dall' Italiano al Dialetto Bośàc'
Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.
'l bósch d'envèren
'l bósch d'envèren
I bósch d'envèren iè védri trasparenc' 'ndùa ol tèep al se quièta a speciàa li prümavéri ca al ghe tuca la sòort.
Par mìis tǜt 'l rèsta 'mpaláàat, fìs, 'ndorméet 'ndèla lónga nòc’ 'nvèrnal, a speciàa chèla bèla stagiù, coi prǜm colóor ca'i se pìza e i rùa a baśàa la tèera par desedàla dal sógn.
Sfümadüri sutìli, dulsi, còldi li rapìs 'l ṍc’ de chèl gèet ca'l và par ol bòsch e al se péert col cöo èn chèsto momènt a caminàa i sentéer batüuc' dali bólp 'ngìr par truàa vargüu a lóor par stà 'n cumbrìcola.
Òl cach
IL CACHI
ÒL CACH 1)
En di nos paés, al capita spès
che apröof a la cà, en del règrès, 2)
‘na pianta de cach la fa ornamènt
a tüt òl giardii e al casamènt.
Chi che pasa, a-i le varda e i pènsa:
che bèla pianta, che bela prèsènsa;
ma nügùu ai fa càas cà la sua bèlèzza, 3)
l’è miga li fói o ‘l früt ma la sagèzza. 4)
Òl cach, de Prümavéra l’è ‘n bagai inocènt 5)
ca al se carga de früc’ e amìs a cènt a cènt; 6)
al pasa quai mìis e ‘l rua l’estàat,
e òl rèdès i n’om l’è urmai diventaat! 7)
Al cünta i cach, al se mèt a pensàa:
ti te sée giüst, te fòo marüdàa;
de ti, al me par ca pos ca fidas, 8)
l’è méi ca te moli, te moli giò bas!
Iscè la ragiuna la pianta del cach,
istès al fa l’óm sa le miga margnach: 9)
i amìs sincéer, sül cóor se da tignii,
i òtri l’è méi giò bas a marscii!
Albosaggia, 26.11.2012 Paolo Piani
NOTE.
1) Ol cac: la pianta di cachi
2) che apröf a la cà, en del règrès: vicino alla casa, nel giardino
3) ma nügùu a-i fa càas cà la sua bèlèzza: ma nessuno fa caso che la sua bellezza
4) l’è miga li fói o ‘l früt ma la sagèzza: non sono le foglie, o il frutto ma la saggezza
5) Bagai: ragazzo
6) ca al se carga de früc’ e amìs a cènt a cènt: che si carica di frutti e amici a cento a cento
7) Rèdès: altro nome per ragazzo
8) de ti, al me par ca pós ca fidàs: di te, mi sembra che non posso fidarmi
9) Margnac: stupidotto
sgaǜsc’
s. m.
torsolo
'L piógiàt
L' AVARO
'L PIÓGIÀT
´N piógiàt là vendüut i sṍ bée e la fàc' s-cià 'n grànt gherù d'òr; lè 'ndàc' sènsa dìi negót a piacàl sóta téra, ma 'nséma, sènsa savìl, là piacàat àa ól sò cṍr.
'L pasàva iló ògna dì par controlàa, e´l fisàva coi ṍc’ la téra e 'ndèla sùa mèet 'l vidìva l'òr a lüsìi .
´N viláa, ǜü dól paés, 'l se 'ncòrgiüt de stà quistiù e là scavàat la téra, sènsa fàš idìi, e là pórtáat ià tǜt.
Quànca 'l piógiàt lè tornáat a controlàa, là idüut la téra muiüda e l'òr 'l gh'era ca pǜ; ilùra là cuminciat a óśàa e a strepàs i cavéi.
´N galantóm ca'l pasàva par càas de iló, là domandàat ´l mutìf e pò´l lghà dìc':
" Lamentèt ca, fàa ca de ti ´n óm 'nsürìt. Mèt al sò pòst 'n sàs e fà cǜnt de vìi sótráat l'òr ca te gharée 'l stèś tornacünt."
Móràl dela fàola: A chè 'l servìs ès sciór, con táac' sòldi, se pò se ca bùu de üsài ?
‘N às èn costa e ‘na femna ...
Un’asse ritta per la larghezza e una donna sdraiata portano il duomo di Milano
Pulènta e mèla
È cresciuto a polenta e roncola
per dire che mancava il companatico, cresciuto in tempi magri dove la fame era tanta
La cariöla
La cariöla i l’à ‘iventada na femna, ‘na olta ai portava la ròba con 'na barela, l’om denáaz e fa femna deréet.
‘ndi la femna la gha dic’ a l’om:
-met sota ‘na roda denaz en dela barela, isce te pödet laoráa da pat ti.