dall' Italiano al Dialetto Bośàc'
Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.
Scrivi vargót de chèl ca 'l me vèe en mèet
Scrivi vargót de chèl ca 'l me vèe en mèet
Scrìif en dialèt l'è ca 'na ròba pròpi fàcela, sopratüt par via de cóme mèt i acént.
Öi pruàa stès, a idìi chèl ca ghe rui a fàa, pròpri isciè cóma sa fodès réet a parlàa con vargüu.
Già, col dialèt pös ca mètes réet a cünta sǜ de ipod o de ADSL o de ròbi tecnològichi, 'l vée méi tirà fò chèl ca se regòrda de'n bòt, de quànca as'era gióen e deli ròbi ca se ghèva ilùra.
L'apuntamèet
L'appuntamento
L'apuntamèet
L'è nòc', al piöof, 'l trùna,
al tompèsta, al tira 'l vèet
giüsto 'n póo... la campana la sùna,
'l pàr ca al cèsa... oh finalmèet !
La strada lè scüra, tüt lè 'n desèrt;
laigò 'n fónt a chèla scàala,
se vìt ol portaiöl de cà avèert
èn cà 'n ciarulìi fiòch cal bàala.
Sóo d'itè al ùs.. 'ndóo 'ndèla stansa
a piàa ... adasi ... Oh te sée tì ?...
Oh me amóor! Oh mia speransa!
Paulina mia! ... te sée tüt par mì!
Paulina ! laghèm, laghèm
sintìi 'l pàlpet dèl tò cöor...
brascem-scià, stréngem;
che 'ncantesem! che onóor!
Sü li téti, sü la tùa bùca,
Dio! che piasé...
Gnàch ai angei la ghe tùca,
gnàa 'n rè al sènt iscé.
Te sée la vita ca rèspiri,
te sée 'l mè ciél, tüta par mì...
Paulina!... Oh Dio ca spiri!
Paulina!... Mi móri... ohimì!
barìl
s.m.
barile
Ol fùlèt
Il folletto
Li mai vìst ol fulèt?
Mi l'ò idǜut 'l fulèt, 'n sera 'ndèl bósch a taiàa légna mi 'l Toni di Ciapèla e 'l poor Mènec di Strecia.
L'era scià sìra e 'n sera réet a tornàa a baita, quànca 'l Mènec 'l se mèt a grignàa:
"Ehi, chée ca´l ghè fòiló?"
Me varda e 'n vìt aprṍöf àla stràda, 'ncrusciulù sùra 'n sàs 'n umìi pìscen, n'eserìi tǜt rós con scià 'n matùchìi de pèza àa chèl tǜt rós.
Al me vardava e'l grignàva, pò 'l se mès a cór trà li piànti, 'n póo 'ndàva e 'n póo 'l tornàva, l'era śvèlt cóma 'n somèlegh.
Dòpo quai atèm l'è 'ndàc' ià dol tǜt.
Ol diréet 'n sè 'ndàc' a cüntagla al preòst ca lè ignüut a binidìi ol pòst.
Nigro cóma ...
Sono nero come una scarpa
può significare almeno due cose:
- sono arrabbiato nero
- sono sporco (nero come una scarpa)
La vistìna dèla spósa
Il vestito della sposa
La vistìna dèla spósa
Al ghera ‘na matèla ca l’eva da sposàs.
Chèl dì l’era réet a cüsii ol so vistìit da spósa e a ‘n certo punto l’ha finìit ol rèf.
L’era propi 'nsürida, ma, tüt a ‘n trato, la vìt giò bas 'na spölèta de rèf; al l’è rèma sü e la dìs:
” ma varda l’è dol stès colóor!”
Tüta contèta e stüpida la ‘nfila la gügia e ‘na gügiada réet a l’otra, la finìs da fa sü la sua bèla vistìna.
Ol dì de li nozi, la matèla l’era tüta orgógliosa en del so vistìit da spósa.
Ma, quant ca l’era ité 'n géśa con i pareec’ e amis tüc’ entóren, propi entàat ca l’era reet a di ol so “si”, ol vistìit al s’è descüsìit en d’in ato e al ghè ngnüt gió de dos…La spósa la se truada en petacola è tüc’ i è saltàac’ fó a grignàa.
L’era stac’ l’orco, ca al s’era fàc’ te ‘ndèl fil e sül pü bèl, al s’era desfac’ gió, par bürlàs de la poora spusina.