CHÈLA OLTA AL MONZINO

(sottotilolo: àa chèsta la me sücèsa a mi!)

‘Ndel dumilaedùu gö üt n’infart:

a Sondri l’urgènsa en repart;

dopo al Monzino i-ha dùut mandam,

par pruàa i “tübi” a destupam!

 

L’è n’esam dal nóm cumplicàat,

“coronografia” a-i l’ha ciamàat:

a-i pasa sǜ da l’arteria femoràl,

con en fil fina al cór, sensa fàa mal.

 

Ma par pudìi fa chèsto esam,

come en ciù i-ha dùut pelam:

dói enfermieri, béli, disarisi perféti,

li se presenta con saù, pènel e laméti!

 

“Per piasé, al se scuprisi bée la pansa”

li me dis, en Milanées, con noncuransa;

mi cuminci a süàa fréc’ …

de córsa sarisi scapàat sura i téc’!

 

Mi vardi ol mè “fradèl”, en mez a li gambi:

“Fam fàa bèla figüra, me racomandi”;

lüu al se ritiràat en d’el gǜs come ‘na lümaga,

quanda en di còregn la vée tucada!

*-*-*

Dopo dées agn hó amó dùut ‘ndàa

a rifàa ‘l stès esam, gió a Milàa:

la brüta figura, en crapa amó stampada …

‘na quai gabòla la vava truada!

 

Fèmma e fiöla li ma cunsigliàat,

a vidim, porèt, iscé desperàat:

“ Fa chèl ca ‘m fa nùu regolarmènt,

dam a mèet, sa te sée ‘nteligènt!”

 

E iscé, ol dì prüma de ricoveras,

sóo ‘ndac’ en de la dòcia a lavàs

con saù e crema depilatoria …

ma tüc’ i patèr a-i finìs ca en gloria!

 

Prüm de tüt, ol bagn fina al sufit,

de pìii l’era propi piée, fit fit,

ca al ghe ulüut fina noc’ inoltrada,

a nètàa i müur e la quadrada!

 

E quanda li dói ‘nfermieri li se ripresentadi,

mi s’eri tüt contèet da vili fregadi:

“Sóo già a pòst, vóo anticipàat,

en mezz ai gambi, sóo tüt pelàat”

 

“Caro, è per via radiale adesso

che per l’esame faranno l’accesso”!

a-i me la dic’ en italiaà, ben scandìit,

ma mi gnàa ‘na parola ó capìit …

 

“Ai pasa sǜ dal puls, ol ric’,

iscé i dotóor stadomàa i-à dic’!

Al sarà contèet, Paulino bèl,

ca ‘l vócor gnè rasór, gné penèl”

 

Ih ih ih ih ih (… piaigi disperàat…)