Dialèt Bośàc'

'l dialèt l'è la midiśìna
ca la fà bée par regordàs li róbi de 'n bòt

traduci

dall' Italiano al Dialetto Bośàc'


Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.

Consulta la guida

Scrivi qualcosa nel precedente box, clicca su TRADUCI, qui si visualizzerà la traduzione
Racconti

I póm dè Źapèl

I póm dè Źapèl 

<<Poorèt chèl üsèl nàsüut èn catìva vàl >>                                         

Cuminci iscé parché l'è davéra 'na vàl dè miséria, e Źapèl  l'era a pegio; 'n magènch smentegàat dal Signóor.

Ò dìc' l'era parché adès l'eśìst nóma par via dè quai bàiti rèstadi en péni,  'l rèst l'è tüt derocàat, l'è stàc' maiàat dal bósch. 

Quànca gióanotèl 'ndàvi iló, 'nséma al mè pà coli vàchi, al ghera ca gnàa l'acqua da bìif, e sé la ghera l'era ségn ca l'eva pioüut 'mbèlpóo.

vocabolario

italiano-dialetto / dialetto-italiano (guida)


Scrivi una parola nel precedente box, clicca su CERCA, qui si visualizzerà la traduzione
Quiz

Rebus

1 -     2 -    3 -    4 -    5 -    6 -    7 -    8 -    9 -    10 -    11 -    12 -    13 -    14 -    15 -    16 -    17 -         SLOLUZIONI 
Poesii

Pastór al Parlaméet

I PASTORI AL PARLAMENTO EUROPEO

I PASTÓR AL PARLAMÈET DE L’EUROPA

Setèmbre, ‘ndèm. L’è ura òl pòst da cambiàa,

adès en tèra dèl Belgio me da migràa:

ma àa de Ginèer, Feorèer, Màrs, April,

me rifà ‘sta matocada: gnàa da dil!

 

Stès mestéer a Mac’, Giugn, Lüi e Aóst,

ca quant ca l’è gió ol sùul, l’è fósch,

e àa de Otóri e Noèmbre l’è própi bèll

tornàa da Strasburgo, fina a Brüzzèl;

 

par miga parlàa dèl mìis che rèsta

ca già da par lüü, par metà l’è fèsta;

da laoràa, i trüa mai òl momènt,

i è sempri èn viac’, al Parlamènt!

 

Adès, trìi dì i-è già pasàac’, l’è ùra,

i-à da svegliàss dendomàa a bunùra,

par lagàa de Strasburgo la montagna

e ‘ndàa gió a Brüzzèl ca ‘l màar la bagna;

 

l’è ‘na gran discesa, ö Dio bèl,

cènt-trenta metri de dislivèl:

vintisèt dì, iló i arà da pasàa …

sensa bétoli a portada de màa!

 

Già i süa: parchè i-à réet la cà e ‘l téc’

quant ca i va dal paés nöf a chèl véc’:

montagni de valìis (cantines li vée ciamadi)

de formài, vìi e ducuménc’ ‘ncalcadi.

 

Prüma dè ‘nviàs, i à biüüt a sadéli

Sciató e Sciampàgn sóta li stéli,

iscé ca ‘l saór di früc’ de la tèra

al pòrtes penséer de pàas e miga de guèra.

 

E i va contéec’ par ‘sta campagna desèrta,

i pènsa tüc’ al bèl früt de la trasfèrta,

ca dói ólti al mìis la sgunfia ‘na paga,

ca già daparlée la slarga la braga!

 

Adèss i-è ruàac’ ‘ndè la strada principàal:

dè fiànch òl màar, còl so litoràal,

e tüc’ nùu pégori che ‘nghè bat li màa,

sensa idìi chèl ca ‘ndèl cù ‘nsé réet a ciapàa!

 

Ah, che bèl sa àa mi sarìs ‘nsèma lór,

e ‘nvéci dè vès l’àsen, fós òl pastór!

Vocabolo random

ohi mi

scl.

ohi me

Favole

L'asen e 'l cuntadìi

L'asino e il contadino

l'aśen e'l cuntadìi

'N dì l' aśen dè ´n cuntadìi lè dàc' giò  èn de'n póz. 
L' animàl là piàigüut e la giolàat fò daliasci par ùri, ´ntàat ca ol cuntadìi 'l cercàva dè fàa vargót al reguàrt.

Àla fìi la decidüut ca l' aśen l'era tròp véc’ e ol póz l'era süc' da tàat tèep e 'l gheva già beśógn dè vès stupàat gió, ducà 'l valeva ca davéra la pèna de fà fadighi a tirà fó l' aśen dal póz.

Là ciamàat i sṍö visìi, tacàac' dè cà e ognantǜu, ciapàat scià 'na badìl, ià cuminciàat a tràgió tèera ´ndèl póz.
L' aśen, rendüut cǜnt dè chèl ca l'era réet a sucét, 'l se mès a caràgnàa e giolàa da fà pura.

Dòpo quai badìladi dè tèera, còla sòrpresa dè tǜc’, l'aśen 'l piantailò dè lamentàs.
'L cuntadìi là vardàat èn fónt al póz e le rèstàat de stüch a chèl ca là vist.

A ògna badìlada dè tèera l'aśen l’era réet a fàa vargót dè miga crét: 'l bàteva la tèera coi źòcoi e 'l fàva 'n pàs sùra la tèera.  

E lóor giò sempre püsé tèera ma bèlebée debòt tǜc’ ià idüut con sòrpresa l'aśen a ruàa sü fìna àla bùca dol póz, pasàa sùra l'öor e scapaià a zómp.

Moral dela faola:
La vìta la tràadòs ògna sòort dè tèera....

 'l secrèt par 'ndà fó dal póz l'è sgnìcala e üsala par fà 'n pàs èn sü inòlt e trà 'n zómp.
'N pö 'ndàfó dai póz pǜsé profónc' cal ghè sabes sà 'n sè arènt ca.
Besogna üsa la tèera cai tè trà adòs par pudìi 'ndàa inàaz.
Völ bée dè pǜ, sgnìca la tèera parché èn chèsta vìta beśògna vès 'na suluziù, mìga 'n probléma.
Laga ca'i véri aśegn i sìès i òtri.
 

Proèrbi

Vistìit sü bée a ‘n pal ...

Vestito bene anche  un palo sembra un cardinale

Vócabol

Zǜca

Zucca
Audio icon zuca.mp3
Stòri

Mal intent

Chi mal intènt, pègio ‘l rispont

Iscè ai fa, tüc’ i asen de sto mont