dall' Italiano al Dialetto Bośàc'
Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.
Par grignáa
Par grignáa
London l'è bèla ma löor i è stráa.
Li curieri, chili gràndi e òlti i è ciama "bas";
li machini i è ciama "car";
i stradù, li stràdi larghi i è ciama "strit";
ogni campana per lóor l'è sémpre "bell";
coi animài i fa 'na gràn confusiù,
ol cavàl i l'è ciama "ors";
Òl caos
IL CAOS
ÒL CAOS
'N due gh'era erbi, fórmai, büter e öf,
Lì gh'era öf, büter, erbi e fórmai;
Fórmai, erbi, büter 'mpastac' coi öf,
Büter, erbe 'nsèm coi öf e col fórmai.
Òl fórmai col büter, i erbi coi öf,
No, l'era büter, öf, erbi e fórmai,
Òl sguater che'l gha compóst chesta mistüra
La ciamada Torta e iscè la se ciama amò.
brighèla
s.m.
ragazzetto vispo e simpatico
Ol lambaròt el fìl de òor
Il lombrico e il filo d'oro
Ol lambaròt e ol fìl de òor
'l coràgio dè siguìi i própi sógn e dè esploràa 'l mónt.
Al ghera 'na òlta 'n lambaròt dè nóm Lǜis ca'l vìveva 'n d'èn bósch sóta deli fréschi fói dè nisciolèer.
Ol Lǜis l'era 'n lambaròt curióos e speciàal e 'l scavava 'ndèla tèera dapartǜt.
'Na nòc’ lè 'ndacdefó dal teré par vardàa li stéli 'ndèl cél e al 'na vist üna 'mbèlpóo-bèla a dàgió.
Sǜbet 'l Lǜis là tiratfò 'n s-cès: "sóo stüf dè dì tǜc' stès, ölarìsi vìif 'na vèntüra divèrsa dal sòlet".
'L dì dòpo 'ntàat ca'l scavava 'ndèl teré, là truàat 'n fìl dè òor ca'l lüśìva.
L'era iscé contèet e stüpìit ca là decìdüut dè 'ndàchréet par idìi 'nghée ca'l ruava.
"Che ròba 'l ghè sarà réet a stò fìl d'òor? Ghóo pròpi dè scùprìl!" là pensàat 'l Lǜis.
Là cuminciàat a rampègàa par rùàa sùra la tèera par siguìi 'l fìl dè òor ité par 'l bósch, i pràac’ e àach 'ndèna rógia bèlebée frésca. Ol fìl dè òor al finiva mài.
Lè stacia 'na vèntüra ecitànt da mài smentegàa.
Ol Lǜis là 'ncuntràat taac' animàai cóma li lümàghi, grìi, 'n paù 'mbèlpóo-bèl, coloràat e àa 'na sciguèta.
'Nòtro lambaròt 'l ghà regalàat aretüra di balii de zéneor gròs e bùu bunènti ca i ghà dàc' fòrsa par cuntinuàa 'l sò viàc’ ca l'era amò lónch.
Dòpo mìis dè speriènsi straordinari, 'l Lǜis là vist ca 'l fìl dè òor 'l finiva pròpi defò de lǜs dè 'na végia maśù bandunàda.
Ol lambaròt la picàat la pòrta e sǜbet 'na fata la ghà urìit.
La fata l'era òlta bèla e la sè fàcia idìi davéra coòntèta dè idìi ol Lǜis.
Con tàata sòrpresa la fata là ghà spiegàat al Lǜis ca ol fìl dè òor l'era 'n regàl ca lée la gheva fàc' par premiàa ol sò coràgio e la sùa òia dè aventuri.
"Öla!, che bèl, grazia, te fàc' bée!" là dìc' ol Lǜis con 'n grànt surìis.
Ol lambaròt al se rendüut cǜnt, ca'l bèl viàc’ ca l'eva fàc', l'era tǜt mèret sò, par vès curióos e dol sò coràgio.
L'importa ca quàat ca sè pìscen: sà 'n ghà 'l coràgio dè siguìi i nòś sógn e dè sploràa 'l mónt, 'n pö scùprìi róbi bèli bèlenti.
Iscé ol Lǜis lè tornàat àla sùa cà 'ndèl bósch contèet e sódisfàc' dèla sùa grànda vèntüra.
Mestéer ca se miga üus
A fare un mestiere che non si è capaci viene corto la vista e lungo il muso
Òl ciocàt
En ciocàt l’a trac’ sü chèl ca l’eva maiàat e büut e ‘n cagnüsc’ l’è rüat a lecàa sü ol recadüsc’:
-La büsèca, me regordi ca l’ò maiada sü al Cima ündès, ol vii l’ò büut sü al Leon d’Or, ol grapii l’ò büut gió ndèl Derna, ma chèl cagnüsc’ me regordi propi ca ‘nghe ca l’ò maiaat…