dall' Italiano al Dialetto Bośàc'
Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.
Cargà mùut de mè regort
Cargà mùut de me regort
Al me par amo da vèss lasü….. té 'ndèla bàita de sàs con la téra viva sóta i pée…
Da 'dùa lè nàsüut òl coronavirus
L’ORIGINE DEL CORONAVIRUS
DA ‘NDÙA L’È NÀSÜUT ÒL CORONAVIRUS
“Pedro, tó stò ròp e vàn
a Wuhàn
e tó-réet anca ‘l Gioàn”
“Òl Gioàn?
Par fàn?”
“Parché ‘nsèma ghée da somnàa
‘na midisina par salvàa
i cünc’ de l’INPS e la mia cadréga,
e la òsa pinsiù ca la sgarzéga:
tranquìi … la cupa nòma i pinsiunàac’
ma tüc’ chi gioègn i vegnarà schivàac’ ! ”
“Ma parché ‘n Cina me da ‘ndàa?”
“L’è par miga fàs ciapàa!
Tanto ‘l mónt sùbet al gira,
e prüma ca ‘l sìes sira
‘sto bèl tòsech al sarà ruàat
‘ndèl nòs paées sgangheràat,
ma nügüu ‘l podarà ‘ndiciàm
e la cólpa a mi ‘mbütàm;
trópi ólti mi ó dic’
ca ‘l sistèma a pic’ a pic’
al saltarà con èn gran bòt
parchè la gèet la scampa tròp,
e chi gioègn ai ga ca òia
da mèt al mónt con tata giòia
rèdes e redésìi come i dìic’ de ‘na màa,
e faggla pü a tiràa a campàa,
anca parché quanda i sarà granc’,
i starà chiló nòma i ‘gnoranc’
parché a l’èster chi bravi i varà
… e sènsa contributi coma ‘s farà?”
Chèsta l’è stacia l’incombènsa
ca ai dùu faturìi de la previdènsa,
al gha dac’ de l’INPS òl Presidènt,
par ‘sto problèma grant e urgènt,
e lóor, par dach a mèet al sciór Boéri
sübet i à ciapàat dói curieri,
miga parché i’era dùu ciöc’
ma par miga da ‘nde l’öc’.
I ghà mès quasi n’àn
Ol Pédro e ‘l Gioàn
a ruàa a Wuhàn …
par ruàa èn chèl gran Paés
ca l’era tüt piée de Cinées,
e sübet i à trac’-fó ‘sta somèza
brüta e cativa: ‘na schifèza!
Da vìla fàcia franca, li pensava
‘sti dói gran crapi de rava,
e sübet i è ‘ndàc’ a l’osterìa
par festegiàa èn alegria:
sushi i se fac’ portàa
‘nsèma a formài e pàa,
‘na butiglia còl busciù,
da bìif giò a strenguiù;
ma quànca òl cameriéer,
al gha portàat, ‘nsèma ai bicéer
anca dùu strani bastuscìi,
al pòst de forchèta e curtilìi,
‘n de n’ato la màa gió ‘n scarsèla
la ghe ‘ndacia a töö la mèla!
Sùbet i l’à saüut òl Xi Jinpin,
(ca l’è véc’ ma miga cretìn …):
“Sa ‘sti chì i ghéva la mèla, 1)
i vée de sücül da chèl paées
ca de flónt a la Sasèla
sta sudisfàc’ e bèl distées;
ma sa i ghéva niént da vènt,
gnè da vènt gnè da clumpàa,
bisogna plopi ca staghi atènt,
par miga fam ‘nciapetàa,
palchè come ólp i è fàls
‘n de chèl paées iscé sulìif:
‘na suposta ‘ tè ‘nfila a sbàls
‘n de chèl post iscé pulìif” 2)
Ma quànca i à mandàac’ a cercàa,
di dùu, l’umbrìa ghéra pü gnàa:
scapàac’ de córsa con èn risciò robàat,
üü che tirava e l’òtro slongàat!
