dall' Italiano al Dialetto Bośàc'
Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.
'N ôm al gheva dùu fiòi
'N ôm al gheva dùu fiòi
Versione dialetto 1845
12 El più pisen al ga dicc al pai dem la mia part de quel com (che mi) vèe del fat mê. E lu la facc la divisiò in tancc colondèi de la roba.
Vita de mùut
VITA D'ALPEGGIO
VITA DE MÙUT
Quànca l’è scià 'l mìis de giùgn
che se sent li brónzi e i zampógn
el völ dì che l’è ùra de 'ndà
sǜ en di mùut a pascolàa.
El cap' malga e 'l cargamut
i va a vidìi se s’pò 'ndàa
o se per càas quanc' dì
l’è amò méi spiciàa.
I pastòr quel dì che i cargamùut
i va sǜ 'n póo a bunura
'ntàt par strada i pensa tra lóor
“fórsi chest’àn góo la regióra”.
Quànca l’è 'n póo l’è scià el casèer
co la sègia a spala
co la lira e la rôdèla de legn,
'l termomètro e 'l càc’.
Dopo en pèz, col so balìi,
finalmèt l’è scià 'l cascìi.
Dùu o trìi dì e pó s'cambia bàita
l’è de fa cóma i nòś véc’
par tignìi scià la pastüra de mùut
l’è de spess cambià léc.
chi i ciapèi e la ròba de maiàa,
lótro i scagn, i sedeìi e i cuèrti
da durmìi sul paièer.
Per quài dì l’è 'n póo tût a móstro
par chi cal mùisc 'l ghe fa màal i màa
gh'è de li vachi che li péscia
quànca 'l rua scià i tavàa.
Quànca l’è órmài pasat 'n mìis
cóma sòlet se fà pesa
l’è chèl dì, pòrca malùra,
che l’è méi vìc', dèl làc', la regióra.
'Na sira, 'l tèep de scéna
'l ve scià niulù scür scürento
'l cap-pastór 'l dis a tüc’
“ 'l promet negót de bùu!”.
Subèt dòpo mezza nòc'
patratràac, dùu trùu sèc
e sǜ en del téc’ del bàit
se sent a fa tèch tèch.
Spiona fó dal faneströl
per vidìi se 'l tompèstava.
Porca vàca, i'era pròpi lór,
i ciami tüc’, l’è de fa de bòt.
Fó de prèśà, sǜ i gambài,
'l pastrano e la lantèrna,
'l bufa 'l vèet e la ghe möor,
ma se sà, l’è de 'ndà istès.
L’è de ciamàli, 'l ghe va dàc' la òśs
parché li vàchi i capìs a lór
che ilò 'nsèm a ciapàa òl stratèep
'l gh'è a i sò pastór.
I fa de tüt par salvàa li vàchi
parché lór de li sàeti e trùu
i sà che 'l gh'è i protetòr,
Santa Barbara e Sant Simùu.
Finalmét 'l tra òl dì,
'l temporàl l’è ormai pasàat
i se réma ilò en dèla bàita
parché i’è tüc’ quànc' bagnàc.
Ca disi tüc’ bagnac ?
'l sarès méi dì che i’è tüc’ slôz,
'l par pròpi che i'è stàc'
tiràat sǜ da ’n póz.
A quài manéri m'pìzza 'l fṍöc,
la ghe vôl 'na fiamada,
'l torna a dich 'l cap al cascìi
“Te idüt che tompèstada ?”
'l cascìi tüt engrüfet e spaürìit,
'l sta ilò en d’en cantù.
Parché a lüü, pòor matelòt,
'l gh'è vignit 'l magù.
“Ven scià chilò a scoldàt 'n póo,
tirèt scià visìi al fuglàa”
'ntàat 'l tô fò 'l panèt
par fregàs giò 'na làgrima.
Òl cap-malga 'l ghe va a pröof
'l ghe strepena 'n pöo 'l ciüf, biônt
'l ghè dis par consolal
“Adès sè che te see n’òm,
te see pròpi 'n òm de mùut”.
Quài dì dòpo i và 'n casciada,
i tôl réet nòma vachi buni,
'ntàat 'l casèer 'l tôl giò 'l càpel
par dì sǜ i pàter a Sant’ Antoni.
L’è pò ca sempri brüt
dòpo 'l brüt 'l vée 'l bèl.
I trua 'l tèep par 'na cantàda
quand' i vée en giò dèla scima
o i torna 'ndrée dèla casciada.
'n pöo d'en drìz en pöo al trevèrs
l’è scià finìt a 'l rebüt,
'l sarà méi mandac' a dìi
che 'm descarga giôedì.
A vardàa itè en dèla casèra
se pö dìi de vès contèc',
i fórmi del fórmai gicàdi in ordèn,
al casèer l’è de fàc' i complimét.
A la móstra de Morbégn
i ghe en dà a forést e amìis
i rèsta lì con tàat de nàas
e i sè lèca scià i barbiis.
Òl rest me 'l cünta sǜ st’invèren,
quànca en se trua tra de nùu,
'ntàat che 'l vée cóma sèmpri
i n'òtra vòlta 'l mìis de giügn.
(traduzione by Vittorio Crapella)
ughèt
s.m.
ribes, piccolo frutto
'L bṍö e la scigàla
IL BUE E LA CICALA
'L BÖÖ E LA SCIGÀLA
´Ntáat-ca ´l bṍö l’era réet a aràa ´l càap, pòoch lóntáa la scigàla l’era réet a cantàa quànca de cólp la pianta-iló par dìc al bṍö:
''Te àret àa màal; oibò. Varda varda, te fàc' 'n sólch tüt stòrt.''
´L bṍö, stràch e süáat, 'l òlsa la cràpa e 'l ghà respondǜt en manéra sotegnüda:
<< Cóma te fàc' a capìi chè ari stòrt ? >>
'' Parché li òtri rödàni iè tüti rìci.''
<< Ciarlüna te doarisèt savìi chè dòpo avìi aráat 'n càap 'ntréech 'n sbàglio lengéer se dóarìs facilmèet perdunàl; ma già ti te sée bùna nóma de cantàa e tè laóret mài.>>
Móràl dela faola: L'è fàcel fàch sǜ la cùcola ai òtri e mài fàa negót.
Magnesia S.Pellegrino
Reclame al cinema
La dirrea films presenta:
“'na noc’ sül vaas con dolor de pansa e mal de vètro”
del Giovanni Fala Tuta” co la regia de la Magnesia S. Pellegrino.