Dialèt Bośàc'

'l dialèt l'è la midiśìna
ca la fà bée par regordàs li róbi de 'n bòt

traduci

dall' Italiano al Dialetto Bośàc'


Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.

Consulta la guida

Scrivi qualcosa nel precedente box, clicca su TRADUCI, qui si visualizzerà la traduzione
Racconti

Dal libro "La vita sü par i magènch..."

Clicca per leggere tutto l'intero documento PDF

Chèsto ca pudì leisc èn dialèt, 'n pochi paròli, lè 'mpóo de chèl ca ghè sü 'ndèl libro 

"La vita sui monti di Albosaggia" di V. Boscacci e A. Pedruzzi - 2004

vocabolario

italiano-dialetto / dialetto-italiano (guida)


Scrivi una parola nel precedente box, clicca su CERCA, qui si visualizzerà la traduzione
Poesii

Tüc' i mìis de l'àn

Tutti i mesi dell'anno

Tüc' i mìis de l'àn

Mi sóo 'l Ginèer, 'n mìs fréc';

se stà òntera al còlt 'ndèl lèc'

sota i lensói e la catèlana

a quanca 'l rua la Befana. 

 

Mi sóo ol Feorèer, pòoch dì ghóo n'scarsèla;

'ndèla pìgna se mèt amò la scarèla,

itè par cà 'l ghè fréc', 

e ma dè scòldàa i giöen e pò ai vèc'.

 

Mi sóo Màars, 'l mìs dol vèet;

la prumavera ormai la porta la vèert

e apèna al punta dì dendómàa 

'l mèrlo se sènt a cantàa.

 

Mi sóo Aprìl, 'l mìs dèl òrt;

al fa bée s'al piöof rìc' o a stòrt,

la tèra se ara e sè zàpa 

e debòt se rèma la 'nsalàta.

 

Mi sóo 'l Mac', 'l mìs di fióor;

Rösi e bòcioi dai mila ódóor

e debòt al marüda li sciaréśi 

in chili pianti ilò dèla-ià da li scéśi. 

 

Mi sóo Giügn, 'n mùut ma dè 'ndàa;

li vàchi sǜ a olt ma de portàa,

loor l'èrba tèndra ià de pascolàa

e 'l pastóor 'l parǜ a lüu là de maiàa.

 

Mi sóo Lüi, 'l mìs còlt;

'n cèl 'l sùul lè sǜ bèl òlt,

tüc' ai cerca 'mpóo de umbrìa

e i va al làac o sǜ par i scìmi dèla Lombardia.

 

Mi sóo l'Aóst en fèsta;

chèl dèla verdüra frèsca

tüc' i dì 'n rèmi 'na cèsta,

'l prüm tempóràl ol bósch al rinfrèsca.

 

Mi sóo ol Setèmbre dèla vendèmia;

i póm e l'üa se rèma

e dàla tìna l'odóor dèl vìi 

dapartüt se sènt a vignìi. 

 

Mi sóo l'Ótóri, 'mpóo stràch;

a càscia mi só stàc'

e 'na bèla leòr ò ciapàat

ca aròst ma già cüsinàat. 

 

Mi sóo 'l Noèmbre, 'l mìis dei mòrc';

se rèma scià chèl ca lè rèstàat 'ndi òrc'

e ditè sa de mèt a i vàas de fióor,

dal gèlt i ghà pura a lóor.

 

Mi sóo 'l Dicémbre, chèl véc';

'ghóo 'n bèl salmì gió 'n dèl lavéc'

tacàat sǜ a la scigósta sura al föoch

e tüc' ilò atóren a fàa 'l cöoch.
 

Vocabolo random

pùgia

(pògia), inter.

usato con le mucche per fargli spostare la gamba e anche per gli equini

Favole

La Bìśega e ol Sùul

Vento di Tramontana e il Sole

La Bìśega e ol Sùul

En dì, la Bìśega e ‘l Suul ai rógnàva, - ognantǜü de loor al pretèndeva da vès pǜsé fòrt dèl' òtro, quàn - ca i à idǜut en viagiatóor, ca'l vegneva inàaz - piegaat té - ‘n dèl mantèl.
Ilùra- I dùu litigànc' - ià stabilìit ca - chii de loor duu – ca - ai go l’aris facia a fà 'n mòdo ca 'l viagiatóor 'l se tavès fó ol mantèl dè dòs , al saris stac’ ritügnüut ol pǜsé fòrt.
Ol Vèet dè Bìśega - l’à cuminciàat a bufàa con violensa; ma pǜsé ca 'l bufàva, - pǜsé 'l viagiatóor al se streigeva ité 'ndèl mantèl; - taat ca àla fìi ol póoro Vèet l’ à dùüt renunciaa al sò propòset.
Ol Sùul ilùra - 'l sè fàc-idìi su 'ndèl cél; e dòpo iscé en pìt, ol viagiatóor, l’a ciapaat còlt - e ‘l sè trac’ fó - ol mantèl.
E iscé, la Bìśega l'è stàcia ubligada a reconós ca'l Sùul l'era pǜsé fòrt dè lée.

 

'l ghè nè amò                                  pubblicati anch e qui in fondo alla pagina (Provincia di Sondrio Albosaggia)

Proèrbi

Al val de pü ‘n gráa de péver che ‘na züca marscia.

Vale di più un grano di pepe di una zucca marcia

se üsa dìi

Nigro cóma ...

Sono nero come una scarpa 

può significare almeno due cose:

- sono arrabbiato nero

- sono sporco (nero come una scarpa)

Vócabol

Mezzalüna

Mezzaluna
Stòri

Li gulìa

Le golia

Li Gulìa

Ala fìi di àgn cinquanta li gulìa li còstava 'na lìra, vargüu 'ndi boteghi iè dava cóma rèst.

Me regòrdi quanca me 'ndava a scöla sù chiló al Tursciù, se ruava sù a Cadipeesc pò se girava ia defò dèla cà dèl Bramo, se pasava dènaz al fontana, ala cà del milanées e pò ghéera ol negòzièt dol poro Mario e gió de sòt ol frütéto del Gabèto di Piàa.

Mbée, paregi òlti verdevi ité la porta del negòzi e 'l sunava ol campanèl e sübet 'l ruava ol Mario e ghè domandavi li gulìa e metevi iló 5 franch (chèl con sü ol pès disegnàat), quai olti ghè ruavi a vich 10 franch iscé 'l me ne dava ol dùpi.

Ghéra ilò sura al bancù, de fianch al balansa, chèla a mò coi piàc', 'n vàas de chìi granc' col cuèrc' a vìit con gió sti caramilini ca l'era püsé grant la carta ca tüt ol rèst.

Dopo 'mpóo, quancha i 5 franch iera cunsideràac' come ol centesem de adès, al Mario se capiva ca l'era scià stüf de pèrt tèep a cüntafò gulìa e vargüu ià mandàat a cal diaol ...

Iscé a mi ivi capìit ca ol 5 e 'l 10 franch i valeva ca pü negòt e a la oia de gulìa la mè pasada 'mprèsa.