dall' Italiano al Dialetto Bośàc'
Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.
Li pózzi
Li pózzi
Ol pentimèet, cal me compàgna par vìi smentegàat par tròp tèep stì pòsc', 'l me 'mpidìs dè partecipàa ali funsiù dèla domènega ca se cunsüma èn löoch quànca li bàiti, mèsi apòst cóma sa'l födés 'n preśépi, li se 'mpinìs dè vìta.
Scünti i mée eróor 'ndèl confesiónàal dè màma natüra; a l'umbrìa deli piànti dè colèr.
'L nisciolèer l'è l' tósch ca se trua èn móntàgna ca'l soporta ca òtri sòta de l'ùu; negǜna òtra pianta la ghè tée a stach aprṍof.
Sóta li sṍi bròchi lè dificèl truàa 'na vegetaziù ca la vée sü forta.
Ode a la mòtosega
ODE ALLA MOTOSEGA
ODE ALLA MÒTOSEGA
A l’inizi de l’òtro sécol, 'n Bòsac’,
par guadagnas la mica l’ha toc’ sǜ e l’è ‘ndac’, 1)
en tòch a pé, 'n pöo ‘n carèta e ‘l rèst en bastimènt
l’ha traversàat ol mar e l’è ruàat en d’en Cuntinènt:
Australia, ’sto post al se ciamava,
piée de forésti e de pianti cà lüü ‘l taiava,
pianti tanto grösi e òlti da fàa sudiziù:
disumani li fadighi , brich sudisfaziù! 2)
Ogni pianta, col schèvèzzu’ la vava taiada: 3)
con la lama tra ‘ndàa e ignii al pasava ‘na giornada;
noma a dagiò li ghè metéva ‘na sitimana 4)
tanto la scima de li pianti l’era lontana!
Almeno chèsto l’era chél ca ol Bosàcc al diséva,
quanca a ogni mort de Vescof a cà, ‘l vegnéva; 5)
nü rèdès, tüc’ a buca vèrta me scoltava, 6)
e con i öc’ sbarlatàac’ m’el vardava! 7)
*-*
Che bèla ròba pèrò ol progrès!
En de sti agn de róbi al ne sucès!
Al dì d’encö laoràa l’è meno cumplicàat 8)
par ogni méstér òl so strumènt i-à ‘nventàat!
Encödì, giò dal Capararo con ‘na cialada 9)
na bèla motosega l’è subèt crumpada:
n’Husqvarna … miga sbaglias,
… e taia giò pianti al diventa 'n spas! 10)
Paolo Piani (Albosaggia, 10.2.2012)
NOTE
1) guadagnàa la mica: guadagnarsi il pane , guadagnarsi da vivere
2) bric: niente del tutto
3) 3) schèvèzzù: grossa sega a due manici, che si utilizzava in coppia da due uomini robusti
4) dagiò: cadere a terra
5) a ogni mort de Vescof: ad ogni morte di Vescovo, assai raramente
6) rèdès: bambini
7) öc’ sbarlatac’: occhi sbarrati
8) al dì d’encö: al giorno d’oggi
9) cialada: cifra modesta
10) spas: spasso, divertimento, gioco
al gh’è
loc.v.
c’è
'L piógiàt
L' AVARO
'L PIÓGIÀT
´N piógiàt là vendüut i sṍ bée e la fàc' s-cià 'n grànt gherù d'òr; lè 'ndàc' sènsa dìi negót a piacàl sóta téra, ma 'nséma, sènsa savìl, là piacàat àa ól sò cṍr.
'L pasàva iló ògna dì par controlàa, e´l fisàva coi ṍc’ la téra e 'ndèla sùa mèet 'l vidìva l'òr a lüsìi .
´N viláa, ǜü dól paés, 'l se 'ncòrgiüt de stà quistiù e là scavàat la téra, sènsa fàš idìi, e là pórtáat ià tǜt.
Quànca 'l piógiàt lè tornáat a controlàa, là idüut la téra muiüda e l'òr 'l gh'era ca pǜ; ilùra là cuminciat a óśàa e a strepàs i cavéi.
´N galantóm ca'l pasàva par càas de iló, là domandàat ´l mutìf e pò´l lghà dìc':
" Lamentèt ca, fàa ca de ti ´n óm 'nsürìt. Mèt al sò pòst 'n sàs e fà cǜnt de vìi sótráat l'òr ca te gharée 'l stèś tornacünt."
Móràl dela fàola: A chè 'l servìs ès sciór, con táac' sòldi, se pò se ca bùu de üsài ?
Quànca 'l cél al fa la lana l’acqua l’è pòoch lontana.
Cielo a pecorelle, acqua a catinelle
Quando in cielo ci sono le scie se fa acqua o fa sole non si piò sapere
Storta
'N casciadù quanca l’è ruàat a cà al gha dic’ a la sua femna:
-Maria, taca sü l’acqua, ca ò ciapàat…. 'na storta.
La femna la ghè dìs: "sperém ca la sies bèla gròsa ca ò propi fàm".