Dialèt Bośàc'

'l dialèt l'è la midiśìna
ca la fà bée par regordàs li róbi de 'n bòt

traduci

dall' Italiano al Dialetto Bośàc'


Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.

Consulta la guida

Scrivi qualcosa nel precedente box, clicca su TRADUCI, qui si visualizzerà la traduzione
Racconti

'N póor scialésc

'N PÓOR SCIALÉSC

'N scialéc'  'l se lamentàva parchè i gh'è taiava sèmpre giò i ràm par ligàa i cóo della vìgna ilò visìna e 'l ghe pareva de vès sèmpre 'n póo guàst e brüt sènza ràm.

vocabolario

italiano-dialetto / dialetto-italiano (guida)


Scrivi una parola nel precedente box, clicca su CERCA, qui si visualizzerà la traduzione
Quiz

Rebus

1 -     2 -    3 -    4 -    5 -    6 -    7 -    8 -    9 -    10 -    11 -    12 -    13 -    14 -    15 -    16 -    17 -         SLOLUZIONI 
Poesii

Vedi amò chèl óm

Vedo ancora quell'uomo

Vedi amò chèl óm

L'era scià la fìi de aóst,

'l me par de idìl amò adès,

iló sentàat gió defó dèla stala

ca'l martelava la fòlsc,

contèet a cantàa la sua cansù,

'ntàat ca li sóoi vachi li mögiava con tàata pasiù.

 

Pó lò vìst sü'nsóm ala riva,

senti amò ol rumóor dela sua fòlsc,

e gió bàs al ghéva già 'n'andana 

dala rosada amò bagnada.

 

Là 'mpinìit de èrba 'l campàc' 

ca'la ciapàat sü a spala e pò lè 'ndàc',

li vachi li sènt i sóo pàs, 

amò li mögia ca li par danàs.

 

'Ntàat pensavi a qunca ghé 'ndavi rée,

l'ütavi a spnant e oltà 'l fée,

e prüma cal calàs li umbrìi 

'nsèma sé 'ndava a 'muntunàa.

 

Dópo vì mulgiüut, e finìit de darigòla,

ó töc sü 'l brèntàl del làc' a spala,

lüu l’à ‘mpìzàat la lantèrna e l’me dìs: 

”tégnela ‘n màa, la fà ciàar da pudìi cór coma 'n bìs,

 

'Mpara parché mi ghe saróo ca sempri";

èn gió de corsa sóo 'ndàc' 

par portàa a cà ol lac',

ma 'mpó 'nsürìit a pensàa

a chèl "sempri", chée cal völeva dìi.

 

'l ghè nè amò

Vocabolo random

brasciṍl

s.m.

piccola bracciata | ‘n brasciṍl de bruchìna = una bracciata di legna fine

Favole

La móntàgna deli stéli ca iè réet a dàgió

La montagna delle stelle cadenti

èco 'na stòria 'nventàda, ambientada sǜ 'ndèna móntàgna de cuntadìi  còi  sóo animàai.

La móntàgna deli stéli ca iè réet a dàgió

Sǜ 'ndèli spóndi grandiósi dol mùut Amàar, 'nghée ca l' ària la seva dè pèsc e i cràp li uspitaua lìchen argentàac', 'l nàseua 'na pìscena bàita cuntadìna. 
Chiló 'l vìveua ol nòno Leo, 'n óm cò li màa rügóśi cóma la rǜsca dè 'n véc’ pèsc e la sùa tenǜda 'n pìscen mond dèla natüra 'nghée ca la vìta la pulsaua èn armunia.

Ol protagunista pǜsé ciacerù l'era 'l Berto, 'n véc’ bósc cò 'n sénso gùz dèl' batǜdi e 'na braüra da miga crèt 'ndèl truàa sèmpre i pàscoi pǜsé suculénc'. 'N dì, 'ntàat ca l'era 'ntènt a maià scià l' èrba trà i cràp là sentüut 'n früscio stràa.
L'era Mimì, 'na bólp rósa cò 'na gàla biànca sǜl còl ca' la córeua cò 'n' ària strimìda.

