Dialèt Bośàc'

'l dialèt l'è la midiśìna
ca la fà bée par regordàs li róbi de 'n bòt

traduci

dall' Italiano al Dialetto Bośàc'


Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.

Consulta la guida

Scrivi qualcosa nel precedente box, clicca su TRADUCI, qui si visualizzerà la traduzione
Racconti

Alpìi

L'ho trovata in italiano su una pagina Facebook di Alessandro Pellegrini (BG) e l'ho voluta tradurre perché è una storia emozionante che qualcuno ha vissuto sicuramente anche in Albosaggia

vocabolario

italiano-dialetto / dialetto-italiano (guida)


Scrivi una parola nel precedente box, clicca su CERCA, qui si visualizzerà la traduzione
Poesii

Tramónt èn Albòsagia

Tramonto in Albosaggia

TRAMÓNT ÈN ALBÒSAGIA

Òl nòs l’è òl paées pusé bèl al mónt:

‘stasira ghéra gió ‘n fónt a la vàl èn tramónt

ca i cṍör de tǜti li persóni l’encantàva

… e tǜc’ a vardàl i sé ‘nnamoràva!

 

L’è pasàat trèi béli fémmi su la strada:

li ma domandàat ‘ndùa l’era l’entrada

còn la scǜsa da fàa ‘na bèla fotografia,

par fala gió pröpi dal giardìi de cà mia!

 

Ma la verità l’è ca li völeva stam aprṍöf:

l’Albòsagia la gà ‘na magìa prófonda

ca anca chi ca i-è piscègn e gavéi

 

còl sùul che tramónta i-è fa ignìi béi:

li gambi li ghe sè ‘nrizza e slónga

e l’amóor al te cṍös còme n’ṍöf!

'l ghè nè amò

Vocabolo random

catràm

s.m.

catrame

Favole

La gàta Sufia

La gatta Sofia

La gàta Sufia

La gàtina ca là scopèrt la contentéza a ütaa i òtri.

Ghera 'na òlta 'na gàta dè nóm Sufia.
L'era 'na gàta bèlebée 'nteligèeta ma 'n póo 'nsürìda e daparlée ca la vìveva èn de 'na grànt cà aprṍöf a 'n giardìi 'mbèlpóo bèl.
Al ghè piasiva 'ndà a titòldera e truàa pòs-c’ nṍof. 
'N dì 'ntàat ca la caminàva là idüut 'na farfàla giàlda e blṍ ca la ulava 'ndèl cél.
La farfàla la pareva iscé lìbera e contèta ca la Sufia là decìdüut dè domandàch 'l sò secrèt par vès iscé contèta.
"Cóma tè fée a vès iscé contèta?", là domandàat la Sufia àla farfàla.
"Uli lìbera 'ndèl cél e vardi tǜt chèl ca'l me stantóren.
Me preocupi ca dol pasàat o dol davignìi ma vedi tǜta la belèza ca'l ghè 'ndèl mónt pròpi 'ndèl momènt presènt.
Chèsto 'l me rènt contèta", la ghà respundǜut la farfàla.
Sufia là pensàat a chèl ca la farfàla la gheva dìc' e là decìdüut dè pruàa a vìif 'ndèl presènt pròpi cóma lée.
Là cuminciàat a giügàa e a esploràa 'l giardìi a giügàa e a gòdes ògni momènt.
'Ntàat ca la giügàva la Sufia là 'ncuntràat 'n müsràgn ca'l se'era fàc' màal a 'na źàta.
'L müsràgn 'l piàngeva e al domandàva aiǜt.
Sufia èsendo bèlebée gentìl là decìdüut dè ütàa ol müsràgn.
"Preòcupet mìga, te ütaróo a guarìi la źàta", là dìc' Sufia al müsràgn.
'L müsràgn l'era iscé riconoscènt ca là decìdüut dè portàa Sufia èn dèn lṍöch secrèt 'ndèl giardìi 'nghée ca 'l ghera 'n àlber dè sciareśèra 'mbèlpóo bèl.
"Chèsto l'è 'l mè pòst secrèt 'ndùa 'l me piàas vignìi a pòsàa a lùmbria.
Al te piaśarìs vignìi 'nsèma mì?", 'l ghà domandàat 'l müsràgn.
Sufia là cètàat l'invìt e 'nsèma i se bütagiò sóta la piànta dè sciareśèra a vardàa li niòli e li farfàli ca li ulava sùra dè lóor.
Sufia la se rendüda cǜnt ca bindìna l'eva truàat la contentéza a vìif 'ndèl presènt e pudìi ütaa i òtri.
Da chèl dì la Sufia là visüut davéra contèta a giràa ité par ol giardìi e a ütaa òtri animàai bisognóos.
Ògni òlta ca la vedeva 'na farfàla ulàa 'ndèl cél la grignàva contèta a savìi ca l'eva 'mparàat 'l secrèt dèla contentéza.
Mòràal dèla stòria la contentéza la pö vès truàda 'ndèl vìif èn mèz ala natüra e coi òtri animàai.
'Mparàa ad apprezàa la belèza dèla vìta 'l pö portàa taat piaśé da stà bée davéra.

