Dialèt Bośàc'

'l dialèt l'è la midiśìna
ca la fà bée par regordàs li róbi de 'n bòt

traduci

dall' Italiano al Dialetto Bośàc'


Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.

Consulta la guida

Scrivi qualcosa nel precedente box, clicca su TRADUCI, qui si visualizzerà la traduzione
Racconti

Mì ol càa e li vachi

Mì ol càa e li vachi

L'ültem àn ca 'nsè 'ndàc' i'mùut ai Graséi l'era 'l 1960, ma descargàat e coli vachi e 'nsè ignüut 'nfò sündèl canàal de grónda par pò pasà gió da San Salvadù e ruàa al magènch de Zapèl.
Ala caśèra dèi Graséi lè rèstàat ol fórmai sóta sàal e chèl da raspàa e da giràa sü 'ndèli às par miga lagàl tacagió; iscé 'na dómàa, dopo ca ma viatfò li vachi èn pastüra ité ali Valeni, 'l mè pà 'l ma lagàat ilò mi e'l càa a cüràa li vachi e'l ma dìc':

vocabolario

italiano-dialetto / dialetto-italiano (guida)


Scrivi una parola nel precedente box, clicca su CERCA, qui si visualizzerà la traduzione
Poesii

Noc’ Santa de Natáal

NOTTE SANTA DI NATALE

NOC’ SANTA DE NATÁAL

Quan’ ca l’Angel al ga parláat:

Ave Maria, piena di grazia

l’èsagera, lée l’ha pensáat …

ll Signore è con te!

Mi ricambi con tüt ol cór!

Tu sei benedetta fra le donne

… ol so müs l’ha pèrs colór…

e benedetto il frutto del seno tuo, Gesù!

li gambi li ghè se mesi a tremáa …

parché ol sò Giusep l’eva tignüt lontáa:

l’era stabilìit dal fidansamènt,

pusé che ‘n cuntràt, en giuramènt!

Ol sò morös l’ha fac’ ciamáa sü dü pée:

“’n’Angèl al ma dic’: en Rèdes te garée !

Mi te giüri ca tö mai tradìit,

ma ti, fa chèl ca la lege l’ha stabilìit!”

Pór Giusèp! Ol so cór al sfrigolava:

a salvala da sücüra mòrt , coma se fava?

Ma l’Angel en sógn, la nòc’ stèśa

al ga dic’ da tóla de gran prèśa;

ol nóm del Rèdes l’è già decìis,

la Sua misiù: portáa tüc’ en Paradìis!

La tua fèmna la da vèss Maria:

la mia Parola, la tua garansia!

L’è noc’: ol Bambin l’è náat!

Defó, tüt ol mont al té ol fiáat;

domatòst, quan’ ca ‘l süul al spuntarà

la Sua via crucis al cuminciarà!

La trèma la Madòna a ‘sto penséer,

parché en còr la intüis già ol sentéer:

ma adès fin ca la nòc’ la dura,

l’è nòma sua ‘sta Creatüra!

Pusé de dumila agn l’è pasáat,

e ogni an ol miracòl al se rinováat …

… e adès fin ca la nòc’ la dura,

l’è nòma mia, nòma tua, ‘sta Creatüra:

Lüu l’è nòs, adès l’è noma nòs!

Me pó basal a pü non pòs!

Adès, al lüm de ‘n ciel steláat,

adès ca ‘l tèep al se coma fermáat ……….

Gesú l’è ‘l fiöl ca te mai aüut,

l’è ol fiöl cáar ca te perdüt,

l’è ol fiöl ca te già cresüt:

adès ognantüu l’è Mama e Pà,

fin ca ‘sta Santa Nòc’ la durarà!

 

Bun Natáal a tuc’ - Paolo Piani 2018

Deuteronomio 22, 23-25

Vocabolo random

embesüìt

agg.

intontito

Favole

'L bṍö e la scigàla

IL BUE E LA CICALA

'L BÖÖ E LA SCIGÀLA 

´Ntáat-ca ´l bṍö l’era réet a aràa ´l càap, pòoch lóntáa la scigàla l’era réet a cantàa quànca de cólp la pianta-iló par dìc al bṍö:

''Te àret àa màal; oibò. Varda varda, te fàc' 'n sólch tüt stòrt.''

´L bṍö, stràch e süáat, 'l òlsa la cràpa e 'l ghà respondǜt en manéra sotegnüda:

<< Cóma te fàc' a capìi chè ari stòrt ? >>

'' Parché li òtri rödàni iè tüti rìci.''

<< Ciarlüna te doarisèt savìi chè dòpo avìi aráat 'n càap 'ntréech 'n sbàglio lengéer se dóarìs facilmèet perdunàl; ma già ti te sée bùna nóma de cantàa e tè laóret mài.>>

Móràl dela faola: L'è fàcel fàch sǜ la cùcola ai òtri e mài fàa negót.

 

'l ghè nè amò

Proèrbi

Trèi fèmni e ‘na galìna, li fa mercàt tüta la matìna.

Tre donne e una gallina, fanno mercato tutta la mattina

se üsa dìi

Le sórt cóma 'na tàpa

 è sordo come un pezzo di legna -   Nella foto ironia della sorte la "tapa" diventa un ausilio assieme all'altoparlante per favorire l'udito

 

Vócabol

Pasèr

Passero
Stori da pòoch

L'inteligensa

L'intelligenza

L'inteligensa

Da quanca l'inteligensa le pasada, prüma ai semafori po' adès ali machèni, la gèet cai me comanda la pèrs ol cóo ...

Ai völ ad ogni costo fam dol bée, iscé ai va a tirà scià noma angarìi...

I càap somnac' a panei solar;

Ndua ghè vèet pali eolichi;

ai m'eva dìc' che ol metano al me dava 'na mano 'nvece al par 'na sciafada;

farina de grìi (già sai càap e piee de panei..);

vìi en pòlver, almeno al rèsta l'acqua ca lè dela nòsa bùna;

làc' en polver, li vàchi con tüt chèl gas li 'nquina;

carna de chèla cresüda 'ndi laboratori, già ol nóm lè tüt 'n saóor: "sintetica";

par stàa al còlt sa ca de brüsàa negót, ghè öl la pompa ...

(miga chèla dèla biciclèta, chèsta la pompa ité dal defò 'l còlt ca'l vée da tüti li macheni ca li scolda);

a ca li cà i de mètech sù 'l pastrano e ciùsali sü bée, ià de fàa chèla müfina giüsta sü 'ndi angoi di müur, 'mpóo coma i salam ca iè réet a marüdàa;

.... sal vè ne vée 'n mèet 'na quai òtra am la taca pò ià.

Poesia