dall' Italiano al Dialetto Bośàc'
Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.
'N póor scialésc
'N PÓOR SCIALÉSC
'N scialéc' 'l se lamentàva parchè i gh'è taiava sèmpre giò i ràm par ligàa i cóo della vìgna ilò visìna e 'l ghe pareva de vès sèmpre 'n póo guàst e brüt sènza ràm.
Vita de mùut
VITA D'ALPEGGIO
VITA DE MÙUT
Quànca l’è scià 'l mìis de giùgn
che se sent li brónzi e i zampógn
el völ dì che l’è ùra de 'ndà
sǜ en di mùut a pascolàa.
El cap' malga e 'l cargamut
i va a vidìi se s’pò 'ndàa
o se per càas quanc' dì
l’è amò méi spiciàa.
I pastòr quel dì che i cargamùut
i va sǜ 'n póo a bunura
'ntàt par strada i pensa tra lóor
“fórsi chest’àn góo la regióra”.
Quànca l’è 'n póo l’è scià el casèer
co la sègia a spala
co la lira e la rôdèla de legn,
'l termomètro e 'l càc’.
Dopo en pèz, col so balìi,
finalmèt l’è scià 'l cascìi.
Dùu o trìi dì e pó s'cambia bàita
l’è de fa cóma i nòś véc’
par tignìi scià la pastüra de mùut
l’è de spess cambià léc.
chi i ciapèi e la ròba de maiàa,
lótro i scagn, i sedeìi e i cuèrti
da durmìi sul paièer.
Per quài dì l’è 'n póo tût a móstro
par chi cal mùisc 'l ghe fa màal i màa
gh'è de li vachi che li péscia
quànca 'l rua scià i tavàa.
Quànca l’è órmài pasat 'n mìis
cóma sòlet se fà pesa
l’è chèl dì, pòrca malùra,
che l’è méi vìc', dèl làc', la regióra.
'Na sira, 'l tèep de scéna
'l ve scià niulù scür scürento
'l cap-pastór 'l dis a tüc’
“ 'l promet negót de bùu!”.
Subèt dòpo mezza nòc'
patratràac, dùu trùu sèc
e sǜ en del téc’ del bàit
se sent a fa tèch tèch.
Spiona fó dal faneströl
per vidìi se 'l tompèstava.
Porca vàca, i'era pròpi lór,
i ciami tüc’, l’è de fa de bòt.
Fó de prèśà, sǜ i gambài,
'l pastrano e la lantèrna,
'l bufa 'l vèet e la ghe möor,
ma se sà, l’è de 'ndà istès.
L’è de ciamàli, 'l ghe va dàc' la òśs
parché li vàchi i capìs a lór
che ilò 'nsèm a ciapàa òl stratèep
'l gh'è a i sò pastór.
I fa de tüt par salvàa li vàchi
parché lór de li sàeti e trùu
i sà che 'l gh'è i protetòr,
Santa Barbara e Sant Simùu.
Finalmét 'l tra òl dì,
'l temporàl l’è ormai pasàat
i se réma ilò en dèla bàita
parché i’è tüc’ quànc' bagnàc.
Ca disi tüc’ bagnac ?
'l sarès méi dì che i’è tüc’ slôz,
'l par pròpi che i'è stàc'
tiràat sǜ da ’n póz.
A quài manéri m'pìzza 'l fṍöc,
la ghe vôl 'na fiamada,
'l torna a dich 'l cap al cascìi
“Te idüt che tompèstada ?”
'l cascìi tüt engrüfet e spaürìit,
'l sta ilò en d’en cantù.
Parché a lüü, pòor matelòt,
'l gh'è vignit 'l magù.
“Ven scià chilò a scoldàt 'n póo,
tirèt scià visìi al fuglàa”
'ntàat 'l tô fò 'l panèt
par fregàs giò 'na làgrima.
