dall' Italiano al Dialetto Bośàc'
Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.
'Na sìra de quài prümaveri fà
'Na sìra de quài prümaveri fà
Prüma de cüntàa sǜ chèl ca l'è süces chèla sìra ho de ciapàla 'n póo a la lontàna.
Parli de órmai quarànta àgn fa quànca a li ròbi moderni i'era a l'inizi e ò töc' 'l me prüm compiuter ca 'l se ciamàva Apple II.
Ó fàc' èn sógn
HO FATTO UN SOGNO
Ó FÀC’ ÈN SÓGN
Ó fàc’ èn sógn ...,
e da cuntàfol senti òl bisógn:
èn brüt dì èn móstro l’èra ruàat
e tüti li persóni l’eva ‘nfetàat
èn dèl nòs Paés iscé delicàat e bèl:
‘n de pòoch tèep la fac’ èn sfracèl !
Li persóni li se malava a mila a mila,
còma ‘n de la pàia ‘na scintila
la vìa sǜ èn gran fughéri…
ghéra pü pòst ‘n di cimitéri !
‘Ndi òspedài dotór e ‘nfermiéer
i confondéva òl domàa còl iéer,
par cercàa da mèt-sǜ ‘na pèza
ai dagn de ’sta brüta schifèza.
Par limitàa ‘sta brüta ‘nfiziù
i gha pruibìit a la popolaziù
da vignìi de fó da la sùa cà,
specialmènt chìi de ‘na cèrta età:
nòma la spésa te podevèt fàa,
ma pèna la ròba da maiàa:
tüti li fabrichi i-éva seràat,
ensèma a bar, cinema e marcàat!
Èn gir par li stradi nügüu che ‘ndava
nòma èn solènch ca ‘l cöör al ciapava,
‘nsèma a ‘n silénsi quasi da tómba,
ca ‘ndèli óregi al te rembómba !
Pò ‘n bèl dì sè sintìit cantàa
da tàati finéstri l’inno italiàa:
parché nùu de ‘sto Paés che và a farfàli,
me da trèbülàa par tiràa fó li bàli !
E sübet i sindacati e i ‘mprenditór
i à stüdiàat l’acórdi par salvàa l’onór,
e anca òl Governo la pàas la truàat,
e l’Europa la crapa l’à sbasàat …
Parché l’è quànca ‘l te manca li róbi amàdi
ca te capisèt da vìli sót gamba ciapàdi:
chèsta l’è stàcia la püsé gran binszina
ca la ma dàc’ da ricuminciàa l’adrenalina!
E quànca ‘stò virus me la ciapàat,
e coma ‘na piva me l’à sgunfiàat,
l’insegnamènt de l’Agrippa ma siguìit, 1)
… e ‘na grant spinta ‘ndèl cöór ma sintìit:
tüc’ da la stèsa part ‘n sé mèss a remàa ,
tüc’ ‘n sé mèss a crapa baśa a laoràa,
tüc’ èn base al guadàgn li taśi a pagàa,
tüc’ la natüra e la lége a respètàa,
tüc’ la mafia a refüdàa,
tüc’ a fàa sènsa criticàa,
tüc’ òl pròsem a amàa,
tüc’ ma capìit: che bèl, so Italiàa !!!
di Paolo Piani 'l ghè nè amò
guèrscia
(guérsci), agg.
guercia, orba, strabica – TO
Ól cervàt
IL CERBIATTO
´L CERVÀT
´L Cervàt 'n dì 'l ghà dìc' al pà Cèrf:
" Ti te sée pǜsée grànt e pǜ svèlt dei càa, ti te portèt di còrègn belebée grànc' ca te pödarisèt afróntài e scórentài, parché ducà te ghée iscé pùra ?"
'L pà Cèrf, 'ntàat chel grignàva, ´l ghè dìs:
" Ti te dìset bée, mè càar fiṍl, ma sò àach bée chè apèna i senti bagiàa, mi ciàpi, sò ca cóma, táata pùra ca'l mè vée da scapàa de corsa e dei mée còrègn 'l me vee ca gnàa en mèet."
Móràl dela fàola: Chi l'è purós de natüra 'l ghè-rua ca a guarìi.
Li gulìa
Le golia
Li Gulìa
Ala fìi di àgn cinquanta li gulìa li còstava 'na lìra, vargüu 'ndi boteghi iè dava cóma rèst.
Me regòrdi quanca me 'ndava a scöla sù chiló al Tursciù, se ruava sù a Cadipeesc pò se girava ia defò dèla cà dèl Bramo, se pasava dènaz al fontana, ala cà del milanées e pò ghéera ol negòzièt dol poro Mario e gió de sòt ol frütéto del Gabèto di Piàa.
Mbée, paregi òlti verdevi ité la porta del negòzi e 'l sunava ol campanèl e sübet 'l ruava ol Mario e ghè domandavi li gulìa e metevi iló 5 franch (chèl con sü ol pès disegnàat), quai olti ghè ruavi a vich 10 franch iscé 'l me ne dava ol dùpi.
Ghéra ilò sura al bancù, de fianch al balansa, chèla a mò coi piàc', 'n vàas de chìi granc' col cuèrc' a vìit con gió sti caramilini ca l'era püsé grant la carta ca tüt ol rèst.
Dopo 'mpóo, quancha i 5 franch iera cunsideràac' come ol centesem de adès, al Mario se capiva ca l'era scià stüf de pèrt tèep a cüntafò gulìa e vargüu ià mandàat a cal diaol ...
Iscé a mi ivi capìit ca ol 5 e 'l 10 franch i valeva ca pü negòt e a la oia de gulìa la mè pasada 'mprèsa.