dall' Italiano al Dialetto Bośàc'
Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.
Òl cach
IL CACHI
ÒL CACH 1)
En di nos paés, al capita spès
che apröof a la cà, en del règrès, 2)
‘na pianta de cach la fa ornamènt
a tüt òl giardii e al casamènt.
Chi che pasa, a-i le varda e i pènsa:
che bèla pianta, che bela prèsènsa;
ma nügùu ai fa càas cà la sua bèlèzza, 3)
l’è miga li fói o ‘l früt ma la sagèzza. 4)
Òl cach, de Prümavéra l’è ‘n bagai inocènt 5)
ca al se carga de früc’ e amìs a cènt a cènt; 6)
al pasa quai mìis e ‘l rua l’estàat,
e òl rèdès i n’om l’è urmai diventaat! 7)
Al cünta i cach, al se mèt a pensàa:
ti te sée giüst, te fòo marüdàa;
de ti, al me par ca pos ca fidas, 8)
l’è méi ca te moli, te moli giò bas!
Iscè la ragiuna la pianta del cach,
istès al fa l’óm sa le miga margnach: 9)
i amìs sincéer, sül cóor se da tignii,
i òtri l’è méi giò bas a marscii!
Albosaggia, 26.11.2012 Paolo Piani
NOTE.
1) Ol cac: la pianta di cachi
2) che apröf a la cà, en del règrès: vicino alla casa, nel giardino
3) ma nügùu a-i fa càas cà la sua bèlèzza: ma nessuno fa caso che la sua bellezza
4) l’è miga li fói o ‘l früt ma la sagèzza: non sono le foglie, o il frutto ma la saggezza
5) Bagai: ragazzo
6) ca al se carga de früc’ e amìs a cènt a cènt: che si carica di frutti e amici a cento a cento
7) Rèdès: altro nome per ragazzo
8) de ti, al me par ca pós ca fidàs: di te, mi sembra che non posso fidarmi
9) Margnac: stupidotto
slingirìi
v. tr.
alleggerire
L'asen e 'l cuntadìi
L'asino e il contadino
l'aśen e'l cuntadìi
'N dì l' aśen dè ´n cuntadìi lè dàc' giò èn de'n póz.
L' animàl là piàigüut e la giolàat fò daliasci par ùri, ´ntàat ca ol cuntadìi 'l cercàva dè fàa vargót al reguàrt.
Àla fìi la decidüut ca l' aśen l'era tròp véc’ e ol póz l'era süc' da tàat tèep e 'l gheva già beśógn dè vès stupàat gió, ducà 'l valeva ca davéra la pèna de fà fadighi a tirà fó l' aśen dal póz.
Là ciamàat i sṍö visìi, tacàac' dè cà e ognantǜu, ciapàat scià 'na badìl, ià cuminciàat a tràgió tèera ´ndèl póz.
L' aśen, rendüut cǜnt dè chèl ca l'era réet a sucét, 'l se mès a caràgnàa e giolàa da fà pura.
Dòpo quai badìladi dè tèera, còla sòrpresa dè tǜc’, l'aśen 'l piantailò dè lamentàs.
'L cuntadìi là vardàat èn fónt al póz e le rèstàat de stüch a chèl ca là vist.
A ògna badìlada dè tèera l'aśen l’era réet a fàa vargót dè miga crét: 'l bàteva la tèera coi źòcoi e 'l fàva 'n pàs sùra la tèera.
E lóor giò sempre püsé tèera ma bèlebée debòt tǜc’ ià idüut con sòrpresa l'aśen a ruàa sü fìna àla bùca dol póz, pasàa sùra l'öor e scapaià a zómp.
Moral dela faola:
La vìta la tràadòs ògna sòort dè tèera....
'l secrèt par 'ndà fó dal póz l'è sgnìcala e üsala par fà 'n pàs èn sü inòlt e trà 'n zómp.
'N pö 'ndàfó dai póz pǜsé profónc' cal ghè sabes sà 'n sè arènt ca.
Besogna üsa la tèera cai tè trà adòs par pudìi 'ndàa inàaz.
Völ bée dè pǜ, sgnìca la tèera parché èn chèsta vìta beśògna vès 'na suluziù, mìga 'n probléma.
Laga ca'i véri aśegn i sìès i òtri.
