Dialèt Bośàc'

'l dialèt l'è la midiśìna
ca la fà bée par regordàs li róbi de 'n bòt

traduci

dall' Italiano al Dialetto Bośàc'


Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.

Consulta la guida

Scrivi qualcosa nel precedente box, clicca su TRADUCI, qui si visualizzerà la traduzione
Racconti

L'acqua di magènch

L'acqua di magènch

Par nùu ridisìi, 'l bàgn dèla sitimana àla póza, l'era 'l lṍöch 'nghée an pruava a 'ntònàa li nòsi óos.

Li óśadi, pǜ o méno 'ntonadi, li vigniva fó quànca 'l prǜm tochèl dè pèl 'l tucàva l'acqua gélta, iscé da pudìi capìi chìi ca i ghéva la óos püsè òlta.

Al duiva pasàas 'npóo de tèep prǜma dè ruàa a 'nsaunàas sóta i bràsc.

vocabolario

italiano-dialetto / dialetto-italiano (guida)


Scrivi una parola nel precedente box, clicca su CERCA, qui si visualizzerà la traduzione
Poesii

Friùli e Slòvenia

Friuli e Slovenia

FRIÙLI ÈE SLÒVENIA - 24/27 DÈ MÀC’

‘N-sé partìic’ còn la Dita Gavazzi,

(… la ma tratàat còma ‘l butéer ndi lavazzi …),             1)

ca l’è stàcia fondada a Talamùna,

pàées ca par mì l’è stàc’ n’òtra mama Brùna!

 

‘Na quaranténa de pensiunàac con la valìis,

da visitàa òl Friùli e la Slovénia própi decìis;

tàac’ dè lóor ‘n-dèl mè cóor ià viagiàat, cridìm,

… ma da dàm cinq éuri de rimbórs, gnàa sidìm!

 

Ma visitàat pòs-c’ ca tùc’ i-à truàat bèi;

nùu me ‘ndava dacórdi còma fradéi,

e chèsto l’è òl pusé bèl mestéer

par fàa ‘na vacansa sènsa penséer!

 

Trieste còl so màar, piazzi e castèl ‘ncantàat,

Lubiàna còi munüménc’, pùuc’ e marcàat:

ma nùu Bośac’ de tùt ‘n-ghè n’à pusé:

Pòrt, castèl, làach, scimi … e pó àa i bidé!

 

Ma ‘na ròba la m’à culpìit òl cóor:

chèla rèdeśa ca òl cafè l’à fàc’ còn amóor,

e chèl bèl matèl ca ‘l l’è ütava:                              2)

… ògni fèmma cói óc i è baśava !

 

Su ‘ndèl pullman, tàata géet la sé ‘mpisolàva,

ma gnàa ‘na fèmma ca la sciorgnàva;                 3)

óo decìis: mi al Gavazzi ghè véndi òl léc’,

lùu a mì, la sùa curiéra a noléc’ !!!

 

NOTE

1) Una volta, nel mio paese, per conservare il burro, questi veniva avvolto nelle “lavazze”, pianta della specie Romice comune o Lingua di vacca

2) Paolo di nome, Modesto di cognome (ah ah ah)

3) Non so se l’autore è Modesto, ma sicuramente un po’ … STRUNZ, quello sì ! (ih ih ih)

di Paolo Piani

 

Vocabolo random

cuàat

s.m.

covato; ombreggiato; coperto

Favole

'L bṍö e la scigàla

IL BUE E LA CICALA

'L BÖÖ E LA SCIGÀLA 

´Ntáat-ca ´l bṍö l’era réet a aràa ´l càap, pòoch lóntáa la scigàla l’era réet a cantàa quànca de cólp la pianta-iló par dìc al bṍö:

''Te àret àa màal; oibò. Varda varda, te fàc' 'n sólch tüt stòrt.''

´L bṍö, stràch e süáat, 'l òlsa la cràpa e 'l ghà respondǜt en manéra sotegnüda:

<< Cóma te fàc' a capìi chè ari stòrt ? >>

'' Parché li òtri rödàni iè tüti rìci.''

<< Ciarlüna te doarisèt savìi chè dòpo avìi aráat 'n càap 'ntréech 'n sbàglio lengéer se dóarìs facilmèet perdunàl; ma già ti te sée bùna nóma de cantàa e tè laóret mài.>>

Móràl dela faola: L'è fàcel fàch sǜ la cùcola ai òtri e mài fàa negót.

 

'l ghè nè amò

Proèrbi

L’è precìis come ‘n spizièer.

E' preciso come un farmacista

se üsa dìi

I'è ca bùu da negòt (niént

non sono capaci di far nulla

Vócabol

Òlta

Volta, Arco
Stòri

La bestia ca la camina

- Quala ca l’è la bestia ca dendomàa la camina con quatro gambi, dal mésdi con dói e densira con trèi?

- Al so ca

- L’om parché da rèdès al va a ranù, quanca l’è grant al camina sü dói gambi e quanca ‘l vée véc al dupèra la gianèta