Ma adès la ròba la se fàcia séria:
i düü i s’è pèrs ‘ndèla Sibéria ,
èn mèz ai girasùi de la stèpa scunfinada,
come i soldàac’ al tèep de la ritirada;
da tornàa a cà i à pèrs la sfida,
sensa li nósi scìmi che fa da guida:
i piaìsc’, i ósa, i ciama la mama ...
la mama … la mama … la mama …
con l’ùltem fiàat al sciór Boéri
i ghè ‘ngüra debòt ol cimitéri!
POST SCRIPTUM
Al me scüsi tàat, sciór Boéri
ma disévi miga sül séri;
però l’è ‘n periodo disgraziàat
… e con ti me sóo sfogàat!
NOTE
-
Come ben sappiamo tutti, i Cinesi usano la L al posto della R
-
Pulìif= Purìif: che non plende=prende mai il sole
sfògo
s.m.
sfogo |làghel sfogàs = lascialo sfogarsi
Ol lambaròt el fìl de òor
Il lombrico e il filo d'oro
Ol lambaròt e ol fìl de òor
'l coràgio dè siguìi i própi sógn e dè esploràa 'l mónt.
Al ghera 'na òlta 'n lambaròt dè nóm Lǜis ca'l vìveva 'n d'èn bósch sóta deli fréschi fói dè nisciolèer.
Ol Lǜis l'era 'n lambaròt curióos e speciàal e 'l scavava 'ndèla tèera dapartǜt.
'Na nòc’ lè 'ndacdefó dal teré par vardàa li stéli 'ndèl cél e al 'na vist üna 'mbèlpóo-bèla a dàgió.
Sǜbet 'l Lǜis là tiratfò 'n s-cès: "sóo stüf dè dì tǜc' stès, ölarìsi vìif 'na vèntüra divèrsa dal sòlet".
'L dì dòpo 'ntàat ca'l scavava 'ndèl teré, là truàat 'n fìl dè òor ca'l lüśìva.
L'era iscé contèet e stüpìit ca là decìdüut dè 'ndàchréet par idìi 'nghée ca'l ruava.
"Che ròba 'l ghè sarà réet a stò fìl d'òor? Ghóo pròpi dè scùprìl!" là pensàat 'l Lǜis.
Là cuminciàat a rampègàa par rùàa sùra la tèera par siguìi 'l fìl dè òor ité par 'l bósch, i pràac’ e àach 'ndèna rógia bèlebée frésca. Ol fìl dè òor al finiva mài.
Lè stacia 'na vèntüra ecitànt da mài smentegàa.
Ol Lǜis là 'ncuntràat taac' animàai cóma li lümàghi, grìi, 'n paù 'mbèlpóo-bèl, coloràat e àa 'na sciguèta.
'Nòtro lambaròt 'l ghà regalàat aretüra di balii de zéneor gròs e bùu bunènti ca i ghà dàc' fòrsa par cuntinuàa 'l sò viàc’ ca l'era amò lónch.
Dòpo mìis dè speriènsi straordinari, 'l Lǜis là vist ca 'l fìl dè òor 'l finiva pròpi defò de lǜs dè 'na végia maśù bandunàda.
Ol lambaròt la picàat la pòrta e sǜbet 'na fata la ghà urìit.
La fata l'era òlta bèla e la sè fàcia idìi davéra coòntèta dè idìi ol Lǜis.
Con tàata sòrpresa la fata là ghà spiegàat al Lǜis ca ol fìl dè òor l'era 'n regàl ca lée la gheva fàc' par premiàa ol sò coràgio e la sùa òia dè aventuri.
"Öla!, che bèl, grazia, te fàc' bée!" là dìc' ol Lǜis con 'n grànt surìis.
Ol lambaròt al se rendüut cǜnt, ca'l bèl viàc’ ca l'eva fàc', l'era tǜt mèret sò, par vès curióos e dol sò coràgio.
L'importa ca quàat ca sè pìscen: sà 'n ghà 'l coràgio dè siguìi i nòś sógn e dè sploràa 'l mónt, 'n pö scùprìi róbi bèli bèlenti.
Iscé ol Lǜis lè tornàat àla sùa cà 'ndèl bósch contèet e sódisfàc' dèla sùa grànda vèntüra.
Van a Bàg...
Vai a Baggio a suonar l'organo, vai fuori dai piedi!
(Nella chiesa di Baggio l'organo è finto, dipinto sulla parete)