dall' Italiano al Dialetto Bośàc'
Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.
La maèstra a Pierino
La mèstra la ghè dis: "Pierino, mi scrivi, ti te scrivèt, lüu scrif che tèep ca l'è ?"
Òl Pierino 'l ghè dìs: " l'è tèep pèrs scióra maèstra."
La creaziù
La Creazione
La Creaziù
Ol nòs Signór l’è propi ‘na crapa ingignìola;
de óm e de besti prüma d’empignii la Tèra,
al se sentàat giò, a pensàa, sura ‘na nìola:
coma pos fàa ‘n modo cà a-i se faghès cà la guèra?
Al ga pensàat trenta dì e po’ a mo dés: 1) riferimenti Biblici: 40 giorni
“sa mi ciapi n’elefante, na vaca e ‘n gat
e ghe dóo forsa e inteligensa en base al pés
cà l’elefante al véisc ai l’è capis aa‘n mat!
Bisogna cà trui n’idea divèrsa,
gh’enventi na gabola che faghès balansa,
se nò la quistiù da popolàa ‘l mont l’è bèle pèrsa:
sempre ol püsé fort al metarà ol debol giò ‘n dè la pansa!”
Dopo tant rimuginàa, varda che fürbizia:
chi granc’ e gros a-i föo en pöo margnach
a chi pìscen, ghe döo n’èto de malizia!
E po, entàat cà l’era gna mo’ strach,
al na pensada n’otra a mo’ püsé fina:
tant la bèstia l’è grosa, tant la föo pigra,
se enveci l’è pìscena e minghirlina,
ghe méti l’agitaziù de ‘na furmiga nigra!
En pù: bunasc föo chi granc’ e gròos,
mentre tüc’ i ötri, pìscen e catiif:
se al pìscen ol grant al ghe sta sul gòos,
par miga ciapali, la sua rabbia al se la biif!
Se ‘nveci al sarà ol gross a sübii n’intort
prüma cà al ghe monti la rabbia, te ghée oia:
al sarà già scapàat da sücüra mort,
chèl birbantèl cà ‘l ghe dava noia !
Albosaggia, 24.2.2010 Paolo Piani
(Dedicata a Luisa, abbarbicata sull’armadio …)
bǜt
s.m.
germoglio
'L piógiàt
L' AVARO
'L PIÓGIÀT
´N piógiàt là vendüut i sṍ bée e la fàc' s-cià 'n grànt gherù d'òr; lè 'ndàc' sènsa dìi negót a piacàl sóta téra, ma 'nséma, sènsa savìl, là piacàat àa ól sò cṍr.
'L pasàva iló ògna dì par controlàa, e´l fisàva coi ṍc’ la téra e 'ndèla sùa mèet 'l vidìva l'òr a lüsìi .
´N viláa, ǜü dól paés, 'l se 'ncòrgiüt de stà quistiù e là scavàat la téra, sènsa fàš idìi, e là pórtáat ià tǜt.
Quànca 'l piógiàt lè tornáat a controlàa, là idüut la téra muiüda e l'òr 'l gh'era ca pǜ; ilùra là cuminciat a óśàa e a strepàs i cavéi.
´N galantóm ca'l pasàva par càas de iló, là domandàat ´l mutìf e pò´l lghà dìc':
" Lamentèt ca, fàa ca de ti ´n óm 'nsürìt. Mèt al sò pòst 'n sàs e fà cǜnt de vìi sótráat l'òr ca te gharée 'l stèś tornacünt."
Móràl dela fàola: A chè 'l servìs ès sciór, con táac' sòldi, se pò se ca bùu de üsài ?
La cascia
'N redès de Caiöl l’a sentüut i casciadù ca i parlava de s-ciop e de cascia, quanca l’è ruat a cà al gha dic’ al so pa:
"Pà crumpel a ti ‘l s-ciop e van a s-ciopáa".