Dialèt Bośàc'

'l dialèt l'è la midiśìna
ca la fà bée par regordàs li róbi de 'n bòt

traduci

dall' Italiano al Dialetto Bośàc'


Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.

Consulta la guida

Scrivi qualcosa nel precedente box, clicca su TRADUCI, qui si visualizzerà la traduzione
Racconti

Fémni dèla móntàgna

Fémni dèla móntàgna

Sóo sentàat sǜ 'ndi càap ca i vegneva ciamàac' “Pianei”, 'l vèet 'l pòrta 'l prüfüm de ümèt dèl'ültèma nìif ca lè réet a deleguàa e l'è órmài prónta a cét spàzi ali campanéli ca li sbögia la nìif.

Vardi i pràac’ èn bàs; cóma i camósc ca i se tée tacac' sü par i brìch 'npée. 

I ghà 'l cólóor rǜgen dol vistìit 'nvèrnal.  Tǜt 'l tàs.

Li róndeni iè amò èn viàc’ e li ruarà ca prǜma amò dè 'n mìis e pàsa.

vocabolario

italiano-dialetto / dialetto-italiano (guida)


Scrivi una parola nel precedente box, clicca su CERCA, qui si visualizzerà la traduzione
Quiz

Rebus

1 -     2 -    3 -    4 -    5 -    6 -    7 -    8 -    9 -    10 -    11 -    12 -    13 -    14 -    15 -    16 -    17 -         SLOLUZIONI 
Poesii

Òl cavadèec’

Il cavadenti

Òl cavadèec’ dialetto di Giuseppe Rossi

Ma al le sa, sciór "Rima in Lella", ca l’è véc’ cóma ‘n bacüch, e al mèrita da vès casciàt ‘n galéra ?

Àsèn de natüra, cal vàghi a strepàa i sciüch, e miga a strepàa i dèec’ ‘n ‘sta manéra.

Par strepàm ‘n dèet col caröl, al ma mes tüt a tòch, la gingìva e ‘na quàrta pàrt de dentéra ?

Ah , sciór Lella ! l’è 'n gràn matòch, pègio de lüu al ghe ne ca pròpri davéra.

Sòo che parlàa de strepadèec’ ‘n masa (1), se diseva, 'na òlta, che 'sti dótór, o che strèpa òl dèet o la ganàsa;

ma lüu, sciór Lella, par mìga avìch la flèma (2) de fàa 'na de li dói cóma ai fa lór, al strèpa la ganàsa e i dèec’ ‘nsèma.

(1) in generale

(2) controllo, equilibrio

 

 

Qui di seguito la versione originale della poesia di Carlo Porta:

El cavadent

Ma saal, sur rima in lella, che a dì pocch

el meritta da vess casciaa in galera?

Asen fottuu, ch'el vaga strappà i sciocch

e minga a strappà i dent in sta manera.

Per cavamm on dent guast, tramm tutta in tocch

la gengiva e on bon quart de restelléra?

Ah sur Lella! ona porca de tarocch

pesc de lüu no la gh'è propri davvera.

Soo che parland di strappadent in massa

se diseva ona voeulta che costor

o che strappen el dent o la ganassa;

ma lüu, sur Lella, per no avegh la flemma

de fà vuna di dò come fan lor,

el strappa la ganassa e i dent insemma

Vocabolo random

tórta

s.f.

torta

Favole

Ol lüf e l'agnèl

Il lupo e l'agnello

ÒL LÙF E L’AGNÈL

Réet a la riva del Dnèpr a bìif l’è ruàat

su sùra èn lupàsc da la Rùsia scapàat

e de la gió èn pòro agnilìi mòrt da la sìit

ca de l’Ucraìna, da atóor, capo l’era finìit.

 

Òl lupàsc sùbet ‘na scǜsa l’ha cercàat:

parchè ti la mia acqua te me ‘ntorbolàat?

E l’agnèl, tǜt strimìit: ma scùsem bée,

coma al pó dass sa bivi l’acqua dai töo pée?

 

La quistiù l’era trop ciara e evidènta,

ma òl lùf ca l’era usàat a dìi pàa a la pulènta

sènsa ca nugùu di sói i ris-ciava da cuntradìl:

ti te mée strogiàat l’acqua còl tò pìl!

 

E sùbet l’ha cuminciàat a sparàa bómbi,

de rèdes, femmi e vec’ a ‘mpinìi li tómbi:

iera tǜc’ ‘nfami travistìic’ da soldàat

tǜc’ criminai ca la sua acqua iéva ‘nvelenàat!

 

L’ha distrüt cà, géśi, teatri e botéghi,

parchè iera pieni de canù e motoseghi,

e sa tüt òl mont al dìs òl cuntrari …

l’è ‘na bala ca la val meno de n’urinari!

 

Proèrbi

As pö ca portáa dói scàrpi ‘n de ‘n pé.

Non si possono mettere due scarpe in un piede

se üsa dìi

L'è cargàt de dèbec' ....

è pieno di debiti come le formiche in un formicaio

Vócabol

Mas-clòs

Lucchetto
Stòri

La cariöla

La cariöla i l’à ‘iventada na femna, ‘na olta ai portava la ròba con 'na barela, l’om denáaz e fa femna deréet.

‘ndi la femna la gha dic’ a l’om:

-met sota ‘na roda denaz en dela barela, isce te pödet laoráa da pat ti.