Dialèt Bośàc'

'l dialèt l'è la midiśìna
ca la fà bée par regordàs li róbi de 'n bòt

traduci

dall' Italiano al Dialetto Bośàc'


Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.

Consulta la guida

Scrivi qualcosa nel precedente box, clicca su TRADUCI, qui si visualizzerà la traduzione
Racconti

Cènt àgn fà la pö vès 'ndacia iscé:

Cènt àgn fà la pö vès 'ndacia iscé:

<Santuli ! ca te ghè adòs 'ncöo, la ròola ?, te pìchèt giò 'l stradegù de spetòrgna.>

"Sóo falìit falidento, stadomàa ò ca maiàat gnàa 'n tochèl de fòrmai, óo büüt mòma mèz ciapèl de serù e 'n cazèt de scòcia; adès góo adòs 'n rügamèet de vèetro. Ghè ölarés 'na rüsümada par tiràm sü."

<Dai adès carga giò ol gèrlo cola gràsa stradegada ca dopo 'n và laitésü 'ndèl lischèt, töi réet la folsc e 'l campàc' iscè seghi scià chili quatro filonghi e pò dopo an tràfò la gràsa.

vocabolario

italiano-dialetto / dialetto-italiano (guida)


Scrivi una parola nel precedente box, clicca su CERCA, qui si visualizzerà la traduzione
Quiz

Rebus

1 -     2 -    3 -    4 -    5 -    6 -    7 -    8 -    9 -    10 -    11 -    12 -    13 -    14 -    15 -    16 -    17 -         SLOLUZIONI 
Poesii

L'amóor marüut

L’amore maturo

L’AMÓOR MARǛUT

L’amóor da véc’  l’è püsé profónt,

l’amóor da véc’  l’è püsé redónt:

de la gioventù i spìgoi l’ha perdǜut,

l’è diventàat püsé mòrbi, pusé marǜut!

 

Al ghà n’òtro prufùm, n’òtro saóor

quant ca l’è stagiunàat, stò amóor;

còma èn formai magro e smasìit, 

al se presènta  l’amóor véc’: fiurìit!

 

Tüso en cimènt armaàt al divènta,

sa ‘nsèma sà maiàat mèla e pulènta:  1)

i trebüléri l’amóor fiach i lè smòrsa,

chèl profónt trèi ólti i lè renfòrsa!

 

Àa ca spizzolàs sa urmai ‘mparàat,

a spizzolàs sènsa vìi rognàat;

ma al ghè ól  gèrli de paziènsa,

da tüti dói li part, sènsa diferènsa:

 

ma l’amóor vèc’ li ‘nfinàazi  l’ha ‘mparàat

al sà quanda  la lèngua tignìi ligàat,

quanda lagàa ‘ndàa l’acqua èn gió, 

e quanda da la màa ‘na carèzza tiràa-fó!

 

E quànt ca la carga di àgn la se fa gréva,

èn dùu metà del pées al se léva:

mi fóo chèsto, ti te fée chèl,

fàa li róbi a mèz l’è própi bèl!

 

1) mèla e pulènta – oppure pàa e mèla: significa un mangiare magro, 

senza companatico; è una metafora per indicare i sacrifici fatti.

'l ghè nè amò

Vocabolo random

despregàghen

v. intr.

rifiutare o disprezzare l’offerta di un piacere, un aiuto

Favole

'L bṍö e la scigàla

IL BUE E LA CICALA

'L BÖÖ E LA SCIGÀLA 

´Ntáat-ca ´l bṍö l’era réet a aràa ´l càap, pòoch lóntáa la scigàla l’era réet a cantàa quànca de cólp la pianta-iló par dìc al bṍö:

''Te àret àa màal; oibò. Varda varda, te fàc' 'n sólch tüt stòrt.''

´L bṍö, stràch e süáat, 'l òlsa la cràpa e 'l ghà respondǜt en manéra sotegnüda:

<< Cóma te fàc' a capìi chè ari stòrt ? >>

'' Parché li òtri rödàni iè tüti rìci.''

<< Ciarlüna te doarisèt savìi chè dòpo avìi aráat 'n càap 'ntréech 'n sbàglio lengéer se dóarìs facilmèet perdunàl; ma già ti te sée bùna nóma de cantàa e tè laóret mài.>>

Móràl dela faola: L'è fàcel fàch sǜ la cùcola ai òtri e mài fàa negót.

 

'l ghè nè amò

Proèrbi

òl frèc’ i le sènt ànca i sórd.

I freddo lo sentono anche i sordi

se üsa dìi

Parché te fée tüt ‘sto bacàn?

perché stai facendo tutto questo baccano?

Vócabol

Fòlsc

Falce
Stòri

Chi suna la lira

Chi suna la lira, chi tira de mira, chi pesca de am, ai mor da la fam