dall' Italiano al Dialetto Bośàc'
Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.
La Befana
La Befana
LA BEFANA
La ………. l’è réet a preparas 1)
par ulàa sura i téc’ de Trias: 2)
la va sül dòs a ciapàa la scorsa
con la sua scϋa e la sua borsa! 3)
La sua borsa l’è propi gréva: 4)
l’à calcàat giò roba fin cà la podéva,
carbù, carameli e cicolàat,
segónt ognantüu coma al se comportàat!
Ma anca 'n surìis par chi ca l’è sfürtünàat,
ma aa ‘na carezza par chi l’è malàat,
'n basii par chi l’è sùul e sènsa amӧor:
cà tüt chèsto l’è méi d’en gran dotӧor!
Ecco: l’è partida coma ‘na schégia 5)
ma la noc’ l’è scüra e lée l’è végia:
la se scapüsciada ité 'n d’en sass, 6)
e coma 'n salam la ula giò bass, 7)
la va a rebandéi fin giò la Sasèla, 8)
la se ‘mponta sül müur de la singèla: 9)
dal cuntracólp al ghè ula la mercansia …
… en Albosagia al piӧof règai coma par magia !!! 10)
ih ih ih Paolo Piani
NOTE
1) al posto dei puntini, ognuno può inserire il nome della moglie, della fidanzata, ecc.
2) ulaa = volare
3) scϋa = scopa
4) gréva = pesante
5) come na schégia = velocissimamente
6) scapüsciada = inciampata
7) ula giò bass = cade per terra
8) rebandei = capitomboli rovinosi
9) singèla = sagrato
10) piӧof = piove
mèet
s.f.
mente | tignìi a mèet = ricordare; dàa a mèet = ascoltare, seguire i suggerimenti
Ol lǜf e la bólp
Il lupo e la volpe
Ol lǜf e la bólp
'N dì i và ditè 'ndè 'n bàit dè móntàgna 'ndua al frésch sǜ 'nden rongiàl de acqua ghé iló 'na grànt cónca dè ràm piéna dè làc’.
La bólp la dìs al sò amìis: "ghè sura fói piscéni e bachec' de légn, laga ca i lechi sǜ mi!", e iscé la se lèca sǜ de güst la pàna.
'L lǜf 'l specia, pò 'l bìif tǜt ol làc’ spanàat.
'L rua ol pastóor e la bólp la scapa dala puleröla da 'ndua i dùu iera 'ndàc' dité, ma ol lǜf, 'nfiàat dal lac' tracanàat, 'l ghè rua ca a pasàa e al se ciapàa sü tati legnàdi fìn'ca lè ridót a 'na pelascia, iscé 'l pö 'nfilàs fò a lǜü da chèl böc' strec'.
La bólp, ndèl fratèep, iló a speciàa 'ndèl bósch tacàat, la maiàat nisciṍli e coi güs la fàc' scià 'na colàna ca la se mèsa 'ntóren al còl.
Quànca la vìt ruàa ol lǜf cal źòpegava, la scürlìs la colàna e la dìs: "àa mi sóo stàcia marelada sü; te sentèt cóma i me scrisciöla i òs".
Ciapàat da la compaśiù 'l lǜf credulù al tö sü a gigiola la bólp e, 'ntàat cal źopega, al lè pòrta a tórnàa 'n réet.
Li nòni li conclüdeva cola 'nteligènsa di véc’: " 'ndìi, 'ndìi a giügàa ca'l malàat 'l porta 'l saa!"
Tè capisèt cà, .....
non capisci neanche a colpirti col bacchio
non capisce nemmeno a saltargli addosso
Ciàri, fréschi e dulsi acqui ...
Chiare, fresche e dolci acque ...
Ciàri, fréschi e dulsi acqui ´ndua scór èn mèz ai sàs ol Lìiri, ilò réet al Fùrèn, èn chèla vàl de sùspìir 'ndùa la sira lè de cà ol sòlènch rót dal bèl sùu di zampógn Chamonì nümèr 5
Chiare, fresche e dolci acque dove scorre in mezzo ai sassi il Livrio, nei pressi del Forno, in quella valle di sospiri dove alla sera è di casa la solitudine rotta dal bel suono dei campanacci Chamonix numero 5.

AL FUREN
Tö mèt vés itè per 'na val 'ndua se sent 'l vèrs dèl'acqua ca la scór itè par i cràp e iló apröof se sènt li dasi dei pésc' ca li früscia sbüsadi da l'aria fina 'ntàat ca se sènt i zampògn e li bronzi deli vachi ca li pascóola e dèndòmàa idìi l'umbria ca la vengiò dala scima sbüsada dal sùul cal crès adasi....
e densìra dènaz al fuglàa col ciapèl dèla manèstra 'n màa sentàat sü 'ndèla bàaca a sintìi sciopètàa la legna dè larès ca la fiama e defò, 'mpóo ilà al sè fà sintìi a la sciguèta e magare a ol caorabèsóol...
Epó epó, quati róbi ghè sarìss amò da cuntàa sü, ma la sarès lunga...
Traduzione:
Vuoi mettere trovarsi in una valle dove si sente il rumore dell'acqua che scorre tra i sassi e lì vicino sentire i rami dei pini muoversi fruscinado spinti dall'aria di montagna intanto che si odono i campanacci delle mucche che stanno pascolando e al mattino poter osservare l'ombra che scende dalla cima spinta dal sole che sta crescendo piano piano...
e alla sera, davanti al focolare con la tazza dil legno in mano con la minestra, seduto sulla panca a sentire lo soppiettio della legna di larice che brucia e di fuori, poco lontano, si fa sentire la civetta e magari anche succiacapre...
E poi e poi, quante altre cose ci sarebbero ancora da raccontare, ma sartebbe lunga...