Dialèt Bośàc'

'l dialèt l'è la midiśìna
ca la fà bée par regordàs li róbi de 'n bòt

traduci

dall' Italiano al Dialetto Bośàc'


Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.

Consulta la guida

Scrivi qualcosa nel precedente box, clicca su TRADUCI, qui si visualizzerà la traduzione
Racconti

An vec' e an nöf

AN VEC' E AN NÖF

'N òtro àn l'è pasàat

e chèl nöf l'è órmài cuminciàat.

 

Iér sìra, l' àn véc’ lò idüt 'ndàa ià,

ma gió 'ndel sàch negót de bùu 'l ghèva scià.

 

Ghóo domandàat 'ndùa 'ndàva,

'l ma respondüt, 'ntàat ca 'l tremàva:

 

" 'Ndóo chiló apröf,

vocabolario

italiano-dialetto / dialetto-italiano (guida)


Scrivi una parola nel precedente box, clicca su CERCA, qui si visualizzerà la traduzione
Poesii

Miracol a Natáal

MIRACOLO A NATALE … O QUASI!

MIRACÒL A NATÁAL … Ü QUASI!  

Pèna ca la mia sósèra en Paradìis la ruava,

ghéra sǜ l’ ǜs la mia mama ca i-le speciava:

“Cara, te se scià! L’era pó ùra!”, la diséva,

e ‘ntáat a-i le basava, e de gioia la piaigéva !

 

“Ven! Me da ‘ndáa ité sübèt dal nòs Signór:

al ga da dach en rèdès ; l’è, ϋ no, ol Creatór?”

Dito ‘n fato, i-è pasadi ité: “permès?

An garìs bisogn d’en piasé, sübèt adès!”

 

(… la mia mama, pór puìi cunfϋs,

da fal da parlée, la ghéva ca mϋs …

… con la mia sósèra al so fianch,

l’aris scaláat áa ‘l ol Monte Bianch !)

 

Se sentüut discǜtt en bèl momènt,

… sensa parolasci, sota ós,naturalmènt …

“Trìi pèer de scalfaròc ‘ par i angioléc’,

‘na cuèrta de lana par i póri véc’!”

 

E n’òtra cundiziù, vès u nò vès!

La creatura la podeva ca nàs ol dì stès

del so Fiöl destináat a salváa ‘l mònt …

dopo de Lǜu, almeno d’en segònt!

 

E iscé l’è stàcia: la nòsa rèdesa l’è nada,

dopo quatòrdes agn ca me la speciada,

òl di de San Stèfen pèna cuminciáat,

sóta en ciél de stéli trapuntáat!

 

Par tǜc’ ótri, n’augurio própi uguáal:

da vif con la stèsa gioia ogni Natáal

iscé coma nϋ me la pasáat

l’an ca ‘sto miracòl l’è capitáat! 

 

 'l ghè nè amò 

Vocabolo random

travacàa

v. tr. e intr.

rovesciare, ribaltare, capovolgere; andare in malora | travacàa fò la cariṍla = ribaltare il contenuto della carriola

Favole

Ol lüf e l'agnèl

Il lupo e l'agnello

ÒL LÙF E L’AGNÈL

Réet a la riva del Dnèpr a bìif l’è ruàat

su sùra èn lupàsc da la Rùsia scapàat

e de la gió èn pòro agnilìi mòrt da la sìit

ca de l’Ucraìna, da atóor, capo l’era finìit.

 

Òl lupàsc sùbet ‘na scǜsa l’ha cercàat:

parchè ti la mia acqua te me ‘ntorbolàat?

E l’agnèl, tǜt strimìit: ma scùsem bée,

coma al pó dass sa bivi l’acqua dai töo pée?

 

La quistiù l’era trop ciara e evidènta,

ma òl lùf ca l’era usàat a dìi pàa a la pulènta

sènsa ca nugùu di sói i ris-ciava da cuntradìl:

ti te mée strogiàat l’acqua còl tò pìl!

 

E sùbet l’ha cuminciàat a sparàa bómbi,

de rèdes, femmi e vec’ a ‘mpinìi li tómbi:

iera tǜc’ ‘nfami travistìic’ da soldàat

tǜc’ criminai ca la sua acqua iéva ‘nvelenàat!

 

L’ha distrüt cà, géśi, teatri e botéghi,

parchè iera pieni de canù e motoseghi,

e sa tüt òl mont al dìs òl cuntrari …

l’è ‘na bala ca la val meno de n’urinari!

 

Proèrbi

Fèmna e bö dei paès tö

Moglie e buoi dei paesi tuoi.

se üsa dìi

Nigro cóma ...

Sono nero come una scarpa 

può significare almeno due cose:

- sono arrabbiato nero

- sono sporco (nero come una scarpa)

Vócabol

Milapée

Millepiedi
Stori da pòoch

Santa Caterina

A Santa Caterina, taca la vàca en casina, tacala bée, tacala màal al ghè amò 'n mìis par 'ndà a Natàal