Òl cap-malga 'l ghe va a pröof
'l ghe strepena 'n pöo 'l ciüf, biônt
'l ghè dis par consolal
“Adès sè che te see n’òm,
te see pròpi 'n òm de mùut”.
Quài dì dòpo i và 'n casciada,
i tôl réet nòma vachi buni,
'ntàat 'l casèer 'l tôl giò 'l càpel
par dì sǜ i pàter a Sant’ Antoni.
L’è pò ca sempri brüt
dòpo 'l brüt 'l vée 'l bèl.
I trua 'l tèep par 'na cantàda
quand' i vée en giò dèla scima
o i torna 'ndrée dèla casciada.
'n pöo d'en drìz en pöo al trevèrs
l’è scià finìt a 'l rebüt,
'l sarà méi mandac' a dìi
che 'm descarga giôedì.
A vardàa itè en dèla casèra
se pö dìi de vès contèc',
i fórmi del fórmai gicàdi in ordèn,
al casèer l’è de fàc' i complimét.
A la móstra de Morbégn
i ghe en dà a forést e amìis
i rèsta lì con tàat de nàas
e i sè lèca scià i barbiis.
Òl rest me 'l cünta sǜ st’invèren,
quànca en se trua tra de nùu,
'ntàat che 'l vée cóma sèmpri
i n'òtra vòlta 'l mìis de giügn.
(traduzione by Vittorio Crapella)
endrizàa
v. tr.
raddrizzare, far tornare diritto
L'asen e 'l cuntadìi
L'asino e il contadino
l'aśen e'l cuntadìi
'N dì l' aśen dè ´n cuntadìi lè dàc' giò èn de'n póz.
L' animàl là piàigüut e la giolàat fò daliasci par ùri, ´ntàat ca ol cuntadìi 'l cercàva dè fàa vargót al reguàrt.
Àla fìi la decidüut ca l' aśen l'era tròp véc’ e ol póz l'era süc' da tàat tèep e 'l gheva già beśógn dè vès stupàat gió, ducà 'l valeva ca davéra la pèna de fà fadighi a tirà fó l' aśen dal póz.
Là ciamàat i sṍö visìi, tacàac' dè cà e ognantǜu, ciapàat scià 'na badìl, ià cuminciàat a tràgió tèera ´ndèl póz.
L' aśen, rendüut cǜnt dè chèl ca l'era réet a sucét, 'l se mès a caràgnàa e giolàa da fà pura.
Dòpo quai badìladi dè tèera, còla sòrpresa dè tǜc’, l'aśen 'l piantailò dè lamentàs.
'L cuntadìi là vardàat èn fónt al póz e le rèstàat de stüch a chèl ca là vist.
A ògna badìlada dè tèera l'aśen l’era réet a fàa vargót dè miga crét: 'l bàteva la tèera coi źòcoi e 'l fàva 'n pàs sùra la tèera.
E lóor giò sempre püsé tèera ma bèlebée debòt tǜc’ ià idüut con sòrpresa l'aśen a ruàa sü fìna àla bùca dol póz, pasàa sùra l'öor e scapaià a zómp.
Moral dela faola:
La vìta la tràadòs ògna sòort dè tèera....
'l secrèt par 'ndà fó dal póz l'è sgnìcala e üsala par fà 'n pàs èn sü inòlt e trà 'n zómp.
'N pö 'ndàfó dai póz pǜsé profónc' cal ghè sabes sà 'n sè arènt ca.
Besogna üsa la tèera cai tè trà adòs par pudìi 'ndàa inàaz.
Völ bée dè pǜ, sgnìca la tèera parché èn chèsta vìta beśògna vès 'na suluziù, mìga 'n probléma.
Laga ca'i véri aśegn i sìès i òtri.
Padella
Quant ca i sondrasch i a cambiat giò li campani i montagnù ai cantava:
-i sundrasch a i l’a facia bella, i’a töc’ giò li campani i a mess su i Padella