Dialèt Bośàc'

'l dialèt l'è la midiśìna
ca la fà bée par regordàs li róbi de 'n bòt

traduci

dall' Italiano al Dialetto Bośàc'


Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.

Consulta la guida

Scrivi qualcosa nel precedente box, clicca su TRADUCI, qui si visualizzerà la traduzione
Racconti

La maèstra a Pierino

La mèstra la ghè dis: "Pierino, mi scrivi, ti te scrivèt, lüu scrif che tèep ca l'è ?"

Òl Pierino 'l ghè dìs: " l'è tèep pèrs scióra maèstra."

 

 'l ghè nè amò

vocabolario

italiano-dialetto / dialetto-italiano (guida)


Scrivi una parola nel precedente box, clicca su CERCA, qui si visualizzerà la traduzione
Poesii

Da 'dùa lè nàsüut òl coronavirus

L’ORIGINE DEL CORONAVIRUS

DA ‘NDÙA L’È NÀSÜUT ÒL CORONAVIRUS

 

“Pedro, tó stò ròp e vàn

a Wuhàn

e tó-réet anca ‘l Gioàn”

“Òl Gioàn?

Par fàn?”

 

“Parché ‘nsèma ghée da somnàa

‘na midisina par salvàa

i cünc’ de l’INPS e la mia cadréga,

e la òsa pinsiù ca la sgarzéga:

tranquìi … la cupa nòma i pinsiunàac’

ma tüc’ chi gioègn i vegnarà schivàac’ ! ”

 

“Ma parché ‘n Cina me da ‘ndàa?”

“L’è par miga fàs ciapàa!

Tanto ‘l mónt sùbet al gira,

e prüma ca ‘l sìes sira

‘sto bèl tòsech al sarà ruàat

‘ndèl nòs paées sgangheràat,

ma nügüu ‘l podarà ‘ndiciàm

e la cólpa a mi ‘mbütàm;

trópi ólti mi ó dic’

ca ‘l sistèma a pic’ a pic’

al saltarà con èn gran bòt

parchè la gèet la scampa tròp,

e chi gioègn ai ga ca òia

da mèt al mónt con tata giòia

rèdes e redésìi come i dìic’ de ‘na màa,

e faggla pü a tiràa a campàa,

anca parché quanda i sarà granc’,

i starà chiló nòma i ‘gnoranc’

parché a l’èster chi bravi i varà

… e sènsa contributi coma ‘s farà?”

 

Chèsta l’è stacia l’incombènsa

ca ai dùu faturìi de la previdènsa,

al gha dac’ de l’INPS òl Presidènt,

par ‘sto problèma grant e urgènt,

e lóor, par dach a mèet al sciór Boéri

sübet i à ciapàat dói curieri,

miga parché i’era dùu ciöc’

ma par miga da ‘nde l’öc’.

 

I ghà mès quasi n’àn

Ol Pédro e ‘l Gioàn

a ruàa a Wuhàn …

 

par ruàa èn chèl gran Paés

ca l’era tüt piée de Cinées,

e sübet i à trac’-fó ‘sta somèza

brüta e cativa: ‘na schifèza!

Da vìla fàcia franca, li pensava

‘sti dói gran crapi de rava,

e sübet i è ‘ndàc’ a l’osterìa

par festegiàa èn alegria:

sushi i se fac’ portàa

‘nsèma a formài e pàa,

‘na butiglia còl busciù,

da bìif giò a strenguiù;

ma quànca òl cameriéer,

al gha portàat, ‘nsèma ai bicéer

anca dùu strani bastuscìi,

al pòst de forchèta e curtilìi,

‘n de n’ato la màa gió ‘n scarsèla

la ghe ‘ndacia a töö la mèla!

 

Sùbet i l’à saüut òl Xi Jinpin,

(ca l’è véc’ ma miga cretìn …):

“Sa ‘sti chì i ghéva la mèla, 1)

i vée de sücül da chèl paées

ca de flónt a la Sasèla

sta sudisfàc’ e bèl distées;

ma sa i ghéva niént da vènt,

gnè da vènt gnè da clumpàa,

bisogna plopi ca staghi atènt,

par miga fam ‘nciapetàa,

palchè come ólp i è fàls

‘n de chèl paées iscé sulìif:

‘na suposta ‘ tè ‘nfila a sbàls

‘n de chèl post iscé pulìif” 2)

 

Ma quànca i à mandàac’ a cercàa,

di dùu, l’umbrìa ghéra pü gnàa:

scapàac’ de córsa con èn risciò robàat,

üü che tirava e l’òtro slongàat!

Ma adès la ròba la se fàcia séria:

i düü i s’è pèrs ‘ndèla Sibéria ,

èn mèz ai girasùi de la stèpa scunfinada,

come i soldàac’ al tèep de la ritirada;

da tornàa a cà i à pèrs la sfida,

sensa li nósi scìmi che fa da guida:

i piaìsc’, i ósa, i ciama la mama ...

la mama … la mama … la mama …

con l’ùltem fiàat al sciór Boéri

i ghè ‘ngüra debòt ol cimitéri!