"Berto vén debòt, 'l fiǜm lè réet a süga!" - là sclamàat Mimì, ntàat ca'l sarnegàua - "ghè ca pǜ 'n fìl d' acqua par pudì bìif."

Berto, sebée pèrplès là ca esitàat e 'l ghà respundǜut: "preòcupet ca Mimì, ò vìst vargót dè stràa stanòc’, al ghè 'n véc’ póz smentegàat èn fónt àla vàl, sóo mì cóma sè pó ruà iló.

'Nsèma 'l bósc e la bólp i se mès èn màrcia.  'Ndèl pèrcórs ià 'ncuntràat òtri paeśàa dèla móntàgna:
- Ciara, 'na végia càora biànca dèla maśù ca' cò 'l sò bèśolàa 'ncagnìit la riciàmaua l'atensiù di òtri animàai;
- Marta, 'na pégora gióena e purósa ma dotada dè 'n'òregia ecèzionàal ca' la sènteua a dòs li vibraziù dol teré e li óos lóntàni di camósc;
- Grisù, 'l gàal dèla tenǜda ca' cò la sùa óos squilànt al desedàua tǜc’, al lüus dèla dómàa, ma ca' chèsta òlta lè rèstàat èn silènsi travaiàat par la mancànsa dè acqua.

Iè rüàac' al póz, 'n véc’ scérsc dè sàs cüerciàat dè mǜs~c’ ma l'era quaśi a sèch. Berto però, 'l se regordàat deli stòori ca' 'l nòno Leo 'l ghè cüntáva sǜ: "Sóta la preda pǜsé grànda, al ghè 'na stèla réet a dàgió", la mormoràat daparlüu, " 'na stèla ca' la ghà durmìit par sécoi."

Cò i sṍö źòcoi Berto là pruàat a spostàa la gròsa preda. Al ghe lè faua ca. Mimì sènsa ülil lè 'ndàc' apröof e cò 'n cólp  balòs dè mǜus 'l ghà ruàat a fàla brǜscàa dè fianch e sót al se urìit 'n pìscen böc' da 'ndua là cuminciàat a bóifò 'n fiòt dè acqua frèsca cóma 'na sorgènt ca' la móntàgna la gheva tegnǜut piacàat par 'mbèlpóo.

L' acqua la scóreva a 'mpinìi 'l léc’ süc' dol torènt e a töià la sìit a tǜc’. Ol cuntadìi, curüut-iló al riciàm dè 'l Berto, là idüut la scéna con maravéia e piaśé.   Là carèzàat, 'ntàat cal grignàua, 'l bósc, la bólp e la gióena pégora.

Da chèl dì la vìta sǜ 'ndèla móntàgna, deli stéli ca iè réet a dàgió, lè cambiàda.
I animàai, ünìc' da chèsta vèntüra, ià 'mparàat a vaidàs.  Aa ol cuntadìi Leo, a vidìi 'l lègam trà i sṍö animàai e l' acqua, la capìit la 'nteligènsa di sṍö paeśàa.
E ògni òlta ca' 'na stèla la dàva gió, la ğéet dol lṍöch, la diśeva ca' l'era üna deli soréli dèla stèla réet a dàgió ca' la gheva slavàat 'l fiǜm. 
'N scrìt da règordàa dè cóma l'armunia e la colaboraziù i pödés portàa acqua e speransa àa 'ndi lṍöch pǜsé amàr dèla tèera.

 

Proèrbi

Òl paröl al ghe dis a la pignàta ca l’è técia.

Il bue da del cornuto all’asino

se üsa dìi

Me sòo sgnicáat ‘n dìit

mi sono schiacciato un dito

Vócabol

Slitù

Slittone
Stòri

Din don

Chèsta l’è na filógna par fàa spàss coi ridisii piscegn: as ghè tuca i ügii, li urigini, la buca e ‘l nasii; se gol fà dondolàa a piàa a piàa

ügin bèl e ‘l sò fradèl,

urigina bèla e la sua sorèla,

purtù di fraa e ‘l campanèl da sunàa,

din don