Dialèt Bośàc'

'l dialèt l'è la midiśìna
ca la fà bée par regordàs li róbi de 'n bòt

traduci

dall' Italiano al Dialetto Bośàc'


Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.

Consulta la guida

Scrivi qualcosa nel precedente box, clicca su TRADUCI, qui si visualizzerà la traduzione
Racconti

La nòna la diśeva

La nòna la diśeva

Regòrdi amò la mia nòna quànca la diśeva:

"A diventàa véc’ tǜti li róbi li và a péc' " e pò la se ne 'ndàva dal grignàa (la pensava al sò chè l' l'era órmài flòsc') .

Magàri la ma spiegáat ´l significàat, crédi dè 'vìi àa capit chèl chè la 'ntèndeva e grignàvi àa mi.

´L tèep al pasa e la nòna le ´ndàcia, la ghè ca pǜ.

vocabolario

italiano-dialetto / dialetto-italiano (guida)


Scrivi una parola nel precedente box, clicca su CERCA, qui si visualizzerà la traduzione
Quiz

Rebus

1 -     2 -    3 -    4 -    5 -    6 -    7 -    8 -    9 -    10 -    11 -    12 -    13 -    14 -    15 -    16 -    17 -         SLOLUZIONI 
Poesii

L'amóor marüut

L’amore maturo

L’AMÓOR MARǛUT

L’amóor da véc’  l’è püsé profónt,

l’amóor da véc’  l’è püsé redónt:

de la gioventù i spìgoi l’ha perdǜut,

l’è diventàat püsé mòrbi, pusé marǜut!

 

Al ghà n’òtro prufùm, n’òtro saóor

quant ca l’è stagiunàat, stò amóor;

còma èn formai magro e smasìit, 

al se presènta  l’amóor véc’: fiurìit!

 

Tüso en cimènt armaàt al divènta,

sa ‘nsèma sà maiàat mèla e pulènta:  1)

i trebüléri l’amóor fiach i lè smòrsa,

chèl profónt trèi ólti i lè renfòrsa!

 

Àa ca spizzolàs sa urmai ‘mparàat,

a spizzolàs sènsa vìi rognàat;

ma al ghè ól  gèrli de paziènsa,

da tüti dói li part, sènsa diferènsa:

 

ma l’amóor vèc’ li ‘nfinàazi  l’ha ‘mparàat

al sà quanda  la lèngua tignìi ligàat,

quanda lagàa ‘ndàa l’acqua èn gió, 

e quanda da la màa ‘na carèzza tiràa-fó!

 

E quànt ca la carga di àgn la se fa gréva,

èn dùu metà del pées al se léva:

mi fóo chèsto, ti te fée chèl,

fàa li róbi a mèz l’è própi bèl!

 

1) mèla e pulènta – oppure pàa e mèla: significa un mangiare magro, 

senza companatico; è una metafora per indicare i sacrifici fatti.

'l ghè nè amò

Vocabolo random

sciospolàa

v. tr.

tipico dei pulcini sotto la chioccia

Favole

'L piógiàt

L' AVARO

'L PIÓGIÀT 

´N piógiàt là vendüut i sṍ bée e la fàc' s-cià 'n grànt gherù d'òr; lè 'ndàc' sènsa dìi negót a piacàl sóta téra, ma 'nséma, sènsa savìl, là piacàat àa ól sò cṍr.

'L pasàva iló ògna dì par controlàa, e´l fisàva coi ṍc’ la téra e 'ndèla sùa mèet 'l vidìva l'òr a lüsìi .

´N viláa, ǜü dól paés, 'l se 'ncòrgiüt de stà quistiù e là scavàat la téra, sènsa fàš idìi, e là pórtáat ià tǜt.

Quànca 'l piógiàt lè tornáat a controlàa, là idüut la téra muiüda e l'òr 'l gh'era ca pǜ; ilùra là cuminciat a óśàa e a strepàs i cavéi.

´N galantóm ca'l pasàva par càas de iló, là domandàat ´l mutìf e pò´l lghà dìc':

" Lamentèt ca, fàa ca de ti ´n óm 'nsürìt. Mèt al sò pòst 'n sàs e fà cǜnt de vìi sótráat l'òr ca te gharée 'l stèś tornacünt."

Móràl dela fàola: A chè 'l servìs ès sciór, con táac' sòldi, se pò se ca bùu de üsài ?

Proèrbi

Dòpo 'l progrès ‘l vée òl regrès

Dopo il progresso c’è il regresso

Vócabol

Coldera

Caldera in rame
Stòri

Ghera ‘n om…..

Ghera ‘n om despüs al döm, con ‘n s-ciop ‘n spala, o a mò da cüntala?