Dialèt Bośàc'

'l dialèt l'è la midiśìna
ca la fà bée par regordàs li róbi de 'n bòt

traduci

dall' Italiano al Dialetto Bośàc'


Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.

Consulta la guida

Scrivi qualcosa nel precedente box, clicca su TRADUCI, qui si visualizzerà la traduzione
Racconti

La bólp 'ngórda

LA BÓLP 'NGÓRDA  

La bólp la girónzóla itè en dèl bósch e la trua, 'ndèl böc' de 'na piànta, ròbi de maiàa ca ol padrù del bósch l'eva piacàat ilò.

La se fàcia scià piscéna piscéna par püdìi infilàs itè 'ndel böc par maiàa chili ròbi buni ròbi da lecàs scià i bàf , da piach dai òtri ànimai del bosch .

La gha dàc' a maiàa e pó amò a maiàa e pó amò 'n pìt.

L'eva mài maiàt iscè tàat da quànca l'è nasüda.

vocabolario

italiano-dialetto / dialetto-italiano (guida)


Scrivi una parola nel precedente box, clicca su CERCA, qui si visualizzerà la traduzione
Poesii

L'amóor l'è còma ol vìi ...

L'amore è come il vino ...

L’AMÓOR L’È CÒMA ÒL VÌI …   MA MIGA FINA A LA FÌI …

 

L’amóor l’è còma òl vìi,

èn resultàat difìcel da prividìi:

tèep e paziènsa par fal marüdàa,

dediziù santa par miga fal travacàa!

 

Da prüm, ol teré al va preparàat:

'n lüna giusta al và pudàat,

e i pài ca tüt i sostégn,

i va refondàac’ con impégn,

 

l’impégn cal ócor par truàa

dùu öc’ sincéer ca i üsa parlàa

coli paróli ca òl cṍor  al dèta, 

dülsi coma ‘na grata de üèta; 

 

e pó ‘l vocór tra-fó òl stràm 

parchè la vìit, còma l’amóor, l’à fàm!

E subèt dòpo òl teré al va aràat,

la tèra reòltada tüso èn cṍor ‘mbambolàat!

 

Adèss òl teré marüdàa al va lagàat,

sènsa prèsa, l’òroloc’ al va smorsàat:

la natüra e l’amóor i gà òl só pàss,

i srodóla li stagiù, sènsa fracàss!

 

Èn prümavéra li prümi grati li fiurìs,

èn giòentù i prüm basìi i rembambìs,

ma ghe amó da vich paziènsa e pregàa,

li grati e l’amór i pinciarói i-à ‘mó da fàa!

 

L’astàat, de la vita l’è òl sulstizi,

a la òia de amàa la ghè fa ol cumizi:

i gràa ai cumincia a ciapàa colóor

còl sùul che scòlda la vigna e i cṍor!

 

Ma la guardia bisogna miga sbasàa ,

la tompèsta la pó sempri ruàa:

cùntra la natüra e l’amóor la pó faà dàn

e mandàa a mónt li fadighi de l’àn!

 

Ma, sa con grazia e furtüna, te ghè la fée

ògni pèricol a tós fó di pée,

a Somartìi te podarée ruàa

e ‘na bèla vendemmia preventivàa!

 

Ótóri l’è òl mìis ca de bùna léna,

‘ndi ‘na giornada frèsca e seréna,

l’üa se tira giò e còn grazia pugiàda,

se la porta èn cantina e lì masnàda,

 

giò ‘ndèla tina se la mèt a fermentàa,

còma l’amóor ca l’à da sedimentàa

par filtràa òl cṍor da li impurità,

… e furnìi èn vinèl de gran qualità,

 

ca ‘n dèla bót al varà pompàat,

e al frèsch e al scür al varà lagàat

par fal marüdàa òl tèep giüst

iscé da afinàa i sapóor è ‘l güst,

 

iscé còma a dùu cṍor ca ‘nsèma i sé fónt

e ‘na nóva famiglia i mèt al mónt,

sènsa prèśa i dúarà fàa i prüm pàss,

tàati ólti vicevèrsa scusàss,

 

tàati ólti piàss la lèngua e tasìi,

tàati ólti dàss carézi e basìi,

parchè la vita la fa schèrs catìif

par tignìi òl fṍöch sempre vìif!