 

POST SCRIPTUM

Al me scüsi tàat, sciór Boéri

ma disévi miga sül séri;

però l’è ‘n periodo disgraziàat

… e con ti me sóo sfogàat!

 

NOTE

 

  1. Come ben sappiamo tutti, i Cinesi usano la L al posto della R

  2. Pulìif= Purìif: che non plende=prende mai il sole

'l ghè nè amò

 

Vocabolo random

avv.

ebbene, dunque - MO

Favole

'L piógiàt

L' AVARO

'L PIÓGIÀT 

´N piógiàt là vendüut i sṍ bée e la fàc' s-cià 'n grànt gherù d'òr; lè 'ndàc' sènsa dìi negót a piacàl sóta téra, ma 'nséma, sènsa savìl, là piacàat àa ól sò cṍr.

'L pasàva iló ògna dì par controlàa, e´l fisàva coi ṍc’ la téra e 'ndèla sùa mèet 'l vidìva l'òr a lüsìi .

´N viláa, ǜü dól paés, 'l se 'ncòrgiüt de stà quistiù e là scavàat la téra, sènsa fàš idìi, e là pórtáat ià tǜt.

Quànca 'l piógiàt lè tornáat a controlàa, là idüut la téra muiüda e l'òr 'l gh'era ca pǜ; ilùra là cuminciat a óśàa e a strepàs i cavéi.

´N galantóm ca'l pasàva par càas de iló, là domandàat ´l mutìf e pò´l lghà dìc':

" Lamentèt ca, fàa ca de ti ´n óm 'nsürìt. Mèt al sò pòst 'n sàs e fà cǜnt de vìi sótráat l'òr ca te gharée 'l stèś tornacünt."

Móràl dela fàola: A chè 'l servìs ès sciór, con táac' sòldi, se pò se ca bùu de üsài ?

Proèrbi

Sentìi li dói campàni par savìi chèla che sùna mei.

Bisogna sentire due campare per sapere quale suona meglio

se üsa dìi

L’è pròpi fàc’ sü alrìc’

è proprio ben realizzato, ben fatto (anche di persona)

Vócabol

Vespèer

Nido di vespe
Stòri

Li véspi

Le vespe

Li véspi

O ité par i pràac’ o par i bösch am se ‘mbateua ’ndèn quai vespèer, stès al capitàva àca li vàchi ca lì zompaua ià debòt a pèrli.
Sè te se 'ncorgevet ‘n tèep ilura ‘l bastaua stà àla larga, vargüu ‘l se ‘ncurgiüut a fà bronzéli par patüsc ‘ntàat cal slungaua li màa ma ormai l’era tardi.
De sücüur li te piaua e li püsé deli olti se mèteua sü ‘mpìt de pìsa e pò la làma dè la mèla sura la piada e ‘ndèl gìr de pòoch ‘l pasaua tüt.
La Carla Pedruzzi ine cünta ‘mpéer de béli capitadi üna sü al Bosàgia Vegia àla Mansüeta e al so fiöl ‘l Fausto.
La portaua sü gràsa col gèrlo ‘ndèl pràat a la Saèta ca l’era già pascolàat e al ghè ‘ndaua réet a stò rèdès ca’l giüghètaua con scià ‘n cavìc’, ‘mbòt al lè picaua sü ‘nden fiör ‘mbòt sü ‘nden sàs.
La màma, ruada ‘nghée ca ghera ‘na poosa, ‘n sàs da pùgiàa ol cùl e ol font dèl gèrlo,la sé ferma ilò; chèl’otro lè amò réet a giügàa col cavìc’ e la idüut ‘n bögiàt ‘ndol pràat e sübet ià a ‘nfilàité ol bàchèt.
Cal lavés mai fàc’, al saltafò dal böc’ ‘n sàm de vèspi come màti.
Ol rèdès lè pasàat gió a cór par ol pràat ma ilò con scià ol gèrlo ghera la Mansueta, la seua ca pü quati fàn e al canaia la ghà òsàat réet:
“Diu c’al malidìsi chèl canaiüsc, la da ignìch èn mèet da zegà fò li vèspi!”
En chèsto caso al ghè staua bée a “Diu c’al te strèbuduni….”
N’otra olta sü al Campéi al Pianilìi àla Silvia di Marc ‘n vedèl l’era réet a scapàc’ ité par ol bösch e lée a córèch réet par ulìi oltàl.
Sto vedèl ‘nchèla al ghè va sura con pè a ‘n vespèer e la Silvia ca la gheua sü li sotàni lónghi, col cór la ghè ndàcia propi sura.
Sóta li sotàni ‘na budùnèra che nò te disi, dèla Silvia pös ca dìi ma ilura li femmi ‘mpóo sü de ètà i’era sènsa müdandi.
Chìi ca ià vìst sta scéna i sé sgarbèlaua dal grignàa, a ‘nsèm!

La vìta sü par i magènch e i mùut dèl Bośàgia - PDF