Dialèt Bośàc'

'l dialèt l'è la midiśìna
ca la fà bée par regordàs li róbi de 'n bòt

traduci

dall' Italiano al Dialetto Bośàc'


Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.

Consulta la guida

Scrivi qualcosa nel precedente box, clicca su TRADUCI, qui si visualizzerà la traduzione
Racconti

L'óm, l'èrba, el fèe e la vàca

L'óm, l'èrba, el fèe e la vàca

A pensàc' bée 'ngàris ca besógn de niènt òtro che laoràa la tèra par vif bée.

Ol sùul, l'acqua e pòoc de pü e la tèra, laoràda, la da i sòo früt.

vocabolario

italiano-dialetto / dialetto-italiano (guida)


Scrivi una parola nel precedente box, clicca su CERCA, qui si visualizzerà la traduzione
Poesii

Disgrazi de'n bòt

DISGRAZIE DI UNA VOLTA

DISGRAZI DE 'N BOT    1821 - Di Carlo Porta, tradotta in Bosàc'

De già ca 'n sè sül descors

de chìi prepoténc' de Francés,

adèss te cünti cos ca 'l mè sücès

ier sira tra li növ e mèzza e li dées.

 

Pròpi 'n chèla ca vegnevi ià,

stüff e stracch coma 'n'asen, dal laóràa,

sivi chilò al Tursciù,

'ndavi bèlbèll come se fà

e zìfolavi da par mi 'na bèla cansù.

 

Quanca sóo gió al Cantù, 'ndua 'l stà

chèl del torc' ca 'l ghà de fö li brénti nöoi,

me senti tüt de'n bòtt a dìi: <Chi va là ?>

 

Vardi denaz, e òo capìit

dal rumóor dei scarpù coli stachéti

ca l'era sens'otro 'na ronda ca la vée,

me fermi ilò sènza möves.

 

Quanca i mè adòss, ca quasi i mè usma 'l fiàat,

'l prüm de tüc', stò asnù pòrch,

al mè sbàat 'n facia la lüm

e 'l mè fà idìi tüt 'ndèn bòtt, sùul, lüna, stèli,

a ris-cio de fàm orp coma 'n fringuèll.

 

S'eri talmèet danàat da chèl modo de fàa

ca sóo ca coma òo fàc' a tignìm;

'n sciör ca l'era ilò a pari dè chèsto brigant,

ca'l sarà stàc' ol pusée gradüàat sens'otro,

dopo vìmm bée 'nlüminàat, 'l me dìss:

- Chi ca te sée ? Che mestéer te fée? e 'ndua? cünta sü.-

 

<Chi ca sóo ?> respondi franch, <'n dua 'ndóo ?

Sóo galantóm e 'ndóo par i facc' mée;

'nquant al mestéer ca fóo,

te guadégnet vargòt a ulìi savìl ?

Fóo ol scióor, vivi de rèndita, e adès!

Ghè giontée forsi vargòt del vòs ?>

 

Al me pàr de vìi parlàat pulìto,

e pür al pareva ca'l gh'eves

'na gran voia de tacàa lìt,

lè pruabèl ca ol dì 'l ghè sies 'ndàc' tüt sbièss;

al me mèt a tóren òt o des di söo,

e al me iè canta dal bùu.

 

Òo cercàat dói o trei òlti de difèndem,

tàat par respondèch vargòt a mi,

ma lüu al torna dapé a 'ntèrogàm.

 

<Nel nòm dè la lege>, al taia córt;

<'n nòm dè la lege besogna parlàa.>

E lì sübèt bota e resposta,

<Chi ca sìi ?> - Sóo 'l Gioanìi -

<La parentèla ?> -Di Chèca -

<Che mester fìi ?> - Réet a pagn frusc' -

<Da chìi ?> - Dal Giusèp Gabìi -

<'Ndua ?> - Sǜ 'ndi Frèer -

<'N dìi a spàss ?> - 'Ndóo a bàita -

<'N cà de chi ?> - A cà mia -

<'Nghée?> - Al Cantù -

<Al Cantù ! En che porta ?>

- 'Ndua ghè püturàat la Madóna -

<Al numèr ?> - Sètcèntott -

 

Adèss sìi sudisfac'; ghè nìi asé ?...

