dall' Italiano al Dialetto Bośàc'
Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.
L'acqua di magènch
L'acqua di magènch
Par nùu ridisìi, 'l bàgn dèla sitimana àla póza, l'era 'l lṍöch 'nghée an pruava a 'ntònàa li nòsi óos.
Li óśadi, pǜ o méno 'ntonadi, li vigniva fó quànca 'l prǜm tochèl dè pèl 'l tucàva l'acqua gélta, iscé da pudìi capìi chìi ca i ghéva la óos püsè òlta.
Al duiva pasàas 'npóo de tèep prǜma dè ruàa a 'nsaunàas sóta i bràsc.
Friùli e Slòvenia
Friuli e Slovenia
FRIÙLI ÈE SLÒVENIA - 24/27 DÈ MÀC’
‘N-sé partìic’ còn la Dita Gavazzi,
(… la ma tratàat còma ‘l butéer ndi lavazzi …), 1)
ca l’è stàcia fondada a Talamùna,
pàées ca par mì l’è stàc’ n’òtra mama Brùna!
‘Na quaranténa de pensiunàac con la valìis,
da visitàa òl Friùli e la Slovénia própi decìis;
tàac’ dè lóor ‘n-dèl mè cóor ià viagiàat, cridìm,
… ma da dàm cinq éuri de rimbórs, gnàa sidìm!
Ma visitàat pòs-c’ ca tùc’ i-à truàat bèi;
nùu me ‘ndava dacórdi còma fradéi,
e chèsto l’è òl pusé bèl mestéer
par fàa ‘na vacansa sènsa penséer!
Trieste còl so màar, piazzi e castèl ‘ncantàat,
Lubiàna còi munüménc’, pùuc’ e marcàat:
ma nùu Bośac’ de tùt ‘n-ghè n’à pusé:
Pòrt, castèl, làach, scimi … e pó àa i bidé!
Ma ‘na ròba la m’à culpìit òl cóor:
chèla rèdeśa ca òl cafè l’à fàc’ còn amóor,
e chèl bèl matèl ca ‘l l’è ütava: 2)
… ògni fèmma cói óc i è baśava !
Su ‘ndèl pullman, tàata géet la sé ‘mpisolàva,
ma gnàa ‘na fèmma ca la sciorgnàva; 3)
óo decìis: mi al Gavazzi ghè véndi òl léc’,
lùu a mì, la sùa curiéra a noléc’ !!!
NOTE
1) Una volta, nel mio paese, per conservare il burro, questi veniva avvolto nelle “lavazze”, pianta della specie Romice comune o Lingua di vacca
2) Paolo di nome, Modesto di cognome (ah ah ah)
3) Non so se l’autore è Modesto, ma sicuramente un po’ … STRUNZ, quello sì ! (ih ih ih)
di Paolo Piani
cuàat
s.m.
covato; ombreggiato; coperto
'L bṍö e la scigàla
IL BUE E LA CICALA
'L BÖÖ E LA SCIGÀLA
´Ntáat-ca ´l bṍö l’era réet a aràa ´l càap, pòoch lóntáa la scigàla l’era réet a cantàa quànca de cólp la pianta-iló par dìc al bṍö:
''Te àret àa màal; oibò. Varda varda, te fàc' 'n sólch tüt stòrt.''
´L bṍö, stràch e süáat, 'l òlsa la cràpa e 'l ghà respondǜt en manéra sotegnüda:
<< Cóma te fàc' a capìi chè ari stòrt ? >>
'' Parché li òtri rödàni iè tüti rìci.''
<< Ciarlüna te doarisèt savìi chè dòpo avìi aráat 'n càap 'ntréech 'n sbàglio lengéer se dóarìs facilmèet perdunàl; ma già ti te sée bùna nóma de cantàa e tè laóret mài.>>
Móràl dela faola: L'è fàcel fàch sǜ la cùcola ai òtri e mài fàa negót.
La bestia ca la camina
- Quala ca l’è la bestia ca dendomàa la camina con quatro gambi, dal mésdi con dói e densira con trèi?
- Al so ca
- L’om parché da rèdès al va a ranù, quanca l’è grant al camina sü dói gambi e quanca ‘l vée véc al dupèra la gianèta
