Dialèt Bośàc'

'l dialèt l'è la midiśìna
ca la fà bée par regordàs li róbi de 'n bòt

traduci

dall' Italiano al Dialetto Bośàc'


Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.

Consulta la guida

Scrivi qualcosa nel precedente box, clicca su TRADUCI, qui si visualizzerà la traduzione
Racconti

Al tèep deli strìi 1634

LA MARGHERITA DEL BOSAGIA       

A òlti 'n se lamenta ma a pensàch a chili che ià paśàt 'n bòt gh'è de vès contec' de cóma 'n sè adès.

A nòma chèla póora Margherita dèl 'Bosagia 'ndèl 1634 la ca visüut tàat bée.

vocabolario

italiano-dialetto / dialetto-italiano (guida)


Scrivi una parola nel precedente box, clicca su CERCA, qui si visualizzerà la traduzione
Poesii

Ol scosáal dèla nòna

IL GREMBIULE (PARAGREMBO) DELLA NONNA

ÓL SCOSÁAL DÈLA NÒNA

Ol scosáal de la nòna l’era n’istituziù,

tüti a-i le portava, sènsa fáa eceziù:

al fava mila servizi, mila mèrec’ al ghéva,

gnáa da la fèsta, fan a meno ‘spodeva!

 

Prüm de tüt la vistina al riparava,

ca sóta de lüü quatada la stava,

‘mpǜ al ghéva ‘na bèla scarsèla,

‘ndùa mèt-gió ol panèt e la mèla;

 

Al sirviva da guant par ciapáa en máa

‘na padèla scotèta, da sùra ol fugláa,

e quai bòt par sügac-gió a ‘n rèdes i gutulù

quancà ‘l se fava ciapáa da la pasiù,

 

ù netàc-gió ol müsìi stróc e süáat,

parché senò la mama la garìs baiáat …

(… al gheva a ‘n’anèma delicada

‘sto tochèl de stofa en vita ligada!);

 

ù fai giügà a Momòo cèt!

col scosáal sül müs, töö e rimèt,

ù piacai sa en forèst al ruàva,

col quatàch sóta la facìna spàva.

 

Ma tüc’ i dì al regalava ‘na nuvità,

'n rimedi sücüur par ogni necessità:

al sirviva par tó-fó i ööf da la gnada,

e portai a cà sènsa fáa ‘na fritada,

 

o spostáa i puìi de sciüta, pèna sgüsciáac’,

par salvai da la rabbia dei gai spodestáac’!

(… al ghè voleva bée a ogni animáal

‘stò pöor, modèst, ǜmel scosáal !)

 

E, ‘nsèma, al fava sirvizi da cistìi

par portáa a cà verzi, pòmates e züchìi;

par remáa póm e pir sóta la pianta crodáac’,

dac’ gió prüma ca tüc’ a-i fóss marüdáac’.

 

En pǜ, quant ca ‘l frec’ al ruava

par la legna dèl fööc, da cavàgn al fava,

ma áa da bufèt, par la brasa ravivàa

sa la fiàma l’era smòrsa 'n dèl fugláa.

 

Con en colpèt da piàch, sènsa fàs notáa,

ol tàol al puliva sa ‘l Preòst ù ‘l Capeláa,

a-i ruava, a l’impruvisa, la cà a binidìi,

con la scüsa de tastáa 'n gót dèl nòs vìi !

 

Ma i scosài de li nóni, ligáac’ scià par mèz,

iè pasáac’ de moda urmai da ‘n gran pèz,

parché li nóni moderni, stém a sintìi,

iè quasi sempre tacadi … al telefunìi !

 

Vedi anche qui 

Vocabolo random

noèmbre

s.m.

novembre

Favole

Ol fùlèt

Il folletto

Li mai vìst ol fulèt? 

Mi l'ò idǜut 'l fulèt, 'n sera 'ndèl bósch a taiàa légna mi 'l Toni di Ciapèla  e 'l poor Mènec di Strecia.  
L'era scià sìra e 'n sera réet a tornàa a baita, quànca 'l Mènec 'l se mèt a grignàa: 
"Ehi, chée ca´l ghè fòiló?"                                                      
Me varda e 'n vìt aprṍöf àla stràda, 'ncrusciulù sùra 'n sàs 'n umìi pìscen, n'eserìi tǜt rós con scià 'n matùchìi de pèza àa chèl tǜt rós.                                                          
Al me vardava e'l grignàva, pò 'l se mès a cór trà li piànti, 'n póo 'ndàva e 'n póo 'l tornàva, l'era śvèlt cóma 'n somèlegh.
Dòpo quai atèm l'è 'ndàc' ià dol tǜt.
Ol diréet 'n sè 'ndàc' a cüntagla al preòst ca lè ignüut a binidìi ol pòst.

 

Li strìi 

Proèrbi

L’aśen del montagnù, quànca ...

Quando l’asino si era abituato a saltare il pasto, è morto di fame

se üsa dìi

Sa par sòort

Vócabol

Tirasàs

Fionda
Stori da pòoch

La sciaresèra

Il ciliegio

La sciaresèra

Òl Bundìi al gh’eva ‘na sciaresèra visìi a la strada e tüc’ i agn i rèdès ai ghe robava li sciaresi.

‘N'an la pensàat bèe da durmìi sóta a la sciaresèra, parché l’era de noc’ ca i ghe robava li sciaresi.

Pasàat òl tèep de li sciaresi al gha dic’ a la sua femma: Pierina ghò l’ò facia ‘n barba de gàt ai canaia, ai gha ca ruat a robam gnàa ‘na sciaresa.

‘Na noc’ sènsa lüna ‘n rèdès con la pila a fàa ciar e dùu con la rasega i gha taiàat fò la sciaresèra e  ntàat ca sgrignozava ai diseva:

"Bundìi nùu chest’an ma ca maiàat li töi sciaresi, ma gnàa ti tèn mangiarée ca pǜ".