Forsi par la mia ös sücüra

o ca i gheva pü negòt da domandam

i và e i mè pianta ilò coma 'n salàm.

 

Ah, chèsto ca 'l mè capitàat l'è nóma l'inizi,

lè nóma 'n züchirìi 'n reguard al rèst;

ol bèl lè chèl ca cünti sǜ adèss.

 

Gris coma 'n sciàtt córi a cà

quasi vedi ca gnàa la strada;

fóo par urìi 'l portèll de cà

e 'l trui avèrt sbarlatàat ....

 

Stà a idìi, disi sübèt, ca a chiló

ghè 'na gabola amò cuntra de mì

magare sa'l fodeés 'n terno al lott,

ca almanch 'sta olta 'ngivini!

 

Vóo ditè, sò réet a ciapàa sǜ la scala,

dóo a mèet ... e senti sǜ li às de legn

de sura, sǜnsóm, arènt al spazzacà

coma 'n caorèt a soltà.

 

Mi 'ncèrt stóo iló: fermo col pè

süla scala... e me ris-ci ca a andà sǜ,

e ósi: <Chi ca ghè sǜ de sura ?>

 

'Ntàat al respond ca negüu, e chèsto trich trach

al crèss, ansi lè réet a vignìi gió da bàs...

Ghè ciami amò püsée fòrt: <Chi ca l'è ?> ,

ma l'è pegio ca parlàa coi sàs;

'nfìi ósi: <Se pö savìi chi ca l'è 'na buna ölta, sì o no ?>

 

Cristo! quac' penseer 'l mè pasàat par la cràpa

'n chèl àtem ca sevìi réet a ósàa !

Al mè fina ignüu en mèet, ósósmaria,

chèl fóss 'n spirèet de 'nquai mort de cà

cal comparìs ilò 'nscé a fà pènitensa

par chi poch pècac' ca'l ghà sǜ la coscensa.

 

Ol fàto l'è ca ol frecàss al crèss amò,

e senti própi i pàs de 'n géet ca la vée 'n gió;

mi ilura seri fò ol portèll e stóo ilò

ca se al völ 'ndàa de fò,

là de pasàa da chilò, là de pasàa.

 

'N sè al dunque finalmèet,

vedi al ciar de la lantèrna üu dè stràa

a vignim 'n cutra, 'n acidènt

de'n militar francés de chìi danac',

ca al taia córt e 'l mè dìs:

<Seet vù el marì de chèla fèmm che stà lì desura ?>

 

Mi, col müs dür còma ol sò,

respondi: <Uì, gè suì moà; parché ?>

- Parché -, al replica, - voter fèmm, monsù,

lè trè giolì, sant diò, la mè piàas.-

 

<O giolì o nò>, ghè disi, < lè la fèmm

de moà, de mi: coss' 'l ghà de cüntam ?>

-Sè, ca moà ghè völ cucé con ell. -

 

<Cucé ?>, respondi, <che cucé d'Egitt !

Ca'l vaghi a fà cucé 'n dè 'na stàla;

là lè ol lṍöch giüst de cucé s'el ghà besògn !

Ca'l vaghi fò di cojon da chì !

Al ghè ca cucé ca tegn, avè capì ?>

 

Chèl òtro al mè solta denaz, el dìs:

- Coman, a moà cojon ? -...

e 'l olsa 'na màa par damli.

<Oh vei, trua requi coli màa,

varda de miga tucàm, parché

sedenò, sóo bùu a mi de picàa...>

E lüu 'n chèla al me mola 'n sciavatù.

 

E üu, e dùu ! <Fàl ca pü parché te li döo!>

E lüu 'nchèla al me da 'nòtro cazòtt;

sénti ca 'l tènt a spetasciam ol cóo;

e mi sóta col' anema de leù;

e lüu tonfeta !... 'nòtro sc-iafù.

 

Ah sacramento! Con 'n cólp de chèla sort

me sóo sentüut i cavei drizàs sǜ ric',

e se'l fodès ca stàc' par i spirec' dei mée póor morc'

ca i ma ütàat, sarèsi ca chilò a cüntàla,

se ciapi ca 'n póo d'aria, sènsa 'nfall,

stà òlta fóo 'n sprèposet coma 'n màt caval !

