Dialèt Bośàc'

'l dialèt l'è la midiśìna
ca la fà bée par regordàs li róbi de 'n bòt

traduci

dall' Italiano al Dialetto Bośàc'


Digitare una parola o una frase da tradurre in dialetto.

Consulta la guida

Scrivi qualcosa nel precedente box, clicca su TRADUCI, qui si visualizzerà la traduzione
Racconti

'N sè tüc' fràdei

'N sè tüc' fràdei  

'N óm 'l scolta la prèdega del preòst lóngo la Mèsa e 'l fà söi li paròli del prèvet.

Finìt la funziù 'l vée de fò dala gésa, 'l spècia òl preòst e 'l se 'nvia 'nsèma lüü vèrs l'abitaziù del prèvet e ruàac' sül üs de cà, vist ca l'era a mò ilò e 'l se ne 'ndava ca, òl prèvet 'l ghè domanda chée cal völeva fàa.

vocabolario

italiano-dialetto / dialetto-italiano (guida)


Scrivi una parola nel precedente box, clicca su CERCA, qui si visualizzerà la traduzione
Poesii

Òl bèl dèla brütèzza

IL BELLO DI ESSERE BRUTTI

ÒL BÈL DÈLA BRÜTÈZZA 

Chèsta la lege dèla forèsta:

la belèzza la pasa, la brutèzza la rèsta!

L’è ‘na lege universàal

che val par ogni animàal!

*-*-*

La belèzza, come en pavù la se presènta,

la brütèzza come pàa e pulènta; 1)

ma pasàac’ i vinti, la prüma la cumincia a crodàa,

la segonda, pit a pit, cunfidensa a ciapàa.

La belèzza la ga 'n gran difèt,

sempre l’è süla ‘ndel sò mont perfèt:

de d’ótri virtù la ga miga bisogn,

òl so splendóor, òl pusé bèl sogn!

La süla vista, la laga a buca vèrta,

l’è coma d’envèren ‘na cuèrta:

la te quata gió al so tepór,

ti te se arèndet al so calór!

Ma quant ca la belèzza la taca a sfiurìi,

a chi ghè tuca, al ghe par da murìi;

nient al resta: gnè astuzia che briga,

gnè’ furba simpatia che’ ntriga!

Come en desèrt, òl sò univèrs,

de truàa morósi ghe pù vèrs;

àach i amìis pòoc a la òlta,

già da lontàa, a-i fa giraòlta!

*-*-*

Òl brüt, sempri al ga l’esigensa

da tignìi sveglia e viva l’inteligensa:

parchè sa ‘l fa cunt de fàa colp

con la sula presensa … pòra volp!

Al paśa òl téep e ‘l brüt al guadagna:

òl só müs coma ‘na lavagna,

dèla fadiga de vìif al porta i segn …

la sua facia 'l pusé bèl disegn!

La géet la ghe fa pù càas

sa ‘l ga córt li gambi e lónch 'l nàas!

Ai particolàar, la abituat la vista …

la sua simpatia, tüc’ la cunquista!

Li femni li cumincia a vardal con interès:

l’è ca bèl, ma al me piàas istès!

Varda che öc’: a-i par dùu fanai!

En vita mia, mai idùuc’ de iguai!

*-*-*

Pensarée ca la panzana ca vö cuntàat

l’è früt del mè scervèl malàat …

Ma par tiràa l’acqua al me mulì,

mi gö da crèdech de noc’ e dal dì!

 

Vocabolo random

empatàla

v. tr.

decidere | sö miga cóma empatàla = non so come fare, cosa decidere.

Favole

'L bṍö e la scigàla

IL BUE E LA CICALA

'L BÖÖ E LA SCIGÀLA 

´Ntáat-ca ´l bṍö l’era réet a aràa ´l càap, pòoch lóntáa la scigàla l’era réet a cantàa quànca de cólp la pianta-iló par dìc al bṍö:

''Te àret àa màal; oibò. Varda varda, te fàc' 'n sólch tüt stòrt.''

´L bṍö, stràch e süáat, 'l òlsa la cràpa e 'l ghà respondǜt en manéra sotegnüda:

<< Cóma te fàc' a capìi chè ari stòrt ? >>

'' Parché li òtri rödàni iè tüti rìci.''

<< Ciarlüna te doarisèt savìi chè dòpo avìi aráat 'n càap 'ntréech 'n sbàglio lengéer se dóarìs facilmèet perdunàl; ma già ti te sée bùna nóma de cantàa e tè laóret mài.>>

Móràl dela faola: L'è fàcel fàch sǜ la cùcola ai òtri e mài fàa negót.

 

'l ghè nè amò

Proèrbi

‘L Mantoáa chèl ca ‘l fa ca ‘ncṍö ‘l le farà dumáa.

Il Mantovano quello che non fa oggi lo farà domani

se üsa dìi

Te sée própi chevèz! ​​​​​​​

sei proprio un gran birbante!

Vócabol

Sentér

Sentiero
Stòri

Aśen póorèt

Regordis bagai : ’n aśen scior l’e ‘n sciór, ’n aśen póorèt l’è ‘n aśen