Dialèt Bośàc'

'l dialèt l'è la midiśìna
ca la fà bée par regordàs li róbi de 'n bòt

traduci

dall' Italiano al Dialetto Bośàc'


Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.

Consulta la guida

Scrivi qualcosa nel precedente box, clicca su TRADUCI, qui si visualizzerà la traduzione
Racconti

'N ôm al gheva dùu fiòi

'N ôm al gheva dùu fiòi  

                                                    Versione dialetto 1845

12 El più pisen al ga dicc al pai dem la mia part de quel com (che mi) vèe del fat mê. E lu la facc la divisiò in tancc colondèi de la roba. 

vocabolario

italiano-dialetto / dialetto-italiano (guida)


Scrivi una parola nel precedente box, clicca su CERCA, qui si visualizzerà la traduzione
Quiz

Rebus

1 -     2 -    3 -    4 -    5 -    6 -    7 -    8 -    9 -    10 -    11 -    12 -    13 -    14 -    15 -    16 -    17 -         SLOLUZIONI 
Poesii

La Befana

La Befana

LA BEFANA

 

La ………. l’è réet a preparas 1)

par ulàa sura i téc’ de Trias: 2)

la va sül dòs a ciapàa la scorsa

con la sua scϋa e la sua borsa! 3)

La sua borsa l’è propi gréva: 4)

l’à calcàat giò roba fin cà la podéva,

carbù, carameli e cicolàat,

segónt ognantüu coma al se comportàat!

Ma anca 'n surìis par  chi ca l’è sfürtünàat,

ma aa ‘na carezza par chi l’è malàat,

'n basii par chi l’è sùul e sènsa amӧor:

cà tüt chèsto l’è méi d’en gran dotӧor!

Ecco: l’è partida coma ‘na schégia 5)

ma la noc’ l’è scüra e lée l’è végia:

la se scapüsciada ité 'n d’en sass, 6)

e coma 'n salam la ula giò bass, 7)

la va a rebandéi fin giò la Sasèla, 8)

la se ‘mponta sül müur de la singèla: 9)

dal cuntracólp al ghè ula la mercansia …

… en Albosagia al piӧof règai coma par magia !!! 10)

ih ih ih Paolo Piani

NOTE

1) al posto dei puntini, ognuno può inserire il nome della moglie, della fidanzata, ecc.

2) ulaa = volare

3) scϋa = scopa

4) gréva = pesante

5) come na schégia = velocissimamente

6) scapüsciada = inciampata

7) ula giò bass = cade per terra

8) rebandei = capitomboli rovinosi

9) singèla = sagrato

10) piӧof = piove

Vocabolo random

materiàl

(materiài), agg.

rozzo, grossolano, maleducato, sgraziato

Favole

La gàta Sufia

La gatta Sofia

La gàta Sufia

La gàtina ca là scopèrt la contentéza a ütaa i òtri.

Ghera 'na òlta 'na gàta dè nóm Sufia.
L'era 'na gàta bèlebée 'nteligèeta ma 'n póo 'nsürìda e daparlée ca la vìveva èn de 'na grànt cà aprṍöf a 'n giardìi 'mbèlpóo bèl.
Al ghè piasiva 'ndà a titòldera e truàa pòs-c’ nṍof. 
'N dì 'ntàat ca la caminàva là idüut 'na farfàla giàlda e blṍ ca la ulava 'ndèl cél.
La farfàla la pareva iscé lìbera e contèta ca la Sufia là decìdüut dè domandàch 'l sò secrèt par vès iscé contèta.
"Cóma tè fée a vès iscé contèta?", là domandàat la Sufia àla farfàla.
"Uli lìbera 'ndèl cél e vardi tǜt chèl ca'l me stantóren.
Me preocupi ca dol pasàat o dol davignìi ma vedi tǜta la belèza ca'l ghè 'ndèl mónt pròpi 'ndèl momènt presènt.
Chèsto 'l me rènt contèta", la ghà respundǜut la farfàla.
Sufia là pensàat a chèl ca la farfàla la gheva dìc' e là decìdüut dè pruàa a vìif 'ndèl presènt pròpi cóma lée.
Là cuminciàat a giügàa e a esploràa 'l giardìi a giügàa e a gòdes ògni momènt.
'Ntàat ca la giügàva la Sufia là 'ncuntràat 'n müsràgn ca'l se'era fàc' màal a 'na źàta.
'L müsràgn 'l piàngeva e al domandàva aiǜt.
Sufia èsendo bèlebée gentìl là decìdüut dè ütàa ol müsràgn.
"Preòcupet mìga, te ütaróo a guarìi la źàta", là dìc' Sufia al müsràgn.
'L müsràgn l'era iscé riconoscènt ca là decìdüut dè portàa Sufia èn dèn lṍöch secrèt 'ndèl giardìi 'nghée ca 'l ghera 'n àlber dè sciareśèra 'mbèlpóo bèl.
"Chèsto l'è 'l mè pòst secrèt 'ndùa 'l me piàas vignìi a pòsàa a lùmbria.
Al te piaśarìs vignìi 'nsèma mì?", 'l ghà domandàat 'l müsràgn.
Sufia là cètàat l'invìt e 'nsèma i se bütagiò sóta la piànta dè sciareśèra a vardàa li niòli e li farfàli ca li ulava sùra dè lóor.
Sufia la se rendüda cǜnt ca bindìna l'eva truàat la contentéza a vìif 'ndèl presènt e pudìi ütaa i òtri.
Da chèl dì la Sufia là visüut davéra contèta a giràa ité par ol giardìi e a ütaa òtri animàai bisognóos.
Ògni òlta ca la vedeva 'na farfàla ulàa 'ndèl cél la grignàva contèta a savìi ca l'eva 'mparàat 'l secrèt dèla contentéza.
Mòràal dèla stòria la contentéza la pö vès truàda 'ndèl vìif èn mèz ala natüra e coi òtri animàai.
'Mparàa ad apprezàa la belèza dèla vìta 'l pö portàa taat piaśé da stà bée davéra.

'l ghè nè amò

Proèrbi

La pulènta düra la tée en pée la creatüra.

Polenta dura tiene in piedi le creature

se üsa dìi

La gh’à ‘na lèngua...

ha una lingua lunga e maligna

Vócabol

Sòprès / Fèr da stìráa

Ferro da stiro,
Stòri

Nöf növento

Chèsto pèlot chilò l’è nöf növento, al gha sü noma nöf pèzzi