'l ghè nè amò

Proèrbi

Sa la póora gèet ...

Se la povera gente avesse le foglie tutti all'ombra saremmo

Vócabol

Mezzalüna

Mezzaluna
Stòri

De prèsa

DE PRÈSA

En piaza

-Rensa, en ga te córet a crápa bása?

-Éeeh, sóo de prèsa!

Ala butega

-Te ca idüut la Rensa?

-Lè pasada de prèsa, a crapa bása.

-Deprèsa, aretüra a crapa bása? En ga la 'ndava?

-Mah? La coreva...

A ca

-La Rensa deprèsa? L'aresi mai dicc'...

-Chisá nga la coreva?

-La coréva? De sòlet i deprèss ai va 'n giir me tartarüghi...la sará ca stacia reet a'ndaa a trass en de l'Ada?

Al telefono

-Ohimemia, góo pùra ca la Rènsa la sies endacia a trass gió 'nde l'Ada

Dal tèers piaa ala strada

-La Rensa, la Rensa lè reet a cór giò nde l'Ada!

-Ma verament mi lóo idüda ca la 'ndava en cartoleria. 

-Alùra lará desmentegaat de lagáa scriüut na quai paròla

En cartoleria

-Lè pasaat la Rensa a töo da scriif?

-No, li tzigaréti, n'àtem fa, parché? Ca te ghee de èss iscé agitada?

-Ma te capìset ca? Li sigarèti! En ga l'è 'ndacia? A destra o a sinistra? 

-Ma che te völet che'n sapia mi?

Sül stradù

-Còr ti ca te ghee la Ape, l'è n'dacia sicüramènt al pùut püsé visii

-E se la se völeva güstass fina'n fónt l'ültema zigherèta?

-Alùra van gió al pùut de li bicicléti, mi cercaroo de ruáa en tèep a l'otro.

Da'n pùut a l'otro

-Pronto, pronto...chi la ghè ca!

-Gna chi, ooh mama mia!

-Sta iló, la ca püdüt córr püsé che ti, te la vedaree ruaa o dal senteer o...da l'Ada

Dal pùut per Via Vanoni

-Pronto polizia? Correte al ponte della pista ciclabile. Presto presto!

Sül pùut de li bicicléti

-Ci hanno chiamato dalla questura, cosa fa col motofurgone su un ponte della ciclabile?

-Ma verament ispetoor cercavi la mia Rènsa, i lá ciamaat per lée, o no?

-Ha bevuto?

-Mah, due bianchii tenent, dói partidi a briscola...po la bèla a trisèt, en cynar

-Prima di pranzo?

-Ma veramènt seri 'ndacc' li per puciaa la briosc' en dol capù...laga mó èss ol mè Ape, che cazo te laoret?

Da la máchena de la pulizia en Via Vanoni

-Rensa, Rensa! Nga te córet?

-Giá, an ga seri mó reet a ndaa?

'l ghè nè amò