Bośàgia Végia

Bośàgia, al tèep di fée

de brava géet l’era piée,

coma d’estàat èn furmighèer:

i óm con la fòlsc e ‘l codèer

su par li rivi già a bunùra a segàa,

e li fémmi ca li portava da disnàa,

e pó a tra-fó li ‘ndani li se fermava,

e dopomesdì se muntunava …

… parchè l’era iscé ca se usava!

La domàa dòpo se trava-fó i muntuscìi,

òl Nicèto con la Curubina, la Dilèta con l’Angilìi,

quant ca òl pràat l’era süc’ da la rośàda,

òl Tillio con la Restéa, òl Basilio con la Àda …

… l’era própi viva la cuntràda!

Dopo marènda òl fée s’èl voltava,

iscè ca da tuti li part bée ‘l secava,

e quanda sül tardi l’era sèch da mac’,

üu a la òlta se partiva còi campàc’ …

…òl Bèrto, la Marièta, la Ida e ‘l Pietro di Freràc’!

Deréet a li cà, i pràac’ i è ‘mpée,

se fava la gróva par portàa gió ‘l fée:

ecco le piena, curìi ca l’è ùra …

… e tüc’ i rèdes i ghe salta sü sùra!

Òl fée ‘ndèla masù ‘l vava spandùut:

òl Valdo di March, te le cunusùut?

Con la Silvia, la Brüna e ‘l Bóndi,

de gran fadighi i n’à fac’ a óndi!

Anca òl Bepo e la Emma di Brüna

i confondeva ol sùul con la lüna:

ensèma a la Dina, òl Sergio e l’Antònia,

sempre a fàa mestéer sensa parsimònia!

Chèl da laoràa come bésti, l’éra destìno:

òl Renso con l’Enrica, la Sandra còl Pepìno,

i à fac’ de li gran fadighi e di gran strüsc:

finìit réet a fée, i cuminciava a fàa patüsc!

Parché quasi tüc’ ‘na vaca i tegnéva,

òl Nilo e la Dirce aretüra òl lac’ i vendéva;

e li fémmi iera li pusé bravi a cagiàa,

li fava fòrmai bùu e tèndro da maiàa …

… porteghèn èn tochèl al Fónsi da sagiàa!

Dàghen èn tochèl a ca ‘l Gioanìi,

come ‘l Batista, tanto bunàsc,

e al póor Giubèrt di Pelusìi,

ca ‘l me tegneva sóta ‘n bràsc!

La muìgeva la vaca con la sadèla

anca la Lina di nòs Ciapèla,

e la culava òl lac’ col culìi,

ensema al Lino di Paulìi,

‘ntàat ca la Livisa la pizzava òl flugglàa

par viàa su vargót da maiàa,

e doposcièna al ghè piaseva cuntàla

con la mia mama ca l‘andava a truàla:

sempri su stóri de pùra la vava a finìi

…e iscè de nòc’ mi stentavi a durmìi!

Fra li tati persóni ca ma ulüut bée,

chìsti de sücür pós ca lagàa ‘ndrée:

la mia zia Enia con la Pierina,

òl zio Franco e la zia Pina,

ca sèmpre i vegneva a vaidàa

par ògni mestéer ca ghéra da fàa!

Adès li rivi dèl Bośàgia Végia li ghé na ca pü de pràac’ gnè de tèrmen: tüt l’è ‘ndàc’ a bósch!

Se sènt ca pü  martelàa li fòlsc, gnè mulàli con la préda; se vit ca pü gèet che rampa coma càori sü par li rivi còi campàc’, se sènt ca pü  la mùseca de mila óos che se cór réet ‘… nòma òl rümóor di tratóor, granc’ e poténc’ coma chi ca se dupèra èn Pianüra Padana!

Iè rèstàac nòma i pràac ‘ndèl piàa, i ünech ca se pó segàa sensa fadica!

Al ghéva resù òl Luigi de la Eva: i è viàac’ scià scàrs i mac’ al Bośàgia!!!

'l ghè nè amò