dall' Italiano al Dialetto Bośàc'
Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.
Ol fṍöch
Ol fṍöch
Quàata màgia èn chèl fuglàa sènsa camì.
Quàtro sàs més gió a cortèl tügnüt scià da quatro légn mès atóren.
'N pòoch méno dè 'n métro quàdro al ghè stava itè la scèndra dè 'na stagiù.
'Na stràca e végia scighósta tacada-sù a 'n cantéer dèl téc', ilò a speciàa 'na quai pignàta, nìgra cóma la calìgen, ca la giüghés àla pigòlsa di pàsc'.
Ol trafech de pizàa ol fṍöch, 'ndua al bàlava la fiàma dol paiarṍl, l'era ligàat a uràri.
Vita de mùut
VITA D'ALPEGGIO
VITA DE MÙUT
Quànca l’è scià 'l mìis de giùgn
che se sent li brónzi e i zampógn
el völ dì che l’è ùra de 'ndà
sǜ en di mùut a pascolàa.
El cap' malga e 'l cargamut
i va a vidìi se s’pò 'ndàa
o se per càas quanc' dì
l’è amò méi spiciàa.
I pastòr quel dì che i cargamùut
i va sǜ 'n póo a bunura
'ntàt par strada i pensa tra lóor
“fórsi chest’àn góo la regióra”.
Quànca l’è 'n póo l’è scià el casèer
co la sègia a spala
co la lira e la rôdèla de legn,
'l termomètro e 'l càc’.
Dopo en pèz, col so balìi,
finalmèt l’è scià 'l cascìi.
Dùu o trìi dì e pó s'cambia bàita
l’è de fa cóma i nòś véc’
par tignìi scià la pastüra de mùut
l’è de spess cambià léc.
chi i ciapèi e la ròba de maiàa,
lótro i scagn, i sedeìi e i cuèrti
da durmìi sul paièer.
Per quài dì l’è 'n póo tût a móstro
par chi cal mùisc 'l ghe fa màal i màa
gh'è de li vachi che li péscia
quànca 'l rua scià i tavàa.
Quànca l’è órmài pasat 'n mìis
cóma sòlet se fà pesa
l’è chèl dì, pòrca malùra,
che l’è méi vìc', dèl làc', la regióra.
'Na sira, 'l tèep de scéna
'l ve scià niulù scür scürento
'l cap-pastór 'l dis a tüc’
“ 'l promet negót de bùu!”.
Subèt dòpo mezza nòc'
patratràac, dùu trùu sèc
e sǜ en del téc’ del bàit
se sent a fa tèch tèch.
Spiona fó dal faneströl
per vidìi se 'l tompèstava.
Porca vàca, i'era pròpi lór,
i ciami tüc’, l’è de fa de bòt.
Fó de prèśà, sǜ i gambài,
'l pastrano e la lantèrna,
'l bufa 'l vèet e la ghe möor,
ma se sà, l’è de 'ndà istès.
L’è de ciamàli, 'l ghe va dàc' la òśs
parché li vàchi i capìs a lór
che ilò 'nsèm a ciapàa òl stratèep
'l gh'è a i sò pastór.
I fa de tüt par salvàa li vàchi
parché lór de li sàeti e trùu
i sà che 'l gh'è i protetòr,
Santa Barbara e Sant Simùu.
Finalmét 'l tra òl dì,
'l temporàl l’è ormai pasàat
i se réma ilò en dèla bàita
parché i’è tüc’ quànc' bagnàc.
Ca disi tüc’ bagnac ?
'l sarès méi dì che i’è tüc’ slôz,
'l par pròpi che i'è stàc'
tiràat sǜ da ’n póz.
A quài manéri m'pìzza 'l fṍöc,
la ghe vôl 'na fiamada,
'l torna a dich 'l cap al cascìi
“Te idüt che tompèstada ?”
'l cascìi tüt engrüfet e spaürìit,
'l sta ilò en d’en cantù.
Parché a lüü, pòor matelòt,
'l gh'è vignit 'l magù.
“Ven scià chilò a scoldàt 'n póo,
tirèt scià visìi al fuglàa”
'ntàat 'l tô fò 'l panèt
par fregàs giò 'na làgrima.
Òl cap-malga 'l ghe va a pröof
'l ghe strepena 'n pöo 'l ciüf, biônt
'l ghè dis par consolal
“Adès sè che te see n’òm,
te see pròpi 'n òm de mùut”.
Quài dì dòpo i và 'n casciada,
i tôl réet nòma vachi buni,
'ntàat 'l casèer 'l tôl giò 'l càpel
par dì sǜ i pàter a Sant’ Antoni.
L’è pò ca sempri brüt
dòpo 'l brüt 'l vée 'l bèl.
I trua 'l tèep par 'na cantàda
quand' i vée en giò dèla scima
o i torna 'ndrée dèla casciada.
'n pöo d'en drìz en pöo al trevèrs
l’è scià finìt a 'l rebüt,
'l sarà méi mandac' a dìi
che 'm descarga giôedì.
A vardàa itè en dèla casèra
se pö dìi de vès contèc',
i fórmi del fórmai gicàdi in ordèn,
al casèer l’è de fàc' i complimét.
A la móstra de Morbégn
i ghe en dà a forést e amìis
i rèsta lì con tàat de nàas
e i sè lèca scià i barbiis.
Òl rest me 'l cünta sǜ st’invèren,
quànca en se trua tra de nùu,
'ntàat che 'l vée cóma sèmpri
i n'òtra vòlta 'l mìis de giügn.
(traduzione by Vittorio Crapella)
pàs
agg.
appassito, avvizzito
Ol lǜf e la bólp
Il lupo e la volpe
Ol lǜf e la bólp
'N dì i và ditè 'ndè 'n bàit dè móntàgna 'ndua al frésch sǜ 'nden rongiàl de acqua ghé iló 'na grànt cónca dè ràm piéna dè làc’.
La bólp la dìs al sò amìis: "ghè sura fói piscéni e bachec' de légn, laga ca i lechi sǜ mi!", e iscé la se lèca sǜ de güst la pàna.
'L lǜf 'l specia, pò 'l bìif tǜt ol làc’ spanàat.
'L rua ol pastóor e la bólp la scapa dala puleröla da 'ndua i dùu iera 'ndàc' dité, ma ol lǜf, 'nfiàat dal lac' tracanàat, 'l ghè rua ca a pasàa e al se ciapàa sü tati legnàdi fìn'ca lè ridót a 'na pelascia, iscé 'l pö 'nfilàs fò a lǜü da chèl böc' strec'.
La bólp, ndèl fratèep, iló a speciàa 'ndèl bósch tacàat, la maiàat nisciṍli e coi güs la fàc' scià 'na colàna ca la se mèsa 'ntóren al còl.
Quànca la vìt ruàa ol lǜf cal źòpegava, la scürlìs la colàna e la dìs: "àa mi sóo stàcia marelada sü; te sentèt cóma i me scrisciöla i òs".
Ciapàat da la compaśiù 'l lǜf credulù al tö sü a gigiola la bólp e, 'ntàat cal źopega, al lè pòrta a tórnàa 'n réet.
Li nòni li conclüdeva cola 'nteligènsa di véc’: " 'ndìi, 'ndìi a giügàa ca'l malàat 'l porta 'l saa!"
Prüma de fàs amìis l’è mei mangiàa ‘nsèem ‘n càr de rìis.
Prima di farsi amici è meglio mangiare insieme un carro di riso
Aüstralia
Se stava bée in Aüstralia?
- ies,
-ca se mangiava?
- ios,
‘nghe ca se durmiva?
- sura ias.