 

'l ghè nè amò

Vocabolo random

tiràs sǜ

v. rifl.

rimettersi in salute; risollevare il morale

Favole

La Bìśega e ol Sùul

Vento di Tramontana e il Sole

La Bìśega e ol Sùul

En dì, la Bìśega e ‘l Suul ai rógnàva, - ognantǜü de loor al pretèndeva da vès pǜsé fòrt dèl' òtro, quàn - ca i à idǜut en viagiatóor, ca'l vegneva inàaz - piegaat té - ‘n dèl mantèl.
Ilùra- I dùu litigànc' - ià stabilìit ca - chii de loor duu – ca - ai go l’aris facia a fà 'n mòdo ca 'l viagiatóor 'l se tavès fó ol mantèl dè dòs , al saris stac’ ritügnüut ol pǜsé fòrt.
Ol Vèet dè Bìśega - l’à cuminciàat a bufàa con violensa; ma pǜsé ca 'l bufàva, - pǜsé 'l viagiatóor al se streigeva ité 'ndèl mantèl; - taat ca àla fìi ol póoro Vèet l’ à dùüt renunciaa al sò propòset.
Ol Sùul ilùra - 'l sè fàc-idìi su 'ndèl cél; e dòpo iscé en pìt, ol viagiatóor, l’a ciapaat còlt - e ‘l sè trac’ fó - ol mantèl.
E iscé, la Bìśega l'è stàcia ubligada a reconós ca'l Sùul l'era pǜsé fòrt dè lée.

 

'l ghè nè amò                                  pubblicati anch e qui in fondo alla pagina (Provincia di Sondrio Albosaggia)

Proèrbi

Gnàa 'l cucù al canta ca par niènt.

Nemmeno il cuculo canta per nulla

se üsa dìi

Va ùnget

vai al diavolo

Vócabol

Géśa de San Salvadù

Chiesa a San Salvatore
Stori da pòoch

Ciàri, fréschi e dulsi acqui ...

Chiare, fresche e dolci acque ...

Ciàri, fréschi e dulsi acqui ´ndua scór èn mèz ai sàs ol Lìiri, ilò réet al Fùrèn, èn chèla vàl de sùspìir 'ndùa la sira lè de cà ol sòlènch rót dal bèl sùu di zampógn Chamonì nümèr 5

Chiare, fresche e dolci acque dove scorre in mezzo  ai sassi il Livrio, nei pressi del Forno, in quella valle di sospiri dove alla sera è di casa la solitudine rotta dal bel suono dei campanacci Chamonix numero 5.

 

AL FUREN

Tö mèt vés itè per 'na val 'ndua se sent 'l vèrs dèl'acqua ca la scór itè par i cràp e iló apröof se sènt li dasi dei pésc' ca li früscia sbüsadi da l'aria fina 'ntàat ca se sènt i zampògn e li bronzi deli vachi ca li pascóola e dèndòmàa idìi l'umbria ca la vengiò dala scima sbüsada dal sùul cal crès adasi....

e densìra dènaz al fuglàa col ciapèl dèla manèstra 'n màa sentàat sü 'ndèla bàaca a sintìi sciopètàa la legna dè larès ca la fiama e defò, 'mpóo ilà al sè fà sintìi a la sciguèta e magare a ol caorabèsóol...

Epó epó, quati róbi ghè sarìss amò da cuntàa sü, ma la sarès lunga...

 

Traduzione:

Vuoi mettere trovarsi in una valle dove si sente il rumore dell'acqua che scorre tra i sassi  e lì vicino sentire i rami dei pini muoversi fruscinado spinti dall'aria di montagna intanto che si odono i campanacci delle mucche che stanno pascolando e al mattino poter osservare l'ombra che scende dalla cima spinta dal sole che sta crescendo piano piano...

e alla sera, davanti al focolare con la tazza dil legno in mano  con la minestra, seduto sulla panca a sentire lo soppiettio della legna di larice che brucia e di fuori, poco lontano, si fa sentire la civetta e magari anche succiacapre...

E poi e poi, quante altre cose ci sarebbero ancora da raccontare, ma sartebbe lunga...