 

Ma la moràal de chèsta stòria,

ca ve préghi d’amparàa a memòria:

par salvàs, òl vìi al varà ‘mbutigliàat,

… ma l’amóor sempre lìber 'l va lagàat !!!

'l ghè nè amò

 

Vocabolo random

maché

inter.

macchè

Favole

La gàta Sufia

La gatta Sofia

La gàta Sufia

La gàtina ca là scopèrt la contentéza a ütaa i òtri.

Ghera 'na òlta 'na gàta dè nóm Sufia.
L'era 'na gàta bèlebée 'nteligèeta ma 'n póo 'nsürìda e daparlée ca la vìveva èn de 'na grànt cà aprṍöf a 'n giardìi 'mbèlpóo bèl.
Al ghè piasiva 'ndà a titòldera e truàa pòs-c’ nṍof. 
'N dì 'ntàat ca la caminàva là idüut 'na farfàla giàlda e blṍ ca la ulava 'ndèl cél.
La farfàla la pareva iscé lìbera e contèta ca la Sufia là decìdüut dè domandàch 'l sò secrèt par vès iscé contèta.
"Cóma tè fée a vès iscé contèta?", là domandàat la Sufia àla farfàla.
"Uli lìbera 'ndèl cél e vardi tǜt chèl ca'l me stantóren.
Me preocupi ca dol pasàat o dol davignìi ma vedi tǜta la belèza ca'l ghè 'ndèl mónt pròpi 'ndèl momènt presènt.
Chèsto 'l me rènt contèta", la ghà respundǜut la farfàla.
Sufia là pensàat a chèl ca la farfàla la gheva dìc' e là decìdüut dè pruàa a vìif 'ndèl presènt pròpi cóma lée.
Là cuminciàat a giügàa e a esploràa 'l giardìi a giügàa e a gòdes ògni momènt.
'Ntàat ca la giügàva la Sufia là 'ncuntràat 'n müsràgn ca'l se'era fàc' màal a 'na źàta.
'L müsràgn 'l piàngeva e al domandàva aiǜt.
Sufia èsendo bèlebée gentìl là decìdüut dè ütàa ol müsràgn.
"Preòcupet mìga, te ütaróo a guarìi la źàta", là dìc' Sufia al müsràgn.
'L müsràgn l'era iscé riconoscènt ca là decìdüut dè portàa Sufia èn dèn lṍöch secrèt 'ndèl giardìi 'nghée ca 'l ghera 'n àlber dè sciareśèra 'mbèlpóo bèl.
"Chèsto l'è 'l mè pòst secrèt 'ndùa 'l me piàas vignìi a pòsàa a lùmbria.
Al te piaśarìs vignìi 'nsèma mì?", 'l ghà domandàat 'l müsràgn.
Sufia là cètàat l'invìt e 'nsèma i se bütagiò sóta la piànta dè sciareśèra a vardàa li niòli e li farfàli ca li ulava sùra dè lóor.
Sufia la se rendüda cǜnt ca bindìna l'eva truàat la contentéza a vìif 'ndèl presènt e pudìi ütaa i òtri.
Da chèl dì la Sufia là visüut davéra contèta a giràa ité par ol giardìi e a ütaa òtri animàai bisognóos.
Ògni òlta ca la vedeva 'na farfàla ulàa 'ndèl cél la grignàva contèta a savìi ca l'eva 'mparàat 'l secrèt dèla contentéza.
Mòràal dèla stòria la contentéza la pö vès truàda 'ndèl vìif èn mèz ala natüra e coi òtri animàai.
'Mparàa ad apprezàa la belèza dèla vìta 'l pö portàa taat piaśé da stà bée davéra.

'l ghè nè amò

Proèrbi

L’è mèi la pinta piena che la morosa dopo scena.

Meglio la pinta piena (boccale di vino da due litri) che la fidanzata dopo cena

Vócabol

Brüstia

Striglia
Stori da pòoch

Tàs e tàśi

Discors tra dùu tàs :

ti te li pàghet li tàśi?

no, li vée ‘n sèma mi par amóor