LI FONTÀNI DE BOŚÀGIA

La belèzza del mè paées già l’ó vantàda,

àa sa daparlée la s’è sempri palesàda,

ma ‘ncóo n’òtra ròba óli ‘ndiciàf còl dìit:

èn gran tesòor sóta i óc’ de ognaü ca sìit!

Ògni cuntrada de Bośàgia, ‘sto bèl lóoc,

(òl so nóm, sul mè cóor stampàat a fóoc),

a fiànc de la strada la ga ‘na fontana,

ca a tùc’ la ghè dà acqua frèsca e sana!

‘Ndèl dódes del sécol pasàat,

‘sto capolaóor l’è stac’ creàat,

e ogni fontana, denàaz, la porta sculpìit

‘sto àn benedèt, de gioia fiurìit:

(própi ilùra i naséva àa dùu fiöi

ùna ‘ndi Strécia, l’òtro ‘ndi Foiaröi;   1)

la mia mama e òl mè pà, càar benedéc’

ca pó i mà trùàat sóta li piódi del téc’!)   2)

Ògni fontana l’è stàcia ‘na binidiziù,

‘na gran cumudità, ‘na grant ‘nvinziù:

se vava a tóo l’acqua con la sadèla,

par fàa da marènda, par lavàa la scudèla;

se ghè portava a bìif vedéi e vachi,

li biéva dal tubo li persóni strachi,

e ognantüu i truàva gran confòrt,

àa ‘ndèl bagnàa li verdüri de l’òrt!

Mi de persóna a ‘sta acqua benedèta

góo da basàc la pónta de la zibrèta;

mi só nàat culpìit da la mala sòrt:

la comàara la dic: l’è maśc’ ma l’è mòrt …

sùbet gió ‘nde l’acqua gèlta la m’à puciàat,

óo fàc’ èn sguìsol e sóo risuscitàat!

1) Dói cuntràdi de Bośàgia

2) ‘Na òlta, a nüu rèdes i me diséva ca i me” trùava” sóta li piódi de Lamèec

guarda anche qui