Dialèt Bośàc'

'l dialèt l'è la midiśìna
ca la fà bée par regordàs li róbi de 'n bòt

traduci

dall' Italiano al Dialetto Bośàc'


Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.

Consulta la guida

Scrivi qualcosa nel precedente box, clicca su TRADUCI, qui si visualizzerà la traduzione
Racconti

Al dipènt còma te la leigét

Al dipènt còma te la leigét

'Ncöö l'è stàcia la giórnàda pǜsée brǜta dè sèmpri

e pruáa ca a convincem ca

'l ghè vargót dè bùu ògni dì

parché sà te vardet da prṍf,

ol mònt l'è ´n pòst pütòsto máal mès

áa sà

'n póo dè gentiléza ògna táat la ghè

soddisfaziù e la contentéza li düra ca.

e l'è ca véra ca

vocabolario

italiano-dialetto / dialetto-italiano (guida)


Scrivi una parola nel precedente box, clicca su CERCA, qui si visualizzerà la traduzione
Quiz

Rebus

1 -     2 -    3 -    4 -    5 -    6 -    7 -    8 -    9 -    10 -    11 -    12 -    13 -    14 -    15 -    16 -    17 -         SLOLUZIONI 
Poesii

La scöla l'è cuminciada

La scuola è cominciata

LA SCÖLA L’È CUMINCIADA 

L’era Setèmbri, ‘ncöö, ò ca sbagliàat 

ma sti mìis ca la giòia m’ha ‘ngabbiàat, 

àa li stagiù li s’è còma fermadi, 

'nsèma al nòs cóor, congeladi … 

 

… e stadomàa la Prümavera l’è ruàda 

de mìla fióor e farfali coloràda: 

de rèdès òl piazzàal de la scöla al cantava, 

ca ogni maèstra ù màma emuziunava! 

 

Àa ‘l sùul, al sé fermàat a bùca vèrta, 

a miràa ‘sta maravéia, ‘sta scopèrta: 

la vita sü la tèra l’era tornada, 

la vita sü la tèra l’era ricuminciada 

 

con chèla bèla cunfüsiù ca nòma i fà 

tüc’ i fiöi de ògni razza e de ògni età, 

e sèmpri alegria i pòrta 'n regàal 

e ògna dì, i le fà diventàa Natàal! 

 

Bentornati, 

Paolo Piani

Parafrasando Ungaretti nella poesia "Soldati"

I RÈDES CHE TORNA A SCÓLA

Còma èn Prümavéra

viàac’ fó ‘n di pràac’

i vedéi                                            Ascolta audio

 

 

Vocabolo random

gügiàda

(gügiàdi), s.f.

gugliata | tègn a màa la gügiàda e trasàa ‘l gamüsèl = risparmiare la gugliata e sprecare il gomitolo

Favole

L'óm e´l cáa

L' UOMO E IL CANE

L'óm e´l cáa 

´N galantóm 'l prepàrava 'na grànt scéna par invidáa 'n sò amìis.

´L cáa de cà là ulüut a lüü invidáa n'òtro cáa e´l ghà dìc':

"Bùn amìis te vegnét con mì a scéna ?"

Lè 'ndàc' e l'era tǜt contèet e con piasé 'l vardàva cóma i préparava chèla gràn scéna e 'l giràva de chiló e de iló, áa ité par la cüsìna.

'L diśeva trà de lǜü: " 'Ncöö 'l me tuca 'na grànt furtǜna.

Chè delizios banchèt, mi maiaróo da 'mpinìi la bṍgia, iscé domáa e par 'n póo gharóo ca pù fam."

´Ntáat 'l fàva mìla carezzi al sò compàgn e 'l mṍeva la cùa dal piaśé.

´L cṍöch a idìl giráa itè par la cüsìna 'l là ciapáat par li gàmbi e là tràc' giò dala fanèstra.

´L cáa tǜt sborgnáat, a quai manéri 'l córeva e 'l càinava cola la cùa trà li gàmbi.

La 'ncontráat d'òtri cáa ca i ghà domandat:

" Cóma te ghée scenáat, bée ?"

E chèsto tǜt séri 'l ghà respondǜt:

" Ghò maiáat e tracanáat táat de chèl vìi ca ò sbagliáat pòrta par vignìi de fó dala cà."

Móràl dela fàola: Mài fidàs de chìi ca i öl fáa dól bée a spéśi dei òtri.

 

'l ghè nè amò

Proèrbi

Se la lüna la se fa prüma ...

Se la luna nuova si fa prima del sei non è la luna del mese

Vócabol

Magnöla

Spoletta particolare
Stori da pòoch

Ité 'ndèl bósch

Dentro nel bosco

Mi e lüu ité 'ndèl bósch

Diaol catèporti!

Ca tè laóret?

Via ca gió cràp 'ndèl tiradù (menadù) ca i ghè rùagió 'ndèla cràpa a chìi ca iè réet a segáa laigió 'ndì práac'.

Manìs scià debòt 'l faléc' e carga giò ol campàc', sgnichèl gió bée da fàn scià 'n bèl ráas.

Mi 'ntáat 'ndóo ià iló 'ndè chèl tosch de còler a taiáfò 'na fèrla par fàité 'na stòpa nöa al campac' ca chèla vegia le früs-cia, lè réet a sbrindèlàs tüta.

'Ntáat ca i nisciolèer iè 'n süèl se ghè rua bée a storsc la stropa, iscé ghè dóo 'na fórma 'nsagòma da pudìi sintila giüsta sü la spala.

Lè fìna 'n piasé a taià fò 'l nisciòlèer, sel piega gió 'mpóo pò 'l basta sgnicá la lama dèla mèla sura la piega ca'l sè tàia coma 'l bütéer.

Eco, bèle che apost, adès vaidémel sü 'ndèli spali ca 'n va a bàita ca lè scià ura de darigola a mò 'n bòt.