dall' Italiano al Dialetto Bośàc'
Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.
Ol pèstaröl d'òor
Ol pèstaröl d'òor
´N meśerù den paesàa e la sùa fiṍla, ntààat ca'i laorava 'ndèl càap, ià truàat 'n pèstaröl d' òor.
Ol pà 'l völeva portàl al padrù dol càap, ma la sùa fiṍla la ghè diśeva dè mìga portàrglel, parché dòpo l'arìs ulüut 'nséma àach ol pèsta sàal; ma ol pà là pórtàat ol pèstaröl al padrù ca l'era ol rè.
'L rè 'l ghà domandàat sǜbet àa ol pèsta sàal.
"La mia fiṍla la gheva pròpi rèśù", 'l ghè scapàat fò dala lèngua al meśerù.
I francées
I FRANCESI
I FRANCÉES
Me sóo sempre domandàat,
ma ol mutìf l’ó mai truàat,
parché i Francées sèmpri i gà
chèla tracotansa … da gagà:
‘na spuzza sóta al nàas, ‘ndigèsta,
ca vardàa la fa, con sǜ la crèsta
tüc’ i forèsc’, èn particolàar nùu Italiaà,
coma sa me fódes … cachi de càa!
Forse parché òl so gran condotiéer
Bunapart Napoleù, chèl filibustiér,
al ghè la ca facia a robàm tüt, chèla òlta,
e amó adès, ‘n dèla tomba al re reòlta!
Ü parché i è‘nvidiös de la nòsa simpatia
ca a tüti li fémmi la ghe fa pèrt la “retta via”,
e ‘nveci lóor con móscia la erre e tüt òl rèst,
i fa contéec’ nòma chi nàac’ ‘ndi n’an … bi-śèst! 1)
Chèsta mi credevi ca ‘l fós la scüsa,
par ‘sti manéri da crapa büsa:
òl fàto ca ‘na spiegaziù évi mai truàat
l’éra parchè pensavi a vargót de cumplicàat!
Po’ ‘n bèl dì ‘l m’è ignüut en mèet,
(üü di pòoch dì ca ghévi piz òl sintimèet),
la scopèrta del nòs Paesàa, grant navigatòor,
ca con n’ööf en pée, al s’è cuerciàat d’onór!
Tèla-chì la risposta a tüti li domandi:
l’è la spüza ca ‘l ghe ve-sǜ da li mudandi,
ca la ghè stòrsc òl nàas coma ‘na sèrpentina,
e la buca facia-sǜ tüso ‘l cül di ‘na galina !
Come mai, me disarée con facia stupìda?
Àa ca i Francées l’acqua la ghe vée furnida!
Ghìi rèśù, en Francia de acqua ghe n’è,
ma a lóor … i à gha chàach ‘nventàat òl bidè!
NOTE
1) 'N gioch Sutil de paroli … eh eh eh
di Paolo Piani 04-01-2020
ghìgna
(ghìgni), s.f.
ghigno, faccia | al gh’à ‘na brǜta ghìgna = è una persona malvagia
I capriṍi
I CAPRIOLI
I capriṍi
Fiṍl, ti te sée tròp sènsa-pura; ti te córet par i bósch con táata sicϋrezza cóma sé ghe fódes ca li tigri.
Crédem , ghe völ de tignìi i ṍc’ avèrc'. Sé ´l nòś nemìis 'l te vìt ghè ca pǜ negót da fàa, te sée béle chè mòrt.
Iscé 'l parlàva ´n véc’ capriṍl al sò pìscen.
" Càra ´l mè pà, chée ca l'è 'na tigre ?" , al ghà domandat ´l pìscen capriṍl, "Cóma l'è fácia la brǜta bèstia ?"
"Ah, càr ól mè fiṍl, l'è ´l móstro pǜ crǜüf e orèndo ca 'l ghè sìes, i sṍö ṍc’ de fṍöch i spira ca òtro chè tradiméet,
la sùa góla l'è fümènta de sànch; en confrónt l' órs 'l fà ca pùra."
"L'è abòt , l'è abòt , ò capìit e savaróo schivàl", là dìc', e lè 'ndàc' de córsa par i pràc’ e i bósch.
Dòpo pòoch là 'ncuntráat n'animàl mèz piacáat giò 'ndèl' èrba.
'L se quièta, ´l lè squàdra da l' òlt al bàs, 'l ciàpa coràgio e 'l sclama:
"Oibò, l'è ca chèsto l'animàl chèl mà parláat ól mè pà !
Chèsto chiló 'l me pàr táat bèl e vedi ca fümàa ´l sànch ´ndèla sùa bùca, 'nàzi 'l ghà 'n ària graziósa.
I sṍö ṍc’ iè da véra piée de fṍöch ma i ghà ca negót da fàa strimìi. Ah, l'è ca chèsta la tigre", là óśàat con sϋcϋrezza.
La tigre ´l là sentüt e la ghè se batüda sùra de lǜü e 'l sé lè maiàat.
Móràl dela fàola: Duìi ca vìch tròp coràgio de gióentù; stìi atènc' parché ognitáat´ ól velée l'è piacáat sóta chèl ca 'l pàr bèl, bùu e tranquil.
Pianta 'l pàal...
Pianta il palo e togli il buco
(ma solo la fantasia e la situazione del momento può dare adito ad altre interpretazioni e sottintesi)
Palaz de Roma
A Roma i a fàc' sü en palaz de cinch piaa. Ol di prüma de l’inauguraziù a i se nencurgiüt ca 'l mancava i gabinec’ e giometri e architec’ ai seva ca pü coma fa.
En opreari al gha dic’:
- Mi gàris 'n’idea
- parla ca ‘n te scolta
- al pian taré mi metaris i contadii, lóor ai va ‘ndi cáap a fàa i sò besógn
- al prüm piaa me mèt i democristiaa, lor i è vinti agn ca i è al Gabinet ma i a càac fac’ nient
- al segond piaa me met i comunisti, l’è vint agn ca i vol ‘ndàa al Gabinet ma i tegn düur
- al tèrs piaa me mèt i americaa, lóor ai fà tüt en scatola
- a l’ultem piaa i republicàa, i è quatro gac’ ai pö 'ndàa sü 'ndèl téc' a fala.