dall' Italiano al Dialetto Bośàc'
Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.
'N ôm al gheva dùu fiòi
'N ôm al gheva dùu fiòi
Versione dialetto 1845
12 El più pisen al ga dicc al pai dem la mia part de quel com (che mi) vèe del fat mê. E lu la facc la divisiò in tancc colondèi de la roba.
Ol coldarìi dèla pulènta
Il paiolo della polenta
OL COLDARÌI DÈLA PULÈNTA
Tanto càar te me sée, coldarìì da la pulènta,
con la tua forma de ram, rodónda, lüsènta;
come 'n sùul te me scòldet, sura al fööch,
a vardàt te me fée amàa amó püsé i mée lööch,
chi lööch ‘ndùa, ti, da rè te sempre fac’ ,
còl sfamàa generaziù a pulènta e lac’;
sensa de ti la miseria la sarìs stacia chèvezza,
per mèret tò, ‘sga mèss sǜ ‘na pèzza!
E a-ca dèss, coldarìi, quan’ ca te dupéri,
par mì l’è sempri ‘na gran fèsta, disi sül séri:
te ‘mpinisi de acqua, te méti sura la pigna,
te pizzi sóta coi vidisciù de la mia vigna,
e dopo ‘n momènt, l’acqua vìta la ciapa,
prüma a piàa, ‘na bùla ògni mòrt de papa,
quasi coma sa l’és vargógna da fàss idìi,
e à-lato come ‘n furmighèer ca ‘spö ca tignìi;
giónti gió la sàal, pèna 'n branchèl,
a piàa öidi gió la farina dal sachèl:
en póo de bramada, en póo de fiorèt,
ca sempri tegni de scòrta ‘ndèn casèt,
e sùbet cuminci a mès-ciala col tarai ,
parché i grùmoi, la düarìs ca fai;
quai òlti a màa ricia e quai a manvèrsa,
par n’ùrascia la giri e la pirli, bèla fèrsa:
ecco, se sènt già en bèl prüfümìi,
ca coma ‘n fiór al ve sǜ dal coldarìi:
la pulènta l’è prónta, sè pü da ‘speciàa,
curìi, la 'mprüni, sentés gió a maiàa!
envigìda
(envigìdi), agg.
invecchiata
'L bṍö e la scigàla
IL BUE E LA CICALA
'L BÖÖ E LA SCIGÀLA
´Ntáat-ca ´l bṍö l’era réet a aràa ´l càap, pòoch lóntáa la scigàla l’era réet a cantàa quànca de cólp la pianta-iló par dìc al bṍö:
''Te àret àa màal; oibò. Varda varda, te fàc' 'n sólch tüt stòrt.''
´L bṍö, stràch e süáat, 'l òlsa la cràpa e 'l ghà respondǜt en manéra sotegnüda:
<< Cóma te fàc' a capìi chè ari stòrt ? >>
'' Parché li òtri rödàni iè tüti rìci.''
<< Ciarlüna te doarisèt savìi chè dòpo avìi aráat 'n càap 'ntréech 'n sbàglio lengéer se dóarìs facilmèet perdunàl; ma già ti te sée bùna nóma de cantàa e tè laóret mài.>>
Móràl dela faola: L'è fàcel fàch sǜ la cùcola ai òtri e mài fàa negót.
Páa, vìi e òochi, se l'öl fiocáa, cal fiòchi.
Pane, vino e oche, se vuol nevicare, nevichi pure
'Na tocola
'N malèech l’è 'ngnüut fo a Sondri, a vènt o l bütéer
L’a idüut 'na femma itè ‘ndi'na vidrina, ilura 'l gha domandàat:
"Scióra, la ol crumpàa ‘l bütéer ?"
La femma la respondeva ca parchè l’era 'na statua de gès
"Scióra la le öl, ol büter ?"
Dopo doi u trei olti ca la respondeva ca , ol malèech al dìs:
"Lè 'na bèla scióra, ma lè 'n póo tòcola".