Dialèt Bośàc'

'l dialèt l'è la midiśìna
ca la fà bée par regordàs li róbi de 'n bòt

traduci

dall' Italiano al Dialetto Bośàc'


Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.

Consulta la guida

Scrivi qualcosa nel precedente box, clicca su TRADUCI, qui si visualizzerà la traduzione
Racconti

'L bósch pèers

'L bósch pèers

La pastüra pìscena l'è órmài maiada dal bósch, ca a piàa e de cuntìnuf, 'l màrcia par ciapàa pòsès de nṍvi postaziù.
Atóren ai tuchilìi dè pràat i lè fà da padrù i pèsc. 
Gióeni pagheri ca li vée prüma deli grosi piànti ca iè iló coma véc' corazéer.
Ité 'nchèla umbrìa, ca la ghè sèmpre stàcia, de chèl bósch, ca'l vée sèmpri pǜsé spès, se 'ntravìt quai nisciolèer dali bròchi piegadi ca'l pàr li piùmi dol capèl di bersagliéer, ma chèsto l'è ca 'l bósch dè Courton del Ungaretti, e i pèsc iè ca soldàac'.
L'è nóma 'l bósch pèers.

vocabolario

italiano-dialetto / dialetto-italiano (guida)


Scrivi una parola nel precedente box, clicca su CERCA, qui si visualizzerà la traduzione
Quiz

Rebus

1 -     2 -    3 -    4 -    5 -    6 -    7 -    8 -    9 -    10 -    11 -    12 -    13 -    14 -    15 -    16 -    17 -         SLOLUZIONI 
Poesii

Tüc' i mìis de l'àn

Tutti i mesi dell'anno

Tüc' i mìis de l'àn

Mi sóo 'l Ginèer, 'n mìs fréc';

se stà òntera al còlt 'ndèl lèc'

sota i lensói e la catèlana

a quanca 'l rua la Befana. 

 

Mi sóo ol Feorèer, pòoch dì ghóo n'scarsèla;

'ndèla pìgna se mèt amò la scarèla,

itè par cà 'l ghè fréc', 

e ma dè scòldàa i giöen e pò ai vèc'.

 

Mi sóo Màars, 'l mìs dol vèet;

la prumavera ormai la porta la vèert

e apèna al punta dì dendómàa 

'l mèrlo se sènt a cantàa.

 

Mi sóo Aprìl, 'l mìs dèl òrt;

al fa bée s'al piöof rìc' o a stòrt,

la tèra se ara e sè zàpa 

e debòt se rèma la 'nsalàta.

 

Mi sóo 'l Mac', 'l mìs di fióor;

Rösi e bòcioi dai mila ódóor

e debòt al marüda li sciaréśi 

in chili pianti ilò dèla-ià da li scéśi. 

 

Mi sóo Giügn, 'n mùut ma dè 'ndàa;

li vàchi sǜ a olt ma de portàa,

loor l'èrba tèndra ià de pascolàa

e 'l pastóor 'l parǜ a lüu là de maiàa.

 

Mi sóo Lüi, 'l mìs còlt;

'n cèl 'l sùul lè sǜ bèl òlt,

tüc' ai cerca 'mpóo de umbrìa

e i va al làac o sǜ par i scìmi dèla Lombardia.

 

Mi sóo l'Aóst en fèsta;

chèl dèla verdüra frèsca

tüc' i dì 'n rèmi 'na cèsta,

'l prüm tempóràl ol bósch al rinfrèsca.

 

Mi sóo ol Setèmbre dèla vendèmia;

i póm e l'üa se rèma

e dàla tìna l'odóor dèl vìi 

dapartüt se sènt a vignìi. 

 

Mi sóo l'Ótóri, 'mpóo stràch;

a càscia mi só stàc'

e 'na bèla leòr ò ciapàat

ca aròst ma già cüsinàat. 

 

Mi sóo 'l Noèmbre, 'l mìis dei mòrc';

se rèma scià chèl ca lè rèstàat 'ndi òrc'

e ditè sa de mèt a i vàas de fióor,

dal gèlt i ghà pura a lóor.

 

Mi sóo 'l Dicémbre, chèl véc';

'ghóo 'n bèl salmì gió 'n dèl lavéc'

tacàat sǜ a la scigósta sura al föoch

e tüc' ilò atóren a fàa 'l cöoch.
 

Vocabolo random

ótóri

s.m.

ottobre

Favole

L'óm e´l cáa

L' UOMO E IL CANE

L'óm e´l cáa 

´N galantóm 'l prepàrava 'na grànt scéna par invidáa 'n sò amìis.

´L cáa de cà là ulüut a lüü invidáa n'òtro cáa e´l ghà dìc':

"Bùn amìis te vegnét con mì a scéna ?"

Lè 'ndàc' e l'era tǜt contèet e con piasé 'l vardàva cóma i préparava chèla gràn scéna e 'l giràva de chiló e de iló, áa ité par la cüsìna.

'L diśeva trà de lǜü: " 'Ncöö 'l me tuca 'na grànt furtǜna.

Chè delizios banchèt, mi maiaróo da 'mpinìi la bṍgia, iscé domáa e par 'n póo gharóo ca pù fam."

´Ntáat 'l fàva mìla carezzi al sò compàgn e 'l mṍeva la cùa dal piaśé.

´L cṍöch a idìl giráa itè par la cüsìna 'l là ciapáat par li gàmbi e là tràc' giò dala fanèstra.

´L cáa tǜt sborgnáat, a quai manéri 'l córeva e 'l càinava cola la cùa trà li gàmbi.

La 'ncontráat d'òtri cáa ca i ghà domandat:

" Cóma te ghée scenáat, bée ?"

E chèsto tǜt séri 'l ghà respondǜt:

" Ghò maiáat e tracanáat táat de chèl vìi ca ò sbagliáat pòrta par vignìi de fó dala cà."

Móràl dela fàola: Mài fidàs de chìi ca i öl fáa dól bée a spéśi dei òtri.

 

'l ghè nè amò

Proèrbi

Sa se pö ca bàt l’aśen se bàt la sèla.

Se non si può battere l’asino si batte la sella

se üsa dìi

Vès fò da li àsci

essere fuori dai gangheri / alterato, infuriato  

letteralmente = essere uscito dai cardini > esageratamente fuori dalla norma

Vócabol

Spiana de legn

Recipiente piatto di legno
Stòri

Vaca fala boi

Ol macelàar:

-carna de mans, vac a fala boi….