dall' Italiano al Dialetto Bośàc'
Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.
Òl lüf travistit da pégora
ÒL LÜF VISTÌIT DA PÉGORA
'L lüf véc' l'era de pèsèm umóor.
'L s'era fàc' mal a 'na žàta e l'era ilò, ca 'l sè möeva ca pǜ tàat, bütàat gió sǜ 'na scàgna a dóndól.
L'è da 'na sitimàna ca 'l va ca pǜ gnàa a càscia.
Èn cà 'l gh'era pǜ nìent de maiàa e 'l so stómech 'l brontólava bélébée.
La frecia dèla machena
LA FRECCIA (DELL’AUTO)
LA FRECIA (DÈLA MÀCHENA)
Ghè ‘n penséer ca ‘ l me tó ol sógn;
da sfogas con ótri senti ‘l beśógn:
come mai li màcheni ca a-i vènt adès,
(grandi u piscéni, l’è par tüti istès),
con tüc’ i euri ca ‘l ghè ól a crumpali,
da mètech li freci, gnàa par li bali?
Ca ‘l siès Biemvü, Mèrcedes u Balila,
ca ‘l ghe vàghes li freci … una sǜ mila!
U i padrù de la fabrica iè ignüt avàar ,
u l’è ‘na quai fiśèma de n’archistàar:
“le frecce sono vetuste, stantie, demodé”
(… spó ca toghen fó, sa ‘l ghe ne ca itè!).
Se nò, me spiegarisi gnè ‘l mutìif gnè la reśù
ca a mett fò la frecia l’è iscè na quistiù;
sopratütt chèla a màa ricia, a funsiunàa
l’è pusè rara che vidìi ‘na cométa pasàa!
Par miga parlàa di Rondò, ‘sti gran barach:
te vedet ‘na frecia che fa tich tach
ogni mort de Vescof confesór
… e magari a-i la mèsa fó par erór!
Forse la géet la crit ca guidàa ‘n biroc’, * trabiccolo
l’è coma andàa a cascia de paseroc’: * passerotti
prüma de met-fò la frecia, sta atènt,
te da vich ol porto d’armi, miga la patent!
Ma forsi sö stac’ catìif ‘ndèl criticàa:
l’è miga semplice la levèta aziunàa ,
èe ‘ntàat giràa ‘l vulant, n’sms spidìi,
e ol nàas coi dìic’, come ‘n camì ripulìi!
Sigh sigh sigh (al me vée da piaisc)
di Paolo Piani - gennaio 2019
slontanàs
v. rifl.
allontanarsi, distanziarsi
Ol lüf e l'agnèl
Il lupo e l'agnello
ÒL LÙF E L’AGNÈL
Réet a la riva del Dnèpr a bìif l’è ruàat
su sùra èn lupàsc da la Rùsia scapàat
e de la gió èn pòro agnilìi mòrt da la sìit
ca de l’Ucraìna, da atóor, capo l’era finìit.
Òl lupàsc sùbet ‘na scǜsa l’ha cercàat:
parchè ti la mia acqua te me ‘ntorbolàat?
E l’agnèl, tǜt strimìit: ma scùsem bée,
coma al pó dass sa bivi l’acqua dai töo pée?
La quistiù l’era trop ciara e evidènta,
ma òl lùf ca l’era usàat a dìi pàa a la pulènta
sènsa ca nugùu di sói i ris-ciava da cuntradìl:
ti te mée strogiàat l’acqua còl tò pìl!
E sùbet l’ha cuminciàat a sparàa bómbi,
de rèdes, femmi e vec’ a ‘mpinìi li tómbi:
iera tǜc’ ‘nfami travistìic’ da soldàat
tǜc’ criminai ca la sua acqua iéva ‘nvelenàat!
L’ha distrüt cà, géśi, teatri e botéghi,
parchè iera pieni de canù e motoseghi,
e sa tüt òl mont al dìs òl cuntrari …
l’è ‘na bala ca la val meno de n’urinari!
Al téep del fascio
Al téep del fascio ai üsava mèt sü en de tüti li confeziù ol müs del rè e üu del duce, parché ai pensava ca l’era püsé facel vènt la merce.
Üu de Vares, ca ‘l fàava i amarèc’ de biscòc' l’a mès sü ‘ndèla scatola la fotografia de rè e del duce e sòta ol nom de la fabrica: LAZZARONI.