parché òl mè dialèt
l’è iscé duls e bèl , quasi perfèt
e a l’italiàa, cari fradéi,
al ghè fà la barba e i cavéi.
Lüu, sènsa sprecàa, tüt al dìs,
con pochi paróli tüt al ciarìs,
e par tüti li situaziù
sèmpri al gha pronta la suluziù!
Öli fàa n’esempi ca i pó capìi
tüc’ chi ca i me sta chiló a sintìi,
sìes ca iàbes fàc’ l’università
sìes ca i ghè n’àbes ca üut la pusibilità.
Sa ‘n rèdes cola mama l’è a spàs
e lée con li amisi mai pù la tàs,
e lüu a ‘n cèrto punto al sé stufìs,
al ghe tira òl pètacol e ‘l ghe dìs:
“ mama, ‘n và ca a cà ?”,a piàa piàa, 1)
ma lée la cùntinua a ciacolàa,
e dòpo èn gran pèz sènsa risültàat,
(… pórèt, i le préga sènsa vès scoltàat …),
sa ‘l fós èn cità, n’òtra paròla al tacarìs,
‘na paròla ca òl concèt la rinforsarìs:
“ancóra” l’è òl vòcabol ca ‘n pü l’arìs ruàat,
èn mèz a la frase, sutulineàt!
‘nvéci nùu Bosàc’, par risparmiàa,
la negaziù me la slónga fina a Milàa:
al pòst de “mama, ‘n và ca a cà ?”
me ósa: “mama, ‘n và caaaaaaaaaaaaach a cà?” 2)
ca dàla bùca l’è cóme ‘na scarica de mitràia,
òl rümóor de mila ràc’ sùra la pàia,
ü chèl d’èn cöör ca ‘l betéga da l’emuziù,
ü senò chèl d’èn tratóor èn aceleraziù!
Èe capìit adès parché òl mè dialèt,
par mi al val püsé del Scióor Prefèt,
e parché iscé tàat al mè paées ghe tégni
ca ‘l cambiarìs gnàa par èn chìlo de castégni ?
NOTE: 1) ‘n và ca a cà? – non andiamo a casa?
2)’n và caach a cà – non andiamo ancora a casa?
besènfi
agg.
vedere “bésénfi” – MO
L'óm e´l cáa
L' UOMO E IL CANE
L'óm e´l cáa
´N galantóm 'l prepàrava 'na grànt scéna par invidáa 'n sò amìis.
´L cáa de cà là ulüut a lüü invidáa n'òtro cáa e´l ghà dìc':
"Bùn amìis te vegnét con mì a scéna ?"
Lè 'ndàc' e l'era tǜt contèet e con piasé 'l vardàva cóma i préparava chèla gràn scéna e 'l giràva de chiló e de iló, áa ité par la cüsìna.
'L diśeva trà de lǜü: " 'Ncöö 'l me tuca 'na grànt furtǜna.
Chè delizios banchèt, mi maiaróo da 'mpinìi la bṍgia, iscé domáa e par 'n póo gharóo ca pù fam."
´Ntáat 'l fàva mìla carezzi al sò compàgn e 'l mṍeva la cùa dal piaśé.
´L cṍöch a idìl giráa itè par la cüsìna 'l là ciapáat par li gàmbi e là tràc' giò dala fanèstra.
´L cáa tǜt sborgnáat, a quai manéri 'l córeva e 'l càinava cola la cùa trà li gàmbi.
La 'ncontráat d'òtri cáa ca i ghà domandat:
" Cóma te ghée scenáat, bée ?"
E chèsto tǜt séri 'l ghà respondǜt:
" Ghò maiáat e tracanáat táat de chèl vìi ca ò sbagliáat pòrta par vignìi de fó dala cà."
Móràl dela fàola: Mài fidàs de chìi ca i öl fáa dól bée a spéśi dei òtri.
Caprera
Che diferenza cal ghè tra Caprera e ‘l Parlameet Itagliàa?
al so ca!
A Caprera 'l posa Garibaldi, ‘n del Parlameet ai posa ‘n Mila