dall' Italiano al Dialetto Bośàc'
Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.
'l bósch d'envèren
'l bósch d'envèren
I bósch d'envèren iè védri trasparenc' 'ndùa ol tèep al se quièta a speciàa li prümavéri ca al ghe tuca la sòort.
Par mìis tǜt 'l rèsta 'mpaláàat, fìs, 'ndorméet 'ndèla lónga nòc’ 'nvèrnal, a speciàa chèla bèla stagiù, coi prǜm colóor ca'i se pìza e i rùa a baśàa la tèera par desedàla dal sógn.
Sfümadüri sutìli, dulsi, còldi li rapìs 'l ṍc’ de chèl gèet ca'l và par ol bòsch e al se péert col cöo èn chèsto momènt a caminàa i sentéer batüuc' dali bólp 'ngìr par truàa vargüu a lóor par stà 'n cumbrìcola.
Li fontàni dèl Bosàgia
Le fontande di Albosaggia
LI FONTÀNI DE BOŚÀGIA
La belèzza del mè paées già l’ó vantàda,
àa sa daparlée la s’è sempri palesàda,
ma ‘ncóo n’òtra ròba óli ‘ndiciàf còl dìit:
èn gran tesòor sóta i óc’ de ognaü ca sìit!
Ògni cuntrada de Bośàgia, ‘sto bèl lóoc,
(òl so nóm, sul mè cóor stampàat a fóoc),
a fiànc de la strada la ga ‘na fontana,
ca a tùc’ la ghè dà acqua frèsca e sana!
‘Ndèl dódes del sécol pasàat,
‘sto capolaóor l’è stac’ creàat,
e ogni fontana, denàaz, la porta sculpìit
‘sto àn benedèt, de gioia fiurìit:
(própi ilùra i naséva àa dùu fiöi
ùna ‘ndi Strécia, l’òtro ‘ndi Foiaröi; 1)
la mia mama e òl mè pà, càar benedéc’
ca pó i mà trùàat sóta li piódi del téc’!) 2)
Ògni fontana l’è stàcia ‘na binidiziù,
‘na gran cumudità, ‘na grant ‘nvinziù:
se vava a tóo l’acqua con la sadèla,
par fàa da marènda, par lavàa la scudèla;
se ghè portava a bìif vedéi e vachi,
li biéva dal tubo li persóni strachi,
e ognantüu i truàva gran confòrt,
àa ‘ndèl bagnàa li verdüri de l’òrt!
Mi de persóna a ‘sta acqua benedèta
góo da basàc la pónta de la zibrèta;
mi só nàat culpìit da la mala sòrt:
la comàara la dic: l’è maśc’ ma l’è mòrt …
sùbet gió ‘nde l’acqua gèlta la m’à puciàat,
óo fàc’ èn sguìsol e sóo risuscitàat!
1) Dói cuntràdi de Bośàgia
2) ‘Na òlta, a nüu rèdes i me diséva ca i me” trùava” sóta li piódi de Lamèec
trìplo
(trìpli), agg.
triplo
'L gàt e i ràc'
IL GATTO E I TOPI
´L GÀT E I RÀC'
En de 'na cà ghera tàac' ràc'.
´N gàt lè ignüt a savìl e lè 'ndàc' iló e 'l nè ciapàva belebée, ògna dì 'l maiàva ràc con güst.
Ilùra i ràc' i se truac' àli stréci e ià fàc' 'na riuniù e ià dic' trà lór:
" 'N vée ca gió dal téc’ sedenò ´n mör tǜc’; 'l gàt 'l pö ca vignìi chiló e nùu 'n vìif en sicϋrezza."
'L gàt la idǜt i ràc' sül téc' e là pensáat de 'ngànai; lè 'ndac'-sù 'ndè 'na tràaf piscéna e da iló 'l se caláat gió a tólómbola cóma se 'l fodès mòrt.
'N ràt véc’ la spiàat fò e la idüut 'l gàt a tólómbola e ilùra là dìc':
"Eh, galantóm àach se te fódesèt n'umbrìia te vegnarìsi ca aprṍf."
Móràl dela fàola: Chi l'è prüdènt 'l se laga ca 'ngabolàa facilmèet.
guarda anche qui 'L gàt
c'è anche questo racconto Natàal 'n cà dol Talpù
seré de noc' lè mé na vègia al trott
sereno di notte è come una vecchia al trotto (dura poco)
Fochen bastech
più antico fochen = soffiare, dal latino medio focare = accendere, dal latino focus
nel nostro dialetto è riconducibile a fochen = mostro maledetto, dannato, bastardo
e bastech simile a infésc = impiccio, fastidioso, poco di buono
Toni
'Na femna de Albosagia l’è 'ndacia al mercàat e la völ parlàa 'n pìt l'italiàa:
"Al me daghi un toni, come se dìs, un Antonio per ol me Attilio"
"De che müsüra al lè öl ?"
"'l va bée la müsüra del Fracesch di Ciapela…"