Dialèt Bośàc'

'l dialèt l'è la midiśìna
ca la fà bée par regordàs li róbi de 'n bòt

traduci

dall' Italiano al Dialetto Bośàc'


Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.

Consulta la guida

Scrivi qualcosa nel precedente box, clicca su TRADUCI, qui si visualizzerà la traduzione
Racconti

'l bósch d'envèren

'l bósch d'envèren

I bósch d'envèren iè védri trasparenc' 'ndùa ol tèep al se quièta a speciàa li prümavéri ca al ghe tuca la sòort.

Par mìis tǜt 'l rèsta 'mpaláàat, fìs, 'ndorméet 'ndèla lónga nòc’ 'nvèrnal, a speciàa chèla bèla stagiù, coi prǜm colóor ca'i se pìza e i rùa a baśàa la tèera par desedàla dal sógn.

Sfümadüri sutìli, dulsi, còldi li rapìs 'l ṍc’ de chèl gèet ca'l và par ol bòsch e al se péert col cöo èn chèsto momènt a caminàa i sentéer batüuc' dali bólp 'ngìr par truàa vargüu a lóor par stà 'n cumbrìcola.

vocabolario

italiano-dialetto / dialetto-italiano (guida)


Scrivi una parola nel precedente box, clicca su CERCA, qui si visualizzerà la traduzione
Poesii

Òl cach

IL CACHI

ÒL CACH                   1)

En di nos paés, al capita spès

che apröof a la cà, en del règrès,   2)

‘na pianta de cach la fa ornamènt

a tüt òl giardii e al casamènt.

 

Chi che pasa, a-i le varda e i pènsa:

che bèla pianta, che bela prèsènsa;

ma nügùu ai fa càas cà la sua bèlèzza, 3)

l’è miga li fói o ‘l früt ma la sagèzza. 4)

 

Òl cach, de Prümavéra l’è ‘n bagai inocènt 5)

ca al se carga de früc’ e amìs a cènt a cènt; 6)

al pasa quai mìis e ‘l rua l’estàat,

e òl rèdès i n’om l’è urmai diventaat! 7)

 

Al cünta i cach, al se mèt a pensàa:

ti te sée giüst, te fòo marüdàa;

de ti, al me par ca pos ca fidas, 8)

l’è méi ca te moli, te moli giò bas!

 

Iscè la ragiuna la pianta del cach,

istès al fa l’óm sa le miga margnach: 9)

i amìs sincéer, sül cóor se da tignii,

i òtri l’è méi giò bas a marscii!

Albosaggia, 26.11.2012 Paolo Piani

NOTE.

1) Ol cac: la pianta di cachi

2) che apröf a la cà, en del règrès: vicino alla casa, nel giardino

3) ma nügùu a-i fa càas cà la sua bèlèzza: ma nessuno fa caso che la sua bellezza

4) l’è miga li fói o ‘l früt ma la sagèzza: non sono le foglie, o il frutto ma la saggezza

5) Bagai: ragazzo

6) ca al se carga de früc’ e amìs a cènt a cènt: che si carica di frutti e amici a cento a cento

7) Rèdès: altro nome per ragazzo

8) de ti, al me par ca pós ca fidàs: di te, mi sembra che non posso fidarmi

9) Margnac: stupidotto

Vocabolo random

sgaǜsc’

s. m.

torsolo

Favole

'L piógiàt

L' AVARO

'L PIÓGIÀT 

´N piógiàt là vendüut i sṍ bée e la fàc' s-cià 'n grànt gherù d'òr; lè 'ndàc' sènsa dìi negót a piacàl sóta téra, ma 'nséma, sènsa savìl, là piacàat àa ól sò cṍr.

'L pasàva iló ògna dì par controlàa, e´l fisàva coi ṍc’ la téra e 'ndèla sùa mèet 'l vidìva l'òr a lüsìi .

´N viláa, ǜü dól paés, 'l se 'ncòrgiüt de stà quistiù e là scavàat la téra, sènsa fàš idìi, e là pórtáat ià tǜt.

Quànca 'l piógiàt lè tornáat a controlàa, là idüut la téra muiüda e l'òr 'l gh'era ca pǜ; ilùra là cuminciat a óśàa e a strepàs i cavéi.

´N galantóm ca'l pasàva par càas de iló, là domandàat ´l mutìf e pò´l lghà dìc':

" Lamentèt ca, fàa ca de ti ´n óm 'nsürìt. Mèt al sò pòst 'n sàs e fà cǜnt de vìi sótráat l'òr ca te gharée 'l stèś tornacünt."

Móràl dela fàola: A chè 'l servìs ès sciór, con táac' sòldi, se pò se ca bùu de üsài ?

Proèrbi

‘N às èn costa e ‘na femna ...

Un’asse ritta per la larghezza e una donna sdraiata portano il duomo di Milano

se üsa dìi

Pulènta e mèla

È cresciuto a polenta e roncola

per dire che mancava il companatico, cresciuto in tempi magri dove la fame era tanta

Vócabol

Pòrt

Porto
Stòri

La cariöla

La cariöla i l’à ‘iventada na femna, ‘na olta ai portava la ròba con 'na barela, l’om denáaz e fa femna deréet.

‘ndi la femna la gha dic’ a l’om:

-met sota ‘na roda denaz en dela barela, isce te pödet laoráa